Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pitam" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àloe, n m
- ca àloe maculat, n m alt. sin.
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca atzavara vera, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de canó, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca bàlsam de les cremades, n m alt. sin.
- ca bàlsam de tall, n m alt. sin.
- ca cactus, n m alt. sin.
- ca pita, n f alt. sin.
- ca pites de foc, n f pl alt. sin.
- ca pop, n m alt. sin.
- ca pop tacat, n m alt. sin.
- ca sèver, n m alt. sin.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca asever, n m var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca bàlsam de canyó, n m var. ling.
- ca cever, n m var. ling.
- ca edsabara, n f var. ling.
- ca etsabara vera, n f var. ling.
- nc Aloe saponaria (Aiton) Haw.
- nc Aloe maculata auct. var. ling.
- nc Aloe umbellata DC. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àloe, n m
- ca àloe maculat, n m alt. sin.
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca atzavara vera, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de canó, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca bàlsam de les cremades, n m alt. sin.
- ca bàlsam de tall, n m alt. sin.
- ca cactus, n m alt. sin.
- ca pita, n f alt. sin.
- ca pites de foc, n f pl alt. sin.
- ca pop, n m alt. sin.
- ca pop tacat, n m alt. sin.
- ca sèver, n m alt. sin.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca asever, n m var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca bàlsam de canyó, n m var. ling.
- ca cever, n m var. ling.
- ca edsabara, n f var. ling.
- ca etsabara vera, n f var. ling.
- nc Aloe saponaria (Aiton) Haw.
- nc Aloe maculata auct. var. ling.
- nc Aloe umbellata DC. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àloe, n m
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca atzavara vera, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca cactus, n m alt. sin.
- ca figuerassa, n f alt. sin.
- ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
- ca herba sostal, n f alt. sin.
- ca penques, n f pl alt. sin.
- ca pita, n f alt. sin.
- ca pites, n f pl alt. sin.
- ca pop, n m alt. sin.
- ca sèver, n m alt. sin.
- ca sèver de cavall, n m alt. sin.
- ca sèver socotrí, n m alt. sin.
- ca acerve, n m var. ling.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca aloe vera, n m var. ling.
- ca àloe vera, n m var. ling.
- ca asever, n m var. ling.
- ca asséver, n m var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca etsabara vera, n f var. ling.
- ca güevera, n f var. ling.
- ca sèver sucotrí, n m var. ling.
- nc Aloe vera (L.) Burm. f.
- nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
- nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àloe, n m
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca atzavara vera, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca cactus, n m alt. sin.
- ca figuerassa, n f alt. sin.
- ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
- ca herba sostal, n f alt. sin.
- ca penques, n f pl alt. sin.
- ca pita, n f alt. sin.
- ca pites, n f pl alt. sin.
- ca pop, n m alt. sin.
- ca sèver, n m alt. sin.
- ca sèver de cavall, n m alt. sin.
- ca sèver socotrí, n m alt. sin.
- ca acerve, n m var. ling.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca aloe vera, n m var. ling.
- ca àloe vera, n m var. ling.
- ca asever, n m var. ling.
- ca asséver, n m var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca etsabara vera, n f var. ling.
- ca güevera, n f var. ling.
- ca sèver sucotrí, n m var. ling.
- nc Aloe vera (L.) Burm. f.
- nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
- nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
<Història > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca ante mortem [la], adj
- ca intra vitam [la], adj
- es ante mortem
- es intra vitam
- en ante-mortem
- en intra vitam
<Història > Arqueologia>
Definició
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca ante mortem [la], adj
- ca intra vitam [la], adj
- es ante mortem
- es intra vitam
- en ante-mortem
- en intra vitam
<Arqueologia > Treball de laboratori > Arqueobiologia > Paleoantropologia>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca arayes (pa de pita farcit amb ingredients diversos)
- es arayes (pan de pita relleno de ingredientes diversos)
- fr arayes (pain pita farci aux différents ingrédients)
- it arayes (pane pita farcito con diversi ingredienti)
- en arayes (pita bread stuffed with different ingredients)
- de Arayes (Pitabrot mit verschiedenen Füllungen)
<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca atzavara, n f
- ca agave, n f sin. compl.
- ca donarda, n f sin. compl.
- ca escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
- ca espigot (tija florífera), n m sin. compl.
- ca penquer (tija florífera), n m sin. compl.
- ca pita, n f sin. compl.
- ca pitalassa, n f sin. compl.
- ca pitera, n f sin. compl.
- ca àloe, n m alt. sin.
- ca atzavara de tanques, n f alt. sin.
- ca ballarí (flor), n m alt. sin.
- ca ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
- ca donardera, n f alt. sin.
- ca escarxot, n m alt. sin.
- ca figuerassa, n f alt. sin.
- ca figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
- ca figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
- ca fil i agulla, n m/f alt. sin.
- ca guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
- ca maguei, n m alt. sin.
- ca pita americana, n f alt. sin.
- ca pitera borda, n f alt. sin.
- ca piterassa, n f alt. sin.
- ca piteres, n f pl alt. sin.
- ca pitó (tija florífera), n m alt. sin.
- ca platanera borda, n f alt. sin.
- ca punyalera, n f alt. sin.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca agabe, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca arxavara, n f var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca atzavera, n f var. ling.
- ca edsabara, n f var. ling.
- ca espada de foc, n f var. ling.
- ca fil-i-agulla, n m/f var. ling.
- ca filiagulla, n m/f var. ling.
- ca pitrera, n f var. ling.
- nc Agave americana L.
<Botànica > agavàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca atzavara, n f
- ca agave, n f sin. compl.
- ca donarda, n f sin. compl.
- ca escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
- ca espigot (tija florífera), n m sin. compl.
- ca penquer (tija florífera), n m sin. compl.
- ca pita, n f sin. compl.
- ca pitalassa, n f sin. compl.
- ca pitera, n f sin. compl.
- ca àloe, n m alt. sin.
- ca atzavara de tanques, n f alt. sin.
- ca ballarí (flor), n m alt. sin.
- ca ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
- ca donardera, n f alt. sin.
- ca escarxot, n m alt. sin.
- ca figuerassa, n f alt. sin.
- ca figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
- ca figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
- ca fil i agulla, n m/f alt. sin.
- ca guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
- ca maguei, n m alt. sin.
- ca pita americana, n f alt. sin.
- ca pitera borda, n f alt. sin.
- ca piterassa, n f alt. sin.
- ca piteres, n f pl alt. sin.
- ca pitó (tija florífera), n m alt. sin.
- ca platanera borda, n f alt. sin.
- ca punyalera, n f alt. sin.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca agabe, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca arxavara, n f var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca atzavera, n f var. ling.
- ca edsabara, n f var. ling.
- ca espada de foc, n f var. ling.
- ca fil-i-agulla, n m/f var. ling.
- ca filiagulla, n m/f var. ling.
- ca pitrera, n f var. ling.
- nc Agave americana L.
<Botànica > agavàcies>
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca atzavara
- ca pita, n f sin. compl.
- es pita
- fr aloès d'Amérique
- en century plant
- nc Agave americana
<Botànica>