Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pitxell" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aspre, n m
  • ca  perxell, n m
  • es  rodrigón
  • es  tutor

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Pal, canya, plantat a terra per a sostenir arbres tendres i plantes enfiladisses.
aspre aspre

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  aspre, n m
  • ca  perxell, n m
  • es  rodriga, n f
  • es  rodrigón, n m
  • es  tutor, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Suport, generalment un pal o una canya, que es clava a terra per a sostenir plantes enfiladisses o bé arbres, palmeres, arbusts o plantes arborescents en creixement o acabats de plantar o trasplantar.
bastiment de pitxolí bastiment de pitxolí

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  bastiment de pitxolí, n m
  • es  marco de picholí

<Fusteria > Construccions > Bastiments>

Definició
Bastiment de 10 cm de gruix que coincideix amb el gruix de la paret de l'obertura que emmarca.

Nota

  • Un pitxolí és un maó de 10 cm d'ample que, col·locat de pla, s'utilitza per a construir parets de 10 cm de gruix.
bastiment de pitxolí bastiment de pitxolí

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  bastiment de pitxolí, n m
  • es  marco de picholí, n m
  • fr  chambranle, n m
  • eu  adreilu txikizko marko, n

<Fusteria > Construccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  BIP, n f pl
  • ca  bandes intercalades per píxels, n f pl sin. compl.
  • es  BIP
  • es  bandas intercaladas por píxeles sin. compl.
  • en  BIP
  • en  band interleaved by pixel sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Models de dades i formats>

Definició
Format d'imatges en el qual cada línia de la imatge és emmagatzemada de manera seqüencial, enregistrant el primer píxel per a totes les bandes després el segon píxel per a totes les bandes, etc.

Per exemple, la primera línia d'una imatge de tres bandes estaria emmagatzemada com: p1b1, p1b2, p1b3, p2b1, p2b2, p2b3, on p1b1 indica píxel 1 de la banda 1, p1b2 indica píxel 1 de la banda 2, etc. Malgrat que va ser proposat per a obtenir un accés de màxima velocitat en dispositius d'accés seqüencial (com una CCT) a totes les dades d'un píxel (per tal com aquestes estan físicament de costat al fitxer), i així dur a terme més àgilment processos de classificació per píxel, actualment és un format relativament poc usat, excepte per a imatges de només 3 bandes (RGB) on, per rapidesa de visualització, és la norma.

BIP és l'acrònim de band interleaved by pixel ('bandes intercalades per píxels').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
BIP BIP

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  BIP, n f pl
  • ca  bandes intercalades per píxels, n f pl sin. compl.
  • es  BIP
  • es  bandas intercaladas por píxeles sin. compl.
  • en  BIP
  • en  band interleaved by pixel sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Models de dades i formats>

Definició
Format d'imatges en el qual cada línia de la imatge és emmagatzemada de manera seqüencial, enregistrant el primer píxel per a totes les bandes després el segon píxel per a totes les bandes, etc.

Per exemple, la primera línia d'una imatge de tres bandes estaria emmagatzemada com: p1b1, p1b2, p1b3, p2b1, p2b2, p2b3, on p1b1 indica píxel 1 de la banda 1, p1b2 indica píxel 1 de la banda 2, etc. Malgrat que va ser proposat per a obtenir un accés de màxima velocitat en dispositius d'accés seqüencial (com una CCT) a totes les dades d'un píxel (per tal com aquestes estan físicament de costat al fitxer), i així dur a terme més àgilment processos de classificació per píxel, actualment és un format relativament poc usat, excepte per a imatges de només 3 bandes (RGB) on, per rapidesa de visualització, és la norma.

BIP és l'acrònim de band interleaved by pixel ('bandes intercalades per píxels').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
BIP BIP

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  BIP, n f pl
  • ca  bandes intercalades per píxels, n f pl sin. compl.
  • es  BIP
  • es  bandas intercaladas por píxeles sin. compl.
  • en  BIP
  • en  band interleaved by pixel sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Models de dades i formats>

Definició
Format d'imatges en el qual cada línia de la imatge és emmagatzemada de manera seqüencial, enregistrant el primer píxel per a totes les bandes després el segon píxel per a totes les bandes, etc.

Per exemple, la primera línia d'una imatge de tres bandes estaria emmagatzemada com: p1b1, p1b2, p1b3, p2b1, p2b2, p2b3, on p1b1 indica píxel 1 de la banda 1, p1b2 indica píxel 1 de la banda 2, etc. Malgrat que va ser proposat per a obtenir un accés de màxima velocitat en dispositius d'accés seqüencial (com una CCT) a totes les dades d'un píxel (per tal com aquestes estan físicament de costat al fitxer), i així dur a terme més àgilment processos de classificació per píxel, actualment és un format relativament poc usat, excepte per a imatges de només 3 bandes (RGB) on, per rapidesa de visualització, és la norma.

BIP és l'acrònim de band interleaved by pixel ('bandes intercalades per píxels').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja, n f
  • ca  botja bovera, n f alt. sin.
  • ca  botja pansera, n f alt. sin.
  • ca  botja rossa, n f alt. sin.
  • ca  donzell salvatge, n m alt. sin.
  • ca  herba escaldadora, n f alt. sin.
  • ca  herba pansera, n f alt. sin.
  • ca  herba platera, n f alt. sin.
  • ca  llemenosa, n f alt. sin.
  • ca  llemenoses, n f pl alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  platera, n f alt. sin.
  • ca  boja pansera, n f var. ling.
  • ca  botja bobera, n f var. ling.
  • ca  herba escaldaora, n f var. ling.
  • ca  llemanosa, n f var. ling.
  • nc  Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja, n f
  • ca  botja bovera, n f alt. sin.
  • ca  botja pansera, n f alt. sin.
  • ca  botja rossa, n f alt. sin.
  • ca  donzell salvatge, n m alt. sin.
  • ca  herba escaldadora, n f alt. sin.
  • ca  herba pansera, n f alt. sin.
  • ca  herba platera, n f alt. sin.
  • ca  llemenosa, n f alt. sin.
  • ca  llemenoses, n f pl alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  platera, n f alt. sin.
  • ca  boja pansera, n f var. ling.
  • ca  botja bobera, n f var. ling.
  • ca  herba escaldaora, n f var. ling.
  • ca  llemanosa, n f var. ling.
  • nc  Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

bull terrier bull terrier

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: companyia>, <Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: guarda>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bull terrier
  • ca  pit bull terrier
  • es  bull terrier
  • es  pit bull terrier
  • fr  bull terrier
  • fr  pit-bull terrier
  • en  Bull Terrier
  • en  Bullterrier
  • en  pit bullterrier
  • en  Staffordshire bullterrier
  • en  Staffordshire terrier

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: companyia>, <Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: guarda>