Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca neosita negra, n f
es neosita negra
fr néositte noire
en black sittella
de Prachtkleiber
nc Daphoenositta miranda

<36.031 Ocells > Passeriformes > Neosítids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca neosita negra, n f
es neosita negra
fr néositte noire
en black sittella
de Prachtkleiber
nc Daphoenositta miranda

<36.031 Ocells > Passeriformes > Neosítids>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca operació de Roux-Goldthwait per luxació recidivant de ròtula
en Roux-Goldthwait operation for recurrent dislocation of patella

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema musculoesquelètic>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca osteoonicodisplàsia, n f
ca artroonicodisplàsia, n f sin. compl.
ca onicoosteoartrodisplàsia, n f sin. compl.
ca onicoosteodisplàsia, n f sin. compl.
ca osteoonicodisplàsia hereditària de Love i Beiler, n f sin. compl.
ca síndrome de Fong, n f sin. compl.
ca síndrome ungla-ròtula, n f sin. compl.
ca síndrome unguiopatel·lar, n f sin. compl.
en nail-patella syndrome

<Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició

Malaltia hereditària amb caràcter autosòmic dominant, caracteritzada per la hipoplàsia o l'absència de les ungles de les mans (sobretot les dels polzes) i, a vegades, de les dels dits grossos dels peus, la hipoplàsia o l'absència de les ròtules, la hipoplàsia dels còndils humerals i els caps dels radis, per la presència de corns o esperons ilíacs i per altres anomalies (pigmentació anormal de l'iris, nefropatia, etc).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca pagell, n m
ca pitxell, n m sin. compl.
es breca
fr pageau
fr pagel
fr pageot commun
en common pandora
en pandora
nc Pagellus erythrinus

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pagell, n m
ca auradella, n f sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca cotorrer, n m sin. compl.
ca gurrama de pagellet, n f sin. compl.
ca vaca serrà, n f sin. compl.
ca able, n m var. ling.
ca breca, n f var. ling.
ca gurrama de pegellet, n m var. ling.
ca pagel, n m var. ling.
ca paigell, n m var. ling.
ca pajell, n m var. ling.
ca patgell, n m var. ling.
ca patjell, n m var. ling.
ca paxéll, n m var. ling.
ca pegell, n m var. ling.
ca peigell, n m var. ling.
ca peixell, n m var. ling.
ca pinzell, n m var. ling.
ca pitgell, n m var. ling.
ca pitjell, n m var. ling.
ca pitxell, n m var. ling.
ca vaca serra, n f var. ling.
nc Pagellus erythrinus
nc Pagellus canariensis var. ling.
nc Pagellus enythrinus var. ling.
nc Sparus Erythrinus var. ling.
nc Sparus erythriuns var. ling.
es able
es besuguete
es breca
es pagel
fr pageau
fr pagel
fr pageot commun
it fragolino
en common pandora
en pandora
en sea bream
de Meerbrassen

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pagell, n m
ca auradella, n f sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca cotorrer, n m sin. compl.
ca gurrama de pagellet, n f sin. compl.
ca vaca serrà, n f sin. compl.
ca able, n m var. ling.
ca breca, n f var. ling.
ca gurrama de pegellet, n m var. ling.
ca pagel, n m var. ling.
ca paigell, n m var. ling.
ca pajell, n m var. ling.
ca patgell, n m var. ling.
ca patjell, n m var. ling.
ca paxéll, n m var. ling.
ca pegell, n m var. ling.
ca peigell, n m var. ling.
ca peixell, n m var. ling.
ca pinzell, n m var. ling.
ca pitgell, n m var. ling.
ca pitjell, n m var. ling.
ca pitxell, n m var. ling.
ca vaca serra, n f var. ling.
nc Pagellus erythrinus
nc Pagellus canariensis var. ling.
nc Pagellus enythrinus var. ling.
nc Sparus Erythrinus var. ling.
nc Sparus erythriuns var. ling.
es able
es besuguete
es breca
es pagel
fr pageau
fr pagel
fr pageot commun
it fragolino
en common pandora
en pandora
en sea bream
de Meerbrassen

<Peixos > Espàrids>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca pagellida, n f
ca barretet, n m sin. compl.
ca pitjallida, n f sin. compl.
es lapa
en limpet
nc Patella sp.

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició

Gènere de gastròpodes prosobranquis marins, de l'ordre dels diotocardis i de la família dels patèl·lids, amb la closca cònica, sense orifici i sense estrat de nacre.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca patina [la], n f
es patina
en patella
en patina

<Història > Arqueologia>

Definició

Cassola ampla i baixa utilitzada en l'època romana per a cuinar i servir el menjar a taula.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca pitxell, n m
ca pitxer, n m sin. compl.
es pichel
en pitcher

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició

Gerro de terrissa amb la boca trilobada i una nansa vertical.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pitxella" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició