Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pitxina" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI pitahaia, pitaia, pitahaya o pitaya?
<Botànica>
Definició
Pel que fa a la primera de les plantes i al seu fruit:
- Una pitahaia, amb el sinònim secundari pitaia, és una planta enfiladissa de diverses espècies de la família de les cactàcies, principalment Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus, que té tiges que pengen, flors molt grosses i de color clar comestibles i fruits també comestibles. Les flors es poden fer servir per a fer infusions.
. Els equivalents castellans són una pitahaya (també escrit pitajaya), una pitaya i un pitahayo; els francesos, une pitahaya i une pitaya, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya i a pitaya.
- El fruit d'aquesta planta es diu també pitahaia, amb els sinònims secundaris pitaia i fruita del drac. És un fruit amb forma d'ou, de color exterior entre rosa i vermell i sense espines, amb una polpa generalment blanca o groga (de vegades rosada) i amb llavors petites i negres. Les pitahaies es mengen i també es fan servir per donar gust i color a sucs i begudes alcohòliques.
. Els equivalents castellans són una fruta del dragón, una pitahaya i una pitaya; els francesos, un fruit du dragon, une pitahaya i une pitaya, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya, a pitaya i a strawberry pear.
Pel que fa a la segona de les plantes i el seu fruit:
- Una pitaia, amb el sinònim secundari pitahaia, és una planta igualment de diverses espècies de la família de les cactàcies, principalment Stenocereus queretaroensis, Stenocereus pruinosus i Stenocereus stellatus, amb tiges gruixudes, flors grosses amb pètals blancs i fruits comestibles.
. Els equivalents castellans són una pitahaya i una pitaya; el francès, un sténocéréus, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya i a pitaya.
- El fruit d'aquesta planta es diu també pitaia, amb el sinònim complementari pitahaia. És un fruit igualment amb forma d'ou, de color exterior entre verd i vermellós i en aquest cas amb espines, de polpa de colors diferents segons la varietat (blanca, vermella, rosa, taronja, groga o lila) i amb moltes llavors negres.
. Els equivalents castellans són una pitahaya i una pitaya, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya i a pitaya.
Tot i que pitahaia i pitaia són formes intercanviables i fan referència a més, a fruites similars, per a evitar l'ambigüitat es proposa fer servir especialment pitahaia per a les espècies del gènere Hylocereus i pitahaia per a les espècies del gènere Stenocereus.
Finalment, pel que fa a les formes *pitahaya i *pitaya (pròpies del castellà i sembla que preses del crioll d'Haití), es prefereix substituir-les per pitahaia i pitaia, amb una adaptació mínima a l'ortografia catalana que permet reconèixer-les fàcilment.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de pitahaia i pitaia a la Neoloteca i el Cercaterm, i també el document de criteri original, La pitahaia, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-pitahaia).
<Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca 2,3,7,8-tetraclorodibenzo[b,e][1,4]dioxina, n f
- ca TCDD, n f sigla
<Disciplines de suport > Química>
Definició
Nota
- Penetra fàcilment a les cèl·lules i hi roman molt de temps. Quan es troba en suspensió en l'aire provoca fortes reaccions en els pulmons i en la pell (formació d'èczemes i de plaques amb punts blancs característics). Pertorba d'una forma considerable el fetge dels animals i la seva acció sobre el sòl i les restes vegetals és persistent durant molt de temps. Els seus grans efectes cancerígens foren constatats en la guerra del Vietnam i en la catàstrofe de Seveso el 1976.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfals arbori, n m
- ca melgó arbori, n m alt. sin.
- nc Medicago arborea L. subsp. citrina (Font Quer) O. Bolòs et Vigo
- nc Medicago citrina (Font Quer) Greuter sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfals arbori, n m
- ca melgó arbori, n m alt. sin.
- nc Medicago arborea L. subsp. citrina (Font Quer) O. Bolòs et Vigo
- nc Medicago citrina (Font Quer) Greuter sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la petxina de pelegrí (Pecten jacobaeus), n f
- ca al·lèrgia a la vieira (Pecten jacobaeus), n f sin. compl.
- es alergia a vieiras (Pecten), n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 88871000135104
<Indústria > Indústria alimentària > Additius alimentaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca annato, n m
- ca bixina, n f
- ca norbixina, n f
- es annato
- es bija
- es bixina
- es norbixina
- fr annato
- fr bixine
- fr norbixine
- en annatto
- en bixin
- en norbixin
- cod E 160b
<Additius alimentaris > Colorant natural > Carotenoide>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.
- ca annato, n m
- ca bixina, n f
- ca norbixina, n f
- es annato
- es bija
- es bixina
- es norbixina
- fr annato
- fr bixine
- fr norbixine
- en annatto
- en bixin
- en norbixin
- cod E 160b
<Additius alimentaris > Colorant natural > Carotenoide>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca aparador, n m
- es escaparate, n m
- fr présentoir, n m
- pt montra, n f
- pt vitrina, n f sin. compl.
- en shop window, n
<Grans Magatzems > Expressions útils > Paraules i expressions usuals>
<.FITXA REVISADA>, <Toxicologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca apitoxina, n f
- es apitoxina, n f
- fr apitoxine, n f
- en apitoxin, n
<.FITXA REVISADA>, <Toxicologia>
Definició
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca arc de petxina, n m
- ca arc raconer, n m sin. compl.
- es arco apechinado
- es arco de pechina
- en squinch arch
- en trumpet arch
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
