Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pl��tera" dins totes les àrees temàtiques

argenter | argentera argenter | argentera

<Joieria i bijuteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  argenter | argentera, n m, f
  • ca  plater | platera, n m, f sin. compl.
  • es  platero
  • fr  argenteur
  • en  silversmith

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>

argenter | argentera argenter | argentera

<Indústria. Energia > Indústries manufactureres > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  argenter | argentera, n m, f
  • ca  plater | platera, n m, f sin. compl.
  • es  argentero
  • es  platero
  • fr  argentier
  • en  silversmith

<Indústria. Energia > Indústries manufactureres > Ocupacions>

Definició
Persona que treballa, ven o repara objectes de metalls preciosos, generalment d'argent.
argenter | argentera argenter | argentera

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  argenter | argentera, n m, f
  • es  platero | platera, n m, f
  • fr  argentier | argentière, n m, f
  • en  silversmith, n
  • de  Silberschmied, n m

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja, n f
  • ca  botja bovera, n f alt. sin.
  • ca  botja pansera, n f alt. sin.
  • ca  botja rossa, n f alt. sin.
  • ca  donzell salvatge, n m alt. sin.
  • ca  herba escaldadora, n f alt. sin.
  • ca  herba pansera, n f alt. sin.
  • ca  herba platera, n f alt. sin.
  • ca  llemenosa, n f alt. sin.
  • ca  llemenoses, n f pl alt. sin.
  • ca  pinzell, n m alt. sin.
  • ca  platera, n f alt. sin.
  • ca  boja pansera, n f var. ling.
  • ca  botja bobera, n f var. ling.
  • ca  herba escaldaora, n f var. ling.
  • ca  llemanosa, n f var. ling.
  • nc  Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  plata, n f
  • ca  plàtera, n f sin. compl.
  • es  fuente
  • fr  plat
  • en  platter
  • en  serving dish

<Utillatge de cuina>

Definició
Plat de forma ovalada, rectangular o rodona, generalment més gran que un plat ordinari, en què certs menjars són servits a taula.

Nota

  • Sovint disposa de dues nanses laterals simètriques i pot anar acompanyada d'una tapadora o campana per a plates.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  plater, n m
  • ca  plàtera, n f sin. compl.

<Mobles>

Definició
Lleixa de fusta col·locada horitzontalment damunt l'aigüera per a posar els plats a escórrer.
sanguinària blanca sanguinària blanca

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  sanguinària blanca, n f
  • ca  herba de la plata, n f sin. compl.
  • ca  herba de la sang, n f sin. compl.
  • ca  herba platera, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  paroníquia argentada, n f sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • nc  Paronychia argentea

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les cariofil·làcies, de tiges ajagudes de 5 a 30 cm, que creix en camins, erms i llocs pedregosos de litoral mediterrani. La part aèria, en decocció, ha estat emprada com a diürètic i contra el dolor reumàtic i les afeccions de les vies respiratòries. Com a ús extern, en decocció o bé la planta fresca, també ha estat utilitzada per guarir ferides.
sanguinària blanca sanguinària blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sanguinària blanca, n f
  • ca  arracades, n f pl sin. compl.
  • ca  herba de la sang, n f sin. compl.
  • ca  herba platera, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguina, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  arracadetes, n f pl alt. sin.
  • ca  floreta blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cagueres, n f alt. sin.
  • ca  herba de minvar la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de plata, n f alt. sin.
  • ca  herba de plata vera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a les sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguínia, n f alt. sin.
  • ca  herba-sang, n f alt. sin.
  • ca  paroníquia capitada, n f alt. sin.
  • ca  paroníquia nívia, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  pendentets de la Mare de Déu, n m pl var. ling.
  • nc  Paronychia capitata (L.) Lam. subsp. capitata
  • nc  Paronychia nivea DC. var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

sanguinària blanca sanguinària blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sanguinària blanca, n f
  • ca  arracades, n f pl sin. compl.
  • ca  herba de la sang, n f sin. compl.
  • ca  herba platera, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguina, n f sin. compl.
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  arracadetes, n f pl alt. sin.
  • ca  cama de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  capsotera, n f alt. sin.
  • ca  centengrana, n m alt. sin.
  • ca  cotonet, n m alt. sin.
  • ca  flor de terra, n f alt. sin.
  • ca  floreta blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba capsotera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la floreta, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cagueres, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de minvar la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de neu, n f alt. sin.
  • ca  herba de plata, n f alt. sin.
  • ca  herba de plata borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de sa Punta, n f alt. sin.
  • ca  herba la floreta, n f alt. sin.
  • ca  herba la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba-sang, n f alt. sin.
  • ca  herbeta blanca de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de rebaixar la sang, n f alt. sin.
  • ca  mantellineta, n f alt. sin.
  • ca  nevadeta, n f alt. sin.
  • ca  paroníquia argentada, n f alt. sin.
  • ca  peu de gat, n m alt. sin.
  • ca  plateta, n f alt. sin.
  • ca  pota de colom, n f alt. sin.
  • ca  potes de colom, n f pl alt. sin.
  • ca  sangnua, n f alt. sin.
  • ca  sangonera, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba sangonària, n f var. ling.
  • ca  herbeta la sangre, n f var. ling.
  • ca  nevaeta, n f var. ling.
  • ca  recaes, n f pl var. ling.
  • ca  sangnuària, n f var. ling.
  • ca  sangonària, n f var. ling.
  • ca  santangrano, n m var. ling.
  • nc  Paronychia argentea Lam.

<Botànica > cariofil·làcies>