Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "planeta" dins totes les àrees temàtiques

brunyidor brunyidor

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  brunyidor, n m
  • ca  planxeta, n f
  • en  glazing iron (leatherworking tools), n

<Art i arquitectura>

Definició
Eina emprada pels sabaters per a brunyir el cuir.

Nota

  • Està formada per una cabota de ferro relativament gran en forma de bec unida a un mànec de fusta. La cabota, calenta i coberta de certa o altre material per a polir, es frega per sobre el cuir.
cep cep

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cep, n m
  • es  cepa
  • es  pie de viña
  • es  planta
  • es  vid
  • es  viña
  • fr  cep
  • fr  pied de vigne
  • fr  vigne
  • en  vine

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Planta que produeix els raïms.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  claveta, n f
  • es  chaveta, n f
  • fr  clavette, n f
  • en  key, n
  • de  Keil, n m

<Enginyeria>

claveta claveta

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  claveta, n f
  • es  chaveta, n f
  • fr  clavette, n f
  • en  cotter, n
  • en  key, n
  • eu  txabeta, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

clavilla clavilla

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  clavilla, n f
  • ca  claveta, n f sin. compl.
  • es  clavija
  • fr  cheville
  • en  dowel

<Fusteria > Materials > Fusta > Formes comercials de la fusta>, <Fusteria > Construccions > Elements de bastiments i tancaments>

Definició
Peça petita de fusta massissa cilíndrica, lleugerament cònica o d'altres formes, que es clava en un forat per unir dos elements o reforçar un encaix de trau i metxa.
clavilla clavilla

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  clavilla, n f
  • ca  claveta, n f sin. compl.
  • es  clavija, n f
  • fr  cheville, n f
  • en  dowel, n
  • eu  ziri, n

<Fusteria > Materials > Fusta >, <Fusteria > Construccions>

comporta comporta

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  comporta, n f
  • es  clapeta
  • es  compuerta
  • en  gate

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definició
Obstacle mòbil, generalment metàl·lic, emprat per a impedir o regular el pas de l'aigua per un conducte. La seva obertura permet que l'aigua circuli per un ^canal^ o sobre una ^presa^.

La major part de les comportes s'obren amb un moviment ascendent, de manera que funcionen inicialment com un orifici, fins que queden totalment obertes i deixen lliure el pas de l'aigua. D'aquestes, les més comunes són les comportes verticals. Consisteixen en un tauler de xapa, que és l'element de tancament pròpiament dit, reforçat per una carcassa de perfils metàl·lics, que es mou verticalment per unes ranures fetes a les parets adjacents. Aquestes ranures es reforcen també amb perfils metàl·lics en forma de U perquè hi llisqui més bé la comporta i el formigó quedi protegit. En el cas que l'altura de càrrega a resistir i l'ample de la comporta siguin d'uns quants metres es parla de comporta lliscant, perquè el lliscament es produeix amb el contacte directe entre la xapa de la comporta i el perfil en U. En comportes més grans cal afegir-hi algun dispositiu per a convertir el fregament en rodadura, que serà més suau; el tipus més usat són les comportes vagó, proveïdes als extrems verticals d'una sèrie de rodes amb rodaments de boles o cilindres que recolzen sobre carrils. Més complicades són les comportes Stoney, en les quals la rodadura es fa mitjançant un tren de corrons independent situat entre l'extrem de la comporta i el carril de rodadura; aquest tipus de comporta sol usar-se en desguassos profunds en què la pressió és molt elevada. Aquests tres subtipus només es diferencien en els dispositius de lliscament, però el seu funcionament és idèntic. Hi ha, d'altra banda, comportes no verticals que també s'obren amb un moviment ascendent: són les comportes de segment o comportes Tainter (pel nom del seu inventor, Jeremiah Burnham Tainter), formades per un segment de cilindre de revolució que gira al voltant del seu eix, que es materialitza a les parets adjacents. L'estructura metàl·lica de suport de la xapa es completa amb uns radis que la uneixen a uns coixinets de gir a les parets. L'obertura es fa cap amunt i girant, en comptes de lliscant; és a dir, aquesta comporta no necessita guies perquè el coixinet axial és el que marca el moviment. Tot i ser minoritàries i tenir cada cop menys aplicacions, n'hi ha d'altres que s'obren baixant i funcionen sempre com a ^vessador^ amb una altura de làmina variable. Geomètricament són com les comportes Tainter, però, pel fet d'obrir-se baixant, l'aigua hi vessa per sobre, per la qual cosa han de tenir un buit a la cresta de la presa on ubicar-se, de manera que, un cop tancada, la comporta es troba en la seva posició més elevada; en la posició d'obertura completa, la comporta ocupa la totalitat de la cambra i la seva part superior forma un perfil continu amb el general del sobreeixidor de la presa on està situada. Un altre cas de comportes que vessen per sobre són les clapetes, o comportes basculants al voltant d'un eix a la seva part inferior; aquí, però, l'eix de gir es troba aigua amunt en comptes d'aigua avall, i en contacte amb l'aigua. A l'igual de les de segment, necessiten una cambra horitzontal per a la comporta totalment oberta, o abatuda, i també un contrapès que equilibri l'empenta hidroestàtica quan es troben completament o parcialment tancades. Gràcies a aquest contrapès poden funcionar automàticament. Aquest darrer tipus de comportes se sol utilitzar en canals i amb dimensions reduïdes, o com a complement d'una comporta vertical o de segment en la seva part superior, en tota la seva longitud o només en una part.
cospell cospell

<Economia > Finances > Sistemes monetaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  cospell, n m
  • es  cospel, n m
  • es  flan, n m sin. compl.
  • es  plancheta, n f sin. compl.
  • fr  flan, n m
  • en  planchet, n
  • en  blank, n sin. compl.

<Economia > Finances > Sistemes monetaris>

Definició
Peça metàl·lica llisa preparada per a gravar-hi els tipus d'anvers i de revers, en l'encunyació de la moneda.
depuradora depuradora

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  depuradora, n f
  • ca  estació depuradora, n f sin. compl.
  • es  depuradora
  • es  estación depuradora
  • es  planta depuradora
  • fr  épurateur
  • fr  station d'épuration des eaux d'égout
  • en  treatment plant

<Costes > Control d'afluents>

Definició
Instal·lació en què se sotmeten a tractament les aigües residuals.
didal de mà didal de mà

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  didal de mà, n m
  • ca  palmell, n m
  • ca  planell, n m
  • en  thimble palm, n

<Art i arquitectura>

Definició
Estri emprat per a ajudar a travessar amb l'agulla materials durs com cuir o lona.

Nota

  • El didal de mà està compost per una tira de tela o de pell que es porta a la mà i en la qual va muntat un didal metàl·lic gravat amb cavitats on encaixa l'ull de les agulles.