Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "platada" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>
- ca beurada, n f
- ca abeurada, n f sin. compl.
- ca lletada, n f sin. compl.
- es lechada
- fr barbotine
- fr lait de chaux
- en milk of lime
- en slurry
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
Definició
Nota
- L'equivalent francès barbotine i l'equivalent anglès slurry no tenen un valor genèric, sinó que fan referència exclusivament a una barreja d'aigua amb ciment.
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca beurada, n f
- ca abeurada, n f sin. compl.
- ca lletada, n f sin. compl.
- es lechada
- fr coulis
- en grout
- de Kalkmilch
<Construcció>
<Esport > Esports de combat > Taekwondo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bituro chagi, n m
- ca cop de peu amb torsió, n m sin. compl.
- es bituro chagui
- es patada con torsión
- fr biteulo tchagui
- fr coup de pied avec torsion
<Esport > Esports de combat > Taekwondo>
Definició
<08 Esports de combat > 04 Taekwondo>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bituro chagi, n m
- ca cop de peu amb torsió, n m sin. compl.
- es bituro chagui
- es patada con torsión
- fr biteulo tchagui
- fr coup de pied avec torsion
<Esport > 08 Esports de combat > 04 Taekwondo>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja, n f
- ca botja bovera, n f alt. sin.
- ca botja pansera, n f alt. sin.
- ca botja rossa, n f alt. sin.
- ca donzell salvatge, n m alt. sin.
- ca herba escaldadora, n f alt. sin.
- ca herba pansera, n f alt. sin.
- ca herba platera, n f alt. sin.
- ca llemenosa, n f alt. sin.
- ca llemenoses, n f pl alt. sin.
- ca pinzell, n m alt. sin.
- ca platera, n f alt. sin.
- ca boja pansera, n f var. ling.
- ca botja bobera, n f var. ling.
- ca herba escaldaora, n f var. ling.
- ca llemanosa, n f var. ling.
- nc Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
- nc Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja, n f
- ca botja bovera, n f alt. sin.
- ca botja pansera, n f alt. sin.
- ca botja rossa, n f alt. sin.
- ca donzell salvatge, n m alt. sin.
- ca herba escaldadora, n f alt. sin.
- ca herba pansera, n f alt. sin.
- ca herba platera, n f alt. sin.
- ca llemenosa, n f alt. sin.
- ca llemenoses, n f pl alt. sin.
- ca pinzell, n m alt. sin.
- ca platera, n f alt. sin.
- ca boja pansera, n f var. ling.
- ca botja bobera, n f var. ling.
- ca herba escaldaora, n f var. ling.
- ca llemanosa, n f var. ling.
- nc Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
- nc Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bufalaga nítida, n f
- es bufalaga plateada, n f
- nc Thymelaea argentata
<Enginyeria forestal>
<13 Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca cap de forquilla, n m
- ca platina, n f sin. compl.
- es cabeza, n f
- es corona, n f
- es pletina, n f
- fr té de fourche, n m
- fr tête de fourche, n f
- it corona, n f
- it testa della forcella, n f
- en fork crown, n
<Esport > 13 Ciclisme>
Definició
Nota
- En algunes bicicletes amb forquilla de suspensió hi ha dos caps de forquilla, l'un situat al capdamunt de les barres i l'altre cap a la meitat.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca mòllera, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia anglesa, n f sin. compl.
- ca pedaç, n m sin. compl.
- ca pelaia, n f sin. compl.
- ca pelaia rossa, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca tacó, n m sin. compl.
- ca acedia, n f var. ling.
- ca palà, n f var. ling.
- ca palaya, n f var. ling.
- ca platija, n f var. ling.
- ca sarrandell, n m var. ling.
- ca solla, n f var. ling.
- nc Pleuronectes platessa
- es palusa
- es platija
- es solla
- es solla europea
- fr plie
- fr plie d'Europe
- en European plaice
- en plaice
<Peixos > Pleuronèctids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca mòllera, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia anglesa, n f sin. compl.
- ca pedaç, n m sin. compl.
- ca pelaia, n f sin. compl.
- ca pelaia rossa, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca tacó, n m sin. compl.
- ca acedia, n f var. ling.
- ca palà, n f var. ling.
- ca palaya, n f var. ling.
- ca platija, n f var. ling.
- ca sarrandell, n m var. ling.
- ca solla, n f var. ling.
- nc Pleuronectes platessa
- es palusa
- es platija
- es solla
- es solla europea
- fr plie
- fr plie d'Europe
- en European plaice
- en plaice
<Peixos > Pleuronèctids>