Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "platerada" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
  • ca  Estructura denominacions: tornassolada gran (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: tornassolada petita (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: verdeta d'ull blanc (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: verdeta d'ull ros (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura dos complements en denominació: muntanyesa puntejada pirinenca (EXCEPCIÓ), n f
  • ca  Estructura uninominal denominacions: arlequí (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  Estructura uninominal denominacions: cleòpatra (EXCEPCIÓ), n f

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.

A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS

Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)

Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])

Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).

Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).

Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura)
  • ca  Estructura denominacions: tornassolada gran (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: tornassolada petita (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: verdeta d'ull blanc (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura denominacions: verdeta d'ull ros (EXEMPLE), n f
  • ca  Estructura dos complements en denominació: muntanyesa puntejada pirinenca (EXCEPCIÓ), n f
  • ca  Estructura uninominal denominacions: arlequí (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  Estructura uninominal denominacions: cleòpatra (EXCEPCIÓ), n f

<Zoologia > Insectes>

Definició
La major part d'espècies de papallones presents en els territoris de parla catalana no tenen assignat un nom popular distintiu. Per a poder denominar-les, doncs, el Consell Supervisor del TERMCAT va establir diversos criteris, relatius tant a l'estructura de les denominacions com al tipus de formació.

A continuació es presenten els criteris relatius a l'estructura.

A. ESTRUCTURA DE LES DENOMINACIONS

Es fixen denominacions de més d'una paraula, ja que permeten una precisió més gran. L'estructura proposada és paral·lela a l'estructura binominal de la nomenclatura científica:
- Nucli compartit per totes les espècies del mateix gènere.
- Complement constituït per un adjectiu o un sintagma preposicional.
Ex.: verdeta d'ull blanc (Callophrys rubi) - verdeta d'ull ros (Callophris avis); tornassolada petita (Apatura ilia) - tornassolada gran (Apatura iris)

Excepció 1: S'opta per una denominació d'un sol nom en els casos següents:
. Quan en els territoris de parla catalana hi ha representada només una espècie del gènere (ex.: arlequí [Zerynthia rumina], cobalt [Cyaniris semiargus])
. Quan la denominació adapta l'epítet o complement del nom científic (ex.: cleòpatra [Gonepteryx cleopatra], elisa [Argynnis elisa])

Excepció 2: S'opta per denominacions amb dos complements quan és difícil distingir una espècie de les altres del mateix gènere amb un sol tret (ex.: muntanyesa puntejada pirinenca [Erebia sthennyo], enfront de muntanyesa puntejada [Erebia pandrose] i muntanyesa pirinenca [Erebia gorgone]).

Excepció 3: S'opta per nuclis diferents en un mateix gènere quan és difícil trobar un nucli vàlid per a totes les espècies (ex.: nuclis grogueta i marbrada per al gènere Euchloe [grogueta del desert, però marbrada alpina, marbrada comuna, marbrada sarda i marbrada zebrada]).

Excepció 4: S'opta per donar el mateix nucli a espècies de gènere diferent quan respon a l'ús tradicional (ex.: nucli blaveta per a Zizeeria knysna, Polyommatus eros i Iolana iolas) o bé hi ha una gran semblança entre les espècies.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àlber nivi, n m
  • es  álamo plateado
  • nc  Populus alba nivea

<Botànica>

acariosi platejada del presseguer acariosi platejada del presseguer

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acariosi platejada del presseguer, n f
  • fr  acariose argentée
  • en  peach silver mite

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Acariosi deguda a l'eriòfid Aculus (Vasates) cornutus que ataca el presseguer i dona reflex platejat grisenc a les fulles.
acció ponderada acció ponderada

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  acció ponderada, n f
  • es  acción ponderada

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Combinació de totes les hipòtesis de càrrega possibles (càrrega permanent i sobrecàrregues) per avaluar quina és la més desfavorable i prendre-la per dur a terme el càlcul de l'estructura.
acoblament de platerets acoblament de platerets

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acoblament de platerets, n m
  • es  acoplamiento de platillos

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

activitat alternada activitat alternada

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Didàctica de l'educació física: Català-castellà-francès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2003. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-932915-1-X

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  activitat alternada, n f
  • es  actividad alternada, n f
  • fr  activité alternée, n f

<Didàctica de l'educació física>

amanida tèbia de formatge fregit amb pinya tropical glacejada i xarop de panses amb vi dolç amanida tèbia de formatge fregit amb pinya tropical glacejada i xarop de panses amb vi dolç

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida tèbia de formatge fregit amb pinya tropical glacejada i xarop de panses amb vi dolç
  • es  ensalada templada de queso frito con piña glaseada y jarabe de pasas al vino dulce
  • fr  salade tiède de fromage frit à l'ananas glacée et au sirop de raisins secs au vin doux
  • it  insalata tiepida di formaggio fritto con ananas glassato e sciroppo d'uva passa con vino dolce
  • en  fried cheese warm salad with glazed pineapple and raisins syrup with sweet wine
  • de  lauwarmer Salat mit gebratenem Käse, glacierter Ananas und Rosinensirup mit Süßwein

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

anàlisi de distància ponderada pel cost anàlisi de distància ponderada pel cost

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  anàlisi de distància ponderada pel cost, n f
  • es  análisis de distancia ponderada por el coste
  • en  cost-weighted distance analysis

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>

Definició
Anàlisi de distància ràster que calcula per a cada cel·la el menor cost acumulat sobre una superfície de cost per a arribar a la cel·la objectiu més pròxima.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi de distància ponderada pel cost anàlisi de distància ponderada pel cost

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  anàlisi de distància ponderada pel cost, n f
  • es  análisis de distancia ponderada por el coste
  • en  cost-weighted distance analysis

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament>

Definició
Anàlisi de distància ràster que calcula per a cada cel·la el menor cost acumulat sobre una superfície de cost per a arribar a la cel·la objectiu més pròxima.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8