Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "plaure" dins totes les àrees temàtiques
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acordar, v tr
- ca cloure, v tr
- es acordar
- es decidir
- es establecer
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: En la trobada, els alcaldes clouran quines accions són prioritàries a la comarca.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acordar, v tr
- ca acabar, v tr sin. compl.
- ca cloure, v tr sin. compl.
- ca convenir, v tr sin. compl.
- ca establir, v tr sin. compl.
- es acordar
- es convenir
- es decidir
- es establecer
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Els empresaris han acordat fer una reunió anual per posar en comú coneixements.
Ex.: Els directius de l'empresa han convingut la necessitat de dur a terme un estudi sobre la viabilitat del projecte.
Ex.: Els polítics han convingut que cal enfortir l'ocupació i la competitivitat de l'economia a Europa.
Ex.: Els directius han establert la creació d'un nou departament a l'empresa.
<Esport > Esports eqüestres > Hípica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca aire, n m
- es aire
- fr allure
- en pace
<Esport > Esports eqüestres > Hípica>
Definició
<Esport > Esports eqüestres > Hípica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aire, n m
- es aire
- fr allure
- en pace
<Hípica > Polo>
Definició
<12 Esports eqüestres > 01 Hípica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca aire, n m
- es aire
- fr allure
- en pace
<Esport > 12 Esports eqüestres > 01 Hípica>
Definició
Nota
- 1. Un aire està format per una successió de gambades.
- 2. Els aires es classifiquen, segons l'origen, en aires naturals i aires artificials; segons l'existència de contacte amb el terra, en aires marxats i aires saltats, i, segons el costat de procedència de les extremitats en succeir-se, en aires diagonals i aires laterals.
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alabastre, n m
- es alabastro
- fr albâtre
- fr pierre a plâtre
- it alabastro
- en alabaster
- de Alabaster
<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Sulfats>
Definició
Nota
- És de color blanc i es fa servir per a fabricar objectes ornamentals. El nom prové de la denominació d'unes gerres per a posar-hi bàlsam que s'anomenaven alabastra i que eren fetes amb materials similars. Probablement provenen de la localitat egípcia d'Alabastron.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca aladre, n m
- es silbador picoarado
- fr écorceur caronculé
- en wattled ploughbill
- de Lappenpflugschnabel
- nc Eulacestoma nigropectus
<00 Fitxa il·lustrada>, <36.030 Ocells > Passeriformes > Eulacestòmids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca aladre, n m
- es silbador picoarado
- fr écorceur caronculé
- en wattled ploughbill
- de Lappenpflugschnabel
- nc Eulacestoma nigropectus
<00 Fitxa il·lustrada>, <36.030 Ocells > Passeriformes > Eulacestòmids>
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca alar, adj
- es alar, adj
- fr alaire, adj
- en alar, adj
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca anadura, n f
- es andadura
- fr allure
- en gait [US]
- en pace
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>