Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "plural" dins totes les àrees temàtiques
<Denominació>, <Categoria lèxica>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica nom (4): Plurals lexicalitzats (identificació)
- ca Autèntic plural lexicalitzat: raigs X (EXEMPLE), n m pl
- ca Autèntic plural lexicalitzat: sabatetes (EXEMPLE), n f pl
- ca Autèntic plural lexicalitzat: tisores (EXEMPLE), n f pl
- ca Fals plural lexicalitzat: estimulant del tipus amfetamina (EXEMPLE), n m
- ca Fals plural lexicalitzat: globus (EXEMPLE), n m
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
Ex.: raigs X n m pl QUÍMICA Radiació electromagnètica de longitud d'ona compresa entre uns límits aproximadament de 10-3 i 10 000 pm, encara que analíticament s'utilitza només la compresa entre 10 i 2 500 pm.
Sovint els plurals lexicalitzats s'expliquen per la percepció que, en els referents designats, s'hi poden distingir diversos elements que sempre apareixen junts o que són indestriables.
Ex.: tisores (formades per dues fulles), raigs X (no es pot singularitzar un sol raig dintre el feix),
Com que aquesta percepció és subjectiva, pot passar que un terme tingui un plural lexicalitzat en una de les llengües i en les altres no, o que, dintre la mateixa llengua, tingui una denominació que és un plural lexicalitzat i una denominació que no.
Ex: orella de mar n f | sin. compl. sabatetes n f pl ZOOLOGIA Mol·lusc gastròpode, amb un forat a la conquilla per on surten els tentacles, que és buscat per a obtenir-ne el nacre.
No s'han de confondre els plurals lexicalitzats amb els casos següents:
(1) Noms amb una mateixa forma en singular i en plural: Es tracta dels noms que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural però que poden funcionar amb adjectius, articles i verbs singulars. En realitat, doncs, són noms que tenen una forma singular i una forma plural que són coincidents. Per tant, no han de rebre cap tractament especial.
Ex.: globus n m ("el globus vermell", "els globus vermells").
(2) Noms de plural habitual: Es tracta de noms que gairebé sempre es flexionen en plural, però que poden ser flexionats en singular i poden ser acompanyats d'adjectius, articles i verbs en singular. Per tant, no han de rebre cap tractament especial.
Ex.: estimulant del tipus amfetamina n m FARMACOLOGIA
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (2): Noms masculins i femenins, noms masculins o femenins; CRITERI Categoria lèxica nom (3): plurals habituals (tractament), i CRITERI Categoria lèxica nom (5): plurals lexicalitzats (tractament).
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Noms (dobles gènere, plurals lexicalitzats) en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-noms.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques
- ca A. Referència al nom de serotips o serogrups: *vacuna anti hepatitis A+B (EXEMPLE no adequat), n f
- ca A. Referència al nom de serotips o serogrups: vacuna anti hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
- ca B1.1 Referència a un nombre de serotips inferior o igual a deu: vacuna antipneumocòccica heptavalent (EXEMPLE), n f
- ca B1.2 Referència a un nombre de serotips superior a deu: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent (EXEMPLE), n f
- ca B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn7 (EXEMPLE), n f
- ca B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn13 (EXEMPLE), n f
- ca C. Ús del plural: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
- ca D. Referència a la naturalesa conjugada: vacuna anti meningococ A conjugada (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A. REFERÈNCIA AL NOM DELS SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT
En les denominacions en què el nom de la malaltia va seguit de diversos serotips o serogrups, es recomana separar-los entre ells amb comes i amb la conjunció i per als dos darrers.
Ex.: vacuna anti hepatitis A i B
Tot i l'extensió d'ús, es descarta separar els elements per mitjà del símbol '+'.
Ex.: *vacuna anti hepatitis A+B
B. REFERÈNCIA AL NOMBRE DE SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT
En les vacunes polivalents, es distingeixen les denominacions completes de vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups i de vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups, mentre que les denominacions abreujades es resolen d'una sola manera tinguin la valència que tinguin.
B1. Denominacions completes
B1.1 Vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral grec] + -valent, adjuntant -valent al numeral sense guionet.
. Els numerals grecs són mono (1), di (2), tri (3), tetra (4), penta (5), hexa (6), hepta (7), octo (8), nona (9) i deca (10).
. En contextos divulgatius, també pot ser admissible la construcció xifra+valent (reservada en principi per al grup següent de més de deu serotips).
Ex.: vacuna antipneumocòccica heptavalent
B1.2 Vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral en xifres] + -valent, adjuntant -valent a la xifra per mitjà d'un guionet.
Ex.: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent
B2. Denominacions abreujades
El nombre de serotips s'indica en tots els casos per mitjà de la xifra.
Ex.: vacuna Pn7; vacuna Pn13
C. UTILITZACIÓ DEL PLURAL DE LES MALALTIES EN VACUNES POLIVALENTS I VACUNES COMBINADES
En les denominacions de vacunes polivalents i vacunes combinades en què s'especifiquen diverses variants o diverses espècies de serotips o serogrups, es recomana d'utilitzar el nom de la malaltia en plural.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B
D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA DE LES VACUNES
En els casos de vacunes conjugades (preparades amb antígens de tipus polisacàrid units a una proteïna portadora), es ercomana incloure la forma conjugada darrere el nom de la malaltia o l'agent causant.
Ex.: vacuna anti meningococ A conjugada
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Formes abreujades.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Qüestions específiques
- ca A. Referència al nom de serotips o serogrups: *vacuna anti hepatitis A+B (EXEMPLE no adequat), n f
- ca A. Referència al nom de serotips o serogrups: vacuna anti hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
- ca B1.1 Referència a un nombre de serotips inferior o igual a deu: vacuna antipneumocòccica heptavalent (EXEMPLE), n f
- ca B1.2 Referència a un nombre de serotips superior a deu: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent (EXEMPLE), n f
- ca B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn7 (EXEMPLE), n f
- ca B2. Referència al nombre de serotips en formes abreujades: vacuna Pn13 (EXEMPLE), n f
- ca C. Ús del plural: vacuna contra les hepatitis A i B (EXEMPLE), n f
- ca D. Referència a la naturalesa conjugada: vacuna anti meningococ A conjugada (EXEMPLE), n f
<Ciències de la salut > Salut pública>
Definició
A. REFERÈNCIA AL NOM DELS SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT
En les denominacions en què el nom de la malaltia va seguit de diversos serotips o serogrups, es recomana separar-los entre ells amb comes i amb la conjunció i per als dos darrers.
Ex.: vacuna anti hepatitis A i B
Tot i l'extensió d'ús, es descarta separar els elements per mitjà del símbol '+'.
Ex.: *vacuna anti hepatitis A+B
B. REFERÈNCIA AL NOMBRE DE SEROTIPS O SEROGRUPS D'UNA VACUNA POLIVALENT
En les vacunes polivalents, es distingeixen les denominacions completes de vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups i de vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups, mentre que les denominacions abreujades es resolen d'una sola manera tinguin la valència que tinguin.
B1. Denominacions completes
B1.1 Vacunes vàlides per a un màxim de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral grec] + -valent, adjuntant -valent al numeral sense guionet.
. Els numerals grecs són mono (1), di (2), tri (3), tetra (4), penta (5), hexa (6), hepta (7), octo (8), nona (9) i deca (10).
. En contextos divulgatius, també pot ser admissible la construcció xifra+valent (reservada en principi per al grup següent de més de deu serotips).
Ex.: vacuna antipneumocòccica heptavalent
B1.2 Vacunes vàlides per a més de deu serotips o serogrups
Se segueix el patró vacuna + anti- + [adjectiu/nom de malaltia o patogen] + [numeral en xifres] + -valent, adjuntant -valent a la xifra per mitjà d'un guionet.
Ex.: vacuna antipneumocòccica conjugada 13-valent
B2. Denominacions abreujades
El nombre de serotips s'indica en tots els casos per mitjà de la xifra.
Ex.: vacuna Pn7; vacuna Pn13
C. UTILITZACIÓ DEL PLURAL DE LES MALALTIES EN VACUNES POLIVALENTS I VACUNES COMBINADES
En les denominacions de vacunes polivalents i vacunes combinades en què s'especifiquen diverses variants o diverses espècies de serotips o serogrups, es recomana d'utilitzar el nom de la malaltia en plural.
Ex.: vacuna contra les hepatitis A i B
D. REFERÈNCIA A LA NATURALESA CONJUGADA DE LES VACUNES
En els casos de vacunes conjugades (preparades amb antígens de tipus polisacàrid units a una proteïna portadora), es ercomana incloure la forma conjugada darrere el nom de la malaltia o l'agent causant.
Ex.: vacuna anti meningococ A conjugada
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de vacunes (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana de vacunes (2): Sinonímia i CRITERI Denominació catalana de vacunes (3): Formes abreujades.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de les vacunes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-vacunes.pdf).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI flop o flops: Singular i plural (decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops, yottaflops)
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>
Definició
- Escriure les formes amb -s final en singular (el flops, el decaflops, l'hectoflops, el kiloflops, el megaflops, el gigaflops, el teraflops, el petaflops, l'exaflops, el zetaflops, el yottaflops).
- Mantenir exactament la mateixa forma en plural, de manera que sigui el context el que indiqui que es tracta d'un plural (els flops, els decaflops, els hectoflops, els kiloflops, els megaflops, els gigaflops, els teraflops, els petaflops, els zetaflops, els yottaflops).
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) La denominació flops, que designa una unitat de mesura, s'ha creat a partir de la sigla FLOPS (corresponent a floating-point operations per second, en català 'operacions de coma flotant per segon'), de manera que la -s final no és una marca de plural sinó la lletra inicial de second.
(2) El singular *flop, per tant (que també es documenta), correspon a una interpretació errònia de flops com a forma plural.
(3) Ja hi ha un bon nombre de paraules catalanes que són iguals en singular i plural perquè en singular acaben en -s i són planes o esdrúixoles.
Ex.: (l'/els) anus, (el/els) cactus, (el/els) globus, (el/els) virus; (l'/els) absis, (el/els) cutis, (la/les) glotis, (l'/les) artritis; (el/ els) bíceps, (el/els) quàdriceps; (l'/els) albatros; (l'/els,les) àries, (el/els) bòrees
(4) És la forma més utilitzada internacionalment, encara que també es documentin usos en singular de *flop.
(5) El símbol utilitzat internacionalment (tot i no estar recollit encara en cap norma) manté la -s final.
Ex.: flops [flops], daflops [decaflops], hflops [hectoflops], kflops [kiloflops], Mflops [megaflops], Gflops [gigaflops], Tflops [teraflops], Pflops [petaflops], Eflops [exaflops], Zflops [zetaflops], Yflops [yottaflops]
El flops, amb el plural flops, és la unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a una operació de coma flotant per segon.
Els múltiples del flops són el decaflops (correspon a 10 flops), l'hectoflops (102 flops), el kiloflops (també es pot escriure quiloflops, correspon a 103 flops) , el megaflops (106 flops), el gigaflops (109 flops), el teraflops (1012 flops), el petaflops (1015 flops), l'exaflops (1018 flops), el zetaflops (1021 flops) i el yottaflops (1024 flops).
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de flops, decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops i yottaflops al Cercaterm i la Neoloteca.
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI flop o flops: Singular i plural (decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops, yottaflops)
<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>
Definició
- Escriure les formes amb -s final en singular (el flops, el decaflops, l'hectoflops, el kiloflops, el megaflops, el gigaflops, el teraflops, el petaflops, l'exaflops, el zetaflops, el yottaflops).
- Mantenir exactament la mateixa forma en plural, de manera que sigui el context el que indiqui que es tracta d'un plural (els flops, els decaflops, els hectoflops, els kiloflops, els megaflops, els gigaflops, els teraflops, els petaflops, els zetaflops, els yottaflops).
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) La denominació flops, que designa una unitat de mesura, s'ha creat a partir de la sigla FLOPS (corresponent a floating-point operations per second, en català 'operacions de coma flotant per segon'), de manera que la -s final no és una marca de plural sinó la lletra inicial de second.
(2) El singular *flop, per tant (que també es documenta), correspon a una interpretació errònia de flops com a forma plural.
(3) Ja hi ha un bon nombre de paraules catalanes que són iguals en singular i plural perquè en singular acaben en -s i són planes o esdrúixoles.
Ex.: (l'/els) anus, (el/els) cactus, (el/els) globus, (el/els) virus; (l'/els) absis, (el/els) cutis, (la/les) glotis, (l'/les) artritis; (el/ els) bíceps, (el/els) quàdriceps; (l'/els) albatros; (l'/els,les) àries, (el/els) bòrees
(4) És la forma més utilitzada internacionalment, encara que també es documentin usos en singular de *flop.
(5) El símbol utilitzat internacionalment (tot i no estar recollit encara en cap norma) manté la -s final.
Ex.: flops [flops], daflops [decaflops], hflops [hectoflops], kflops [kiloflops], Mflops [megaflops], Gflops [gigaflops], Tflops [teraflops], Pflops [petaflops], Eflops [exaflops], Zflops [zetaflops], Yflops [yottaflops]
El flops, amb el plural flops, és la unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a una operació de coma flotant per segon.
Els múltiples del flops són el decaflops (correspon a 10 flops), l'hectoflops (102 flops), el kiloflops (també es pot escriure quiloflops, correspon a 103 flops) , el megaflops (106 flops), el gigaflops (109 flops), el teraflops (1012 flops), el petaflops (1015 flops), l'exaflops (1018 flops), el zetaflops (1021 flops) i el yottaflops (1024 flops).
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de flops, decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops i yottaflops al Cercaterm i la Neoloteca.
<Formació per sintagmació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural?
- ca A. Locució nom + nom en singular: camions cisterna (EXEMPLE), n m
- ca A. Locució nom + nom en singular: mobles bar (EXEMPLE), n m
- ca A. Locució nom + nom en singular: nombres índex (EXEMPLE), n m
- ca A. Locució nom + nom en singular: sofàs llit (EXEMPLE), n m
- ca B. Locució nom + nom en plural: berenars sopars (EXEMPLE), n m
- ca B. Locució nom + nom en plural: caces bombarders (EXEMPLE), n m
- ca B. Locució nom + nom en plural: conselleres delegades (EXEMPLE), n m, f
<Criteris lingüístics > Formació per sintagmació>
Definició
En canvi, en un ús en plural d'aquesta mena de locucions, la flexió en singular o en plural del segon nom pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (els vagons restaurant) o és preferible el plural (els berenars sopars).
A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del segon nom d'una locució nominal nom+nom quan la locució s'utilitza en un context plural.
(A) NOM + NOM EN SINGULAR
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en singular (encara que l'ús de la locució sigui plural) si podem dir que el significat de la locució és un tipus del significat que expressa el primer nom.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de subordinació, perquè el significat del segon nom està subordinat al primer.
. Aquesta relació de subordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt més freqüent que no pas la relació de coordinació.
Ex. 1: els camions cisterna [i no *camions cisternes, perquè un camió cisterna és un tipus de camió]
Ex. 2: els mobles bar [i no *mobles bars, perquè un moble bar és un tipus de moble]
Ex. 3: els sofàs llit [i no *sofàs llits, perquè un sofà llit és un tipus de sofà, que només com a emergència fa de llit]
Ex. 4: els nombres índex [i no *nombres índexs, perquè un nombre índex és un tipus de nombre]
(B) NOM + NOM EN PLURAL
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en plural (quan l'ús de la locució és en plural) si podem dir que el significat de la locució és una suma dels significats dels dos noms, que pesen igual en el conjunt.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de coordinació, perquè els significats dels dos noms estan coordinats.
. Aquesta relació de coordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt menys freqüent que no pas la relació de subordinació.
Ex. 1: els berenars sopars [i no *berenars sopar, perquè un berenar sopar és tant un berenar com un sopar]
Ex. 2: els caces bombarders [i no *caces bombarder, perquè un caça bombarder és tant un caça com un bombarder]
Ex. 3: les conselleres delegades [i no *conselleres delegat o *conselleres delegats, perquè un conseller delegat o una consellera delegada són tant consellers com delegats]
Nota
-
Pel que fa al cas concret nombres índex / *nombres índexs, cal tenir en compte que la vacil·lació en la flexió del segon nom es documenta en moltes llengües romàniques, fins i tot en aquelles en què aquest canvi comporta una diferència de pronúncia (en castellà números índice i números índices; en francès, nombres indice i nombres indices; en italià, numero indice i numeri indici, i en portuguès, número índice i números índices).
La consulta a diversos especialistes, però, confirma que la relació establerta entre nombre i índex és de subordinació (es tracta d'un tipus de nombres) i, per tant, que és més adequada la forma nombres índex. De fet, aquesta és la forma que consideren també més habitual en català.
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural
- ca babaganuix, babaganuixos (EXEMPLE), n m
- ca blini, blinis (EXEMPLE), n m
- ca burca, burques (EXEMPLE), n m
- ca kelvin, kèlvins (EXEMPLE), n m
- ca kirsch, kirschs (EXEMPLE), n m
- ca lobby, lobbys (EXEMPLE), n m
- ca manga, mangues (EXEMPLE), n m
- ca mousse, mousses (EXEMPLE), n f
- ca ninja, ninges (EXEMPLE), n m
- ca nyoqui, nyoquis (EXEMPLE), n m
- ca play-off, play-offs (EXEMPLE), n m
- ca tanka, tankes (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
Ex.: kirsch --> kirschs
mousse --> mousses
play-off --> play-offs
babaganuix --> babaganuixos [Per la regla de formació del plural dels masculins aguts acabats en -x]
kelvin --> kèlvins [Per les regles d'accentuació del català]
tanka --> tankes [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona]
burca --> burques [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *burces]
manga --> mangues [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *manges]
ninja --> ninges [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *ninjes]
Aquest principi també és vàlid en els dos casos següents:
(1) Quan la llengua de partida segueix unes normes diferents per crear la forma de plural.
Ex.: lobby --> lobbys [Malgrat que en anglès sigui lobbies]
(2) Quan en la llengua de partida la forma agafada com a singular en català ja és en realitat un plural.
Ex.: nyoqui --> nyoquis [Malgrat que en italià gnocchi és la forma de plural del singular gnocco]
blini --> blinis [Malgrat que en rus blini és la forma de plural del singular blin]
El motiu és que un manlleu integrat en una llengua ja és una paraula d'aquesta llengua, de manera que no ha de seguir les normes de formació de plural de la llengua d'on prové sinó les normes de la llengua que l'utilitza, en aquest cas el català.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 2. Podeu consultar els documents de criteris originals, Quin és el plural de ninja? I de lobby? I de play-off? (web del TERMCAT: www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-plural-ninja-i-lobby-i-play) i Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT: arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Noms compostos verb+nom: Base nominal singular o plural?
- ca A1. Singular en noms no comptables: gratacel (EXEMPLE), n m
- ca A2. Singular en noms de parts del cos: lligacama (EXEMPLE), n f
- ca A3. Singular en compostos que són una part: cobrellit (EXEMPLE), n m
- ca B1. Plural en noms comptables: parallamps (EXEMPLE), n m
- ca B2. Plural en casos determinats de noms no comptables metonímics: tastavins (EXCEPCIÓ), n m, f
- ca B3. Plural en casos determinats de parts del cos no úniques: rentamans (EXCEPCIÓ), n m
- ca C. Formes dobles opcionals en casos determinats de noms comptables: eixugamà/eixugamans (EXCEPCIÓ), n m
- ca C. Formes dobles vacil·lants en casos determinats de noms comptables: voltadits (EXCEPCIÓ), n m
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
En canvi, en un ús en singular d'aquesta mena de compostos, la flexió en singular o en plural del nom que en forma part pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (el para-sol) o és preferible el plural (el parallamps).
A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del nom integrat en un compost verb+nom quan el compost s'utilitza en un context singular (el para-sol, l'aplegapilotes, etc.).
(A) VERB + NOM EN SINGULAR
El nom d'un compost verb+nom s'escriu en singular (si l'ús del compost és singular) quan pertany a un dels casos següents:
A1. Noms no comptables
Són noms que no es poden comptar perquè són únics, són abstractes o descriuen una matèria. (Diem que no es poden comptar perquè no s'hi pot posar un numeral: *dos cels, *tres cels;*dues llibertats, *tres llibertats; *dues farines, *tres farines.)
Ex.: un gratacel, una llevaneu
Excepcions: Vegeu el punt B2.
A2. Noms comptables que designen una part del cos
Són els noms referits a una part del cos humà que es poden comptar. (Diem que es poden comptar perquè s'hi pot posar un numeral: dues cames, quatre mans.)
Ex. una lligacama, un pinçanàs
Excepcions: Vegeu el punt B3.
A3. Noms comptables que mantenen una relació de tot-part amb el compost
Són noms comptables que, quan van sols, designen un tot del qual el compost forma part .
Ex.: el cobrellit (un cobrellit és un element d'un llit), el picaporta (un picaporta és un element d'una porta).
[En canvi, l'escalfallits (perquè no és un element d'un llit sinó un estri que s'aplica a diversos llits, i llit és un nom comptable; correspon al cas B1.)]
(B) VERB + NOM EN PLURAL
El nom d'un compost verb+nom s'escriu en plural (encara que l'ús del compost sigui singular) quan pertany a un dels casos següents:
B1. Noms comptables
Són els noms que es poden comptabilitzar per mitjà d'un numeral: dos sofàs, tres sofàs; dues jugadores, tres jugadores; dos gots, tres gots.
Ex.: el parallamps, un comptagotes, un saltamarges
Excepcions: Vegeu els punts A2 i A3.
B2. Noms no comptables amb valor metonímic comptable
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms no comptables de compostos que volen remarcar la idea de multiplicitat. Això es dona quan, per metonímia, el nom designa un espècimen concret d'una cosa, de manera que el plural fa referència a diverses realitzacions.
Ex.: una tastavins (el plural vins designa el conjunt de varietats diferents de vi que es tasten), la Ventafocs (el plural focs designa el conjunt de realitzacions d'un foc, és similar a foguera), un penja-robes (el plural robes designa el conjunt de peces de roba).
B3. Noms que designen una part del cos no única
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms de parts del cos que es presenten de manera no única en una persona.
Ex.: el rentamans, un voltadits, un estiracabells
(C) FORMES DOBLES
C1. Opcionalitat normativa
Excepcionalment, en alguns casos es consideren igualment vàlides formes singulars i formes plurals d'un mateix compost verb+nom utilitzat en singular.
Ex.: un eixugamà, un eixugamans (com a part del cos, hi tocaria el singular; com a part del cos no única, el plural) [El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans recull totes dues possibilitats.]
C2. Vacil·lació d'ús
De vegades hi ha vacil·lació en l'ús real, per bé que la normativa s'hagi decantat per una sola forma.
Ex. un voltadits (*un voltadit), un tapaboques (*un tapaboca)
Nota
- La informació recollida en aquesta fitxa està extreta, amb modificacions sobretot d'ordenació, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 12.4.1.c, pàg. 453-54).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural
- ca A. Gènere i nombre: CAP (EXEMPLE), n m
- ca A. Gènere i nombre: MAT (Excepció de sigla sense nucli del sintagma), n f
- ca A. Gènere i nombre: ME (EXEMPLE), n m, f
- ca A. Gènere i nombre: PAU (EXEMPLE), n f pl
- ca B1. Formació del plural sense marca: ADF (EXEMPLE), n f
- ca B1. Formació del plural sense marca: CAP (EXEMPLE), n m
- ca B2. Formació del plural amb marca: ADFs (EXEMPLE), n f
- ca B2. Formació del plural amb marca: CAPs (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
(A) GÈNERE I NOMBRE
Pel que fa al gènere i el nombre, les sigles prenen el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal de què procedeixen.
Així, si el nom de base és masculí, la sigla té gènere masculí; si el nom de base és femení, la sigla té gènere femení, i si el nom de base és masculí i femení, la sigla té gènere masculí i femení. Això determina la concordança de l'article.
. Ex. 1: el CAP (centre d'atenció primària); la TDT (televisió digital terrestre); un ME, una ME (mosso d'esquadra | mossa d'esquadra)
Igualment, si el nom de base és singular, la sigla té nombre singular i, si el nom de base és un plural lexicalitzat (que només té sentit en plural), la sigla té nombre plural. Això determina la concordança de l'article.
. En els plurals lexicalitzats, la sigla no pren cap marca que indiqui el valor plural.
. Ex. 2: una ONG (organització no governamental); els EUA (Estats Units d'Amèrica); les PAU (proves d'accés a la universitat)
Excepció al criteri general:
En algun cas, el nucli del sintagma nominal no està representat en la sigla, però igualment determina el gènere i el nombre de la sigla que el pressuposa.
. Ex.: la MAT (molt alta tensió, en què el nucli sobreentès és línia [(línia) de molt alta tensió])
(B) FORMACIÓ DEL PLURAL
Pel que fa a la formació del plural, les sigles que no tenen ja valor plural (com ara les PAU) i que no són un nom propi d'un organisme únic (com ara l'ONU), poden funcionar en un context que requereixi plural segons dos criteris diferents:
B1. No afegiment de cap marca
No es marca gràficament de cap manera que una sigla determinada s'utilitza en un context plural perquè es considera innecessari, ja que aquesta informació es pot extreure de l'article que l'acompanya; d'aquesta manera, s'evita la barreja de lletres majúscules i lletres minúscules.
. És la solució tradicionalment recomanada en català.
. Ex.: els CAP; les ADF
B2. Afegiment de la marca s de plural
Es marca gràficament amb una s que una sigla determinada s'utilitza en un context plural, perquè es considera que això facilita la interpretació i respon a l'ús espontani habitual, tendent a tractar les sigles igual que qualsevol altre nom.
. Se situa la s immediatament a continuació de la sigla, sense espai ni cap marca interposada (a diferència de l'anglès, que hi posa un apòstrof).
. És una solució recollida recentment per la Gramàtica de la llengua catalana.
. Ex.: els CAPs; les ADFs
Nota
- 1. La informació recollida en aquesta fitxa procedeix bàsicament, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 146).
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI SIGLES (1): Estructura, pronúncia i grafia.
<Criteris sobre àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural
- ca Ús comptable: pluges (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n f
- ca Ús comptable: temperatures (EXEMPLE d'ús d'un valor), n f
- ca Ús comptable: vents (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n m
- ca Ús incomptable: pluja (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n f
- ca Ús incomptable: temperatura (EXEMPLE d'ús d'una magnitud), n f
- ca Ús incomptable: vent (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n m
<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>
Definició
- Quan es fa referència al fenomen o a la magnitud en si, es tracta de noms incomptables. És a dir, són noms que no poden ser comptats (no se'ls pot aplicar un numeral), ni tampoc poden ser quantificats (no se'ls pot aplicar una unitat de mesura). La conseqüència d'aquesta propietat és que són noms que només s'utilitzen en singular.
. Aquest ús és el més habitual, tant en llengua general com en l'àmbit de la meteorologia.
Ex. 1: La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants. (pluja = Fenomen meteorològic consistent en una precipitació de gotes d'aigua procedents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera)
Ex. 2: L'anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent. (vent = Fenomen meteorològic consistent en un moviment molt perceptible de l'aire sobre la superfície terrestre)
Ex. 3: La temperatura està condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l'altitud. (temperatura = Magnitud física que mesura en graus l'energia cinètica mitjana de les molècules de l'aire)
- Quan es fa referència a un episodi concret del fenomen o a un valor concret de la magnitud, passen a ser noms comptables o, almenys, noms molt propers als noms comptables. És a dir, són noms que es poden entendre com a materialitzacions concretes dels fenòmens i, per tant, poden ser utilitzats en plural quan el context ho requereix. (No és habitual, però, quantificar-los: *dues pluges,* tres vents, *sis temperatures, etc.)
. Aquest ús és propi sobretot de textos d'informació meteorològica, en què és necessari referir-se a concrecions múltiples d'un fenomen en punts diferents d'una àrea geogràfica.
Ex. 1: Es preveuen pluges disperses d'intensitat variable. (pluja = Cadascun dels episodis de pluja en una àrea diversa o en moments diferents)
Ex. 2: Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona; La rosa dels vents; Els vents alisis. (vent = Cadascuna de les bufades de vent en direccions diverses o en moments diferents)
Ex. 3: Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país. (temperatura = Cadascun dels valors que pren la temperatura en punts diversos o en moments diferents)
En els contextos més habituals, doncs (referits sovint a una sola zona i a una sola franja de temps), és preferible l'ús en singular; en canvi, en contextos en què es posen en joc zones diverses d'una mateixa àrea o franges de temps diferents, és adequat l'ús en plural.
Nota
- 1. A més dels usos en plural, cal tenir en compte que sovint també es pot fer referència al significat d'episodi d'un fenomen o valor d'una magnitud per mitjà de formes més específiques: plugims, gotellades, ruixats, xàfecs, tempestes, etc. per als episodis de pluja; airades, ventijols, embats, ràfegues, ventades, etc. per als episodis de vent, i valors, màximes, mínimes, etc. per als valors que pren la temperatura.
-
2. Podeu consultar el document de criteri original, La temperatura i la pluja? O també podem dir les temperatures i les pluges?, en el blog del TERMCAT
(termcat.blog.gencat.cat/2016/06/23/la-temperatura-i-la-pluja-o-tambe-podem-dir-les-temperatures-i-les-pluges/).
