Cercaterm

Nota

• Àmbit: Catalunya
• Les cartes de poblament i les cartes de franqueses, que tenien per finalitat el repoblament de la terra, s'inscriuen bàsicament en el context històric de l'empresa medieval per a la progressiva reconquesta del país després de la invasió sarraïna.
  Quant a la dimensió jurídica, cal precisar que en l'esquema de la producció i el desenvolupament del dret de Catalunya, al costat de les fonts amb vocació de vigència general a tot el territori o de gran part, en floriren unes altres de caire local o comarcal amb vigència espacial més reduïda, però que en un principi assoliren, fins i tot, una aplicació preferent a les generals o territorials.
  En termes generals, les cartes de poblament i de franqueses -i aquí el vocable té el sentit diplomàtic i jurídic de 'document o títol de dret'- constituïen uns privilegis o concessions de l'autoritat sobirana -comtes, reis- també els titulars de senyories jurisdiccionals i àdhuc dominicals, destinats a estimular el poblament d'un lloc, d'un terme propi. A tal fi s'encaminava l'oferiment als habitants -actuals o futurs- de condicions favorables per a l'assentament en tal lloc, en ordre a la tinença del sòl i, més genèricament, a l'habitació en un àmbit rural o urbà. En definitiva, constituïen instruments jurídics amb vista a l'establiment d'una col·lectivitat humana en un lloc determinat i assegurament de llur estabilitat i convivència com a comunitat veïnal. A la base d'aquests atorgaments hi ha motivacions d'índole diversa, especialment polítiques, econòmiques i socials.
  Les motivacions politicomilitars que predominaren en diverses etapes del procés expansiu eren la seguretat i la defensa de sectors recentment conquerits o en posició estratègica de l'interior; en tot cas, freturosos d'unes condicions avantatjoses de vida perquè la gent s'aventurés a habitar-hi. També hi ha motivacions econòmiques, en certa manera, complementàries a les anteriors: colonització i desenvolupament agrícola i artesanal de la població, estímul a la productivitat agrària, assegurament de comunicacions, etc.
  Igualment, cal tenir presents les motivacions politicosocials, com ara l'enfortiment del poder reial en la lluita antifeudal que decidia en certs casos d'aglutinament de nuclis de població en situació favorable davant dominis senyorials veïns, etc. Totes aquestes actuacions, i altres de semblants, instrumentades per les cartes de poblament o de franqueses, generaven una relació de dependència de les comunitats receptores respecte de llurs atorgants, membres dels estaments dominants. Dependència de tipus públic, en uns casos, però més sovint de caire senyorial, o si es vol feudal, a tenor dels diferents moments, situacions i llocs en què s'establia aquesta vinculació.
  A la Catalunya Nova, la marxa del ja esmentat procés d'expansió territorial (de conquesta i reorganització de les comarques del país) marca una pauta en l'atorgament de les cartes que cal centrar a l'etapa final d'aquest procés expansiu, que es pot situar cap a mitjan segle XII, quan es produeix el coronament de la conquesta o la recuperació de la Catalunya Nova, i amb ella, virtualment, de tot el país. Aquest fet és el resultat de l'ocupació de les conques del Segre i del Baix Ebre, dirigida per Ramon Berenguer IV amb la col·laboració del comte d'Urgell i altres cabdills, i la consegüent restauració de les comarques. Ocupació i restauració centrades en les antigues fortaleses musulmanes, ara noves ciutats cristianes de Tortosa i de Lleida. Aquests centres urbans emprenien una nova vida sota la dominació catalana a l'empara de sengles cartes de poblament de gran abast, similars en el contingut, exponent d'uns propòsits sobirans de decidida promoció urbana que havien passat pràcticament indemnes del poder musulmà a la sobirania catalana.
  Cal situar jurídicament les cartes en el quadre de les manifestacions ofertes per raó del contingut normatiu, el qual ofereix un ampli ventall de modalitats que, en nom de la simplificació, es pot reduir a tres tipus ben definits, salvant, però, el marge de convencionalisme que presenta sempre qualsevol divisió o numeració.
  1. Seguint una escala ascendent, la modalitat més senzilla de carta de poblament presenta la fesomia d'un establiment agrari col·lectiu o comunal, xifrat en el lliurament d'un terme rural a un grup de pobladors -presents o futurs- i la fixació de les condicions de tinença de la terra, com ara: a) llur explotació (lliure possessió o bé subjecció a certes prestacions); b) les facultats de disposició de la mateixa explotació (alienació lliure o bé limitada a familiars o estranys inter vivos o mortis causa), i c) abast extensiu de la tinença (aprofitaments comunals de boscos i pastures, aigües, etc.). Els concedents acostumaven a revestir aquesta relació d'un seguit de reserves que en l'àmbit local podien incidir en el monopoli del forn, molí, ferreria i afectar, així mateix, els drets de justícia, multes i àdhuc servei d'host i cavalcada. Aquesta situació perfila una dependència dels pobladors d'índole senyorial respecte del dominus concedent.
  2. Una segona modalitat en línia ascendent es podria anomenar cartes de franqueses per a poblar. L'essència de llur tramat normatiu no rau principalment, com les anteriors, en una donació de terres en condicions de tinença i disposició, sinó en el reconeixement d'un cercle d'excepcions i seguretats a favor dels habitants -actuals o futurs- d'una localitat, amb el propòsit de mantenir-ne o incrementar-ne el contingent demogràfic mitjançant la millora de la condició civil. A aquesta finalitat van adreçades l'acostumat alliberament ple o bé la substanciosa reducció de serveis o d'impostos, així com les garanties de llibertat personal i de circulació, domicili i possessió pacífica de béns, davant les actuacions arbitràries dels agents de l'autoritat.
  3. Finalment, la modalitat més elaborada i completa en aquest ordre normatiu seria representada pels anomenats estatuts bàsics de la vida jurídica local. Aquests textos recapitulaven ordinàriament els dos aspectes anteriors -concessió de sòl territorial i exempcions o franqueses-, però hi afegien un bloc de preceptes més clarament normatius, «legals», adreçats a la correcta administració de justícia, a l'ordre públic i també al règim urbà de la ciutat o vila.
  Aquests preceptes jurídics incidien en l'àmbit civil (tràfic de béns), penal (delictes de transcendència pública) i processal (actuació regular dels tribunals de justícia), a la manera de normes fonamentals i més urgents i indispensables per a la convivència ordenada de la col·lectivitat de veïns. Es tractava, generalment, de centres urbans importants que necessitaven una regulació completa de les relacions entre llurs habitants per a endegar, de la manera més justa possible, la vida col·lectiva.
• V. t.: carta de franqueses n f