Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pobre" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aristolòquia llarga, n f
- ca campanes, n f pl alt. sin.
- ca carabasseta de barranc, n f alt. sin.
- ca carabasseta de pobre, n f alt. sin.
- ca carbassó, n m alt. sin.
- ca carbassots pudents, n m pl alt. sin.
- ca corretjola borda, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca melonera, n f alt. sin.
- ca pudenta, n f alt. sin.
- ca brossa de sapo, n f var. ling.
- ca herba pudenta, n f var. ling.
- ca viborera, n f var. ling.
- nc Aristolochia longa L. subsp. paucinervis (Pomel) Batt. in Batt. et Trab.
- nc Aristolochia paucinervis Pomel sin. compl.
<Botànica > aristoloquiàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació brossa de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Art>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.
- ca art pobre, n m
- es arte pobre
- fr art pauvre
- it arte povera
- en impoverished art
- en poor art
<Art>
Definició
Nota
- La denominació italiana arte povera fou encunyada pel crític Germano Celant.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bleda borda, n f
- ca ribot, n m sin. compl.
- ca bleda, n f alt. sin.
- ca bleda boscana, n f alt. sin.
- ca bleda de pobre, n f alt. sin.
- ca bleda marítima, n f alt. sin.
- ca bleda obscura, n f alt. sin.
- ca bleda porquina, n f alt. sin.
- ca bleda salvatge, n f alt. sin.
- ca bledera, n f alt. sin.
- ca bledera borda, n f alt. sin.
- ca espinac, n m alt. sin.
- ca blea porquina, n f var. ling.
- nc Beta vulgaris L. subsp. maritima (L.) Arcang.
- nc Beta maritima L. var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cafè bord, n m
- ca cafè de pobre, n m sin. compl.
- ca herba cafetera, n f sin. compl.
- ca cafè, n m alt. sin.
- ca cafenera borda, n f alt. sin.
- ca regalèssia de garrot, n f alt. sin.
- nc Astragalus boeticus L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Transports > Transport marítim>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cama de pobre, n f
- ca gassó, n m
- ca margarida, n f
- es margarita
- fr jambe de chien
- it nodo margherite
- en sheeps hank
- de lange Trompete
<Transports > Transport marítim>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca castanyola de mont, n f
- ca herba cacauera, n f alt. sin.
- ca ruda de prat, n f alt. sin.
- ca ruibarbre de pobre, n m alt. sin.
- ca talictre tuberós, n m alt. sin.
- nc Thalictrum tuberosum L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca creïllera de pobre, n f
- ca patatera andina, n f alt. sin.
- ca creillera de pobre, n f var. ling.
- nc Solanum andigenum Juz. et Bukasov
- nc Solanum tuberosum subsp. andigenum (Juz. et Bukasov) Hawkes sin. compl.
<Botànica > solanàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell gros, n m
- ca arròs bord, n m sin. compl.
- ca arròs de pardal, n m sin. compl.
- ca pa de moixó, n m sin. compl.
- ca pa de pastor, n m sin. compl.
- ca perdiueta, n f sin. compl.
- ca pinyons de rata, n m pl sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de paret, n m alt. sin.
- ca call de moix, n m alt. sin.
- ca carn de marge, n f alt. sin.
- ca crespell, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinella, n f alt. sin.
- ca crespinells, n m pl alt. sin.
- ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca herba puntera, n f alt. sin.
- ca matafoc de teulat, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca mort i viu, n m alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca platanets, n m pl alt. sin.
- ca raïm de bruixa, n m alt. sin.
- ca raïm de gallina, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor bo, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor mascle, n m alt. sin.
- ca raïm de pobre, n m alt. sin.
- ca raïmet de bruixa, n m alt. sin.
- ca raïmet de pastor, n m alt. sin.
- ca raïmots, n m pl alt. sin.
- ca raïms de llop, n m pl alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca caspinell, n m var. ling.
- ca crispinell, n m var. ling.
- ca crispinilla, n f var. ling.
- ca crospinell, n m var. ling.
- ca cruspinell, n m var. ling.
- ca gapinell, n m var. ling.
- ca raïm de sapo, n m var. ling.
- ca raimet de pastor, n m var. ling.
- ca raimots, n m var. ling.
- ca rimet de pastor, n m var. ling.
- nc Sedum sediforme (Jacq.) Pau
- nc Sedum altissimum Poir. var. ling.
- nc Sedum nicaeense All. var. ling.
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïm de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espirea, n f
- ca espirea de jardí, n f alt. sin.
- ca herba del pobre home, n f alt. sin.
- ca espírea, n f var. ling.
- ca espírea de jardí, n f var. ling.
- nc Spiraea L.
<Botànica > rosàcies>
<Carn. Aviram. Caça. Menuts>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca filet de llonzes, n m
- ca filet de pobre, n m
- es aguja, n f
- fr basse côte, n f
- en chuck, n
- en chuck steak, n
<Carn. Aviram. Caça. Menuts>
Definició
Nota
- La denominació anglesa chuck és adequada com a equivalent britànic de filet de llonzes, ja que en l'especejament americà la denominació chuck equival a la suma del filet de llonzes i el coll.
