Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pobre" dins totes les àrees temàtiques

gracíola gracíola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gracíola, n f
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba del pobre home, n f sin. compl.
  • ca  herba de les tercianes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pobre, n f alt. sin.
  • ca  herba del pobre, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana borda, n f alt. sin.
  • ca  graciola, n f var. ling.
  • ca  gratiola, n f var. ling.
  • nc  Gratiola officinalis L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gracíola, n f
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba del pobre home, n f sin. compl.
  • ca  herba de les tercianes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pobre, n f alt. sin.
  • ca  herba del pobre, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana borda, n f alt. sin.
  • ca  graciola, n f var. ling.
  • ca  gratiola, n f var. ling.
  • nc  Gratiola officinalis L.

<Botànica > escrofulariàcies>

herba de Sant Robert herba de Sant Robert

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Robert, n f
  • ca  herba de Robert, n f sin. compl.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agulles salades, n f pl alt. sin.
  • ca  cicuta, n f alt. sin.
  • ca  escanyagats, n m alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  gerani de Sant Robert, n m alt. sin.
  • ca  gerani pudent, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Jaume, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Roc, n f alt. sin.
  • ca  herba del pobre, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba roberta, n f alt. sin.
  • ca  poteta de gall, n f alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  cecuta, n f var. ling.
  • ca  güelles, n f pl var. ling.
  • ca  güelles salades, n f pl var. ling.
  • nc  Geranium robertianum L.

<Botànica > geraniàcies>

herba de Sant Robert herba de Sant Robert

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Robert, n f
  • ca  herba de Robert, n f sin. compl.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agulles salades, n f pl alt. sin.
  • ca  cicuta, n f alt. sin.
  • ca  escanyagats, n m alt. sin.
  • ca  gata rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  gerani de Sant Robert, n m alt. sin.
  • ca  gerani pudent, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Jaume, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Roc, n f alt. sin.
  • ca  herba del pobre, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba roberta, n f alt. sin.
  • ca  poteta de gall, n f alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  cecuta, n f var. ling.
  • ca  güelles, n f pl var. ling.
  • ca  güelles salades, n f pl var. ling.
  • nc  Geranium robertianum L.

<Botànica > geraniàcies>

jaca jaca

<Fruita fresca. Fruita seca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  jaca, n f
  • es  fruta del pobre, n f
  • es  jaca, n f
  • es  yaca, n f
  • fr  jacque, n m
  • fr  jaque, n m
  • pt  jaca, n f
  • en  jack, n
  • en  jackfruit, n
  • en  jakfruit, n
  • de  Jackfrucht

<Fruita fresca. Fruita seca>

Definició
Fruit de l'espècie Artocarpus heterophyllus, de forma allargada, que conté una polpa comestible i llavors alineades al llarg d'un eix central, molt nutritives, i que pot arribar a pesar quaranta quilos.
laca pobra laca pobra

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  laca pobra, n f
  • es  arte pobre, n m
  • es  lacca contrafatta, n f sin. compl.
  • es  lacca povera, n f sin. compl.
  • fr  arte povera, n m
  • fr  lacca contraffatta, n m
  • eu  arte pobre, n

<Fusteria > Mobles>

morter magre morter magre

<Indústria dels materials de la construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  morter magre, n m
  • es  mortero magro
  • es  mortero pobre
  • fr  mortier maigre
  • en  lean mortar
  • en  poor mortar

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

morter magre morter magre

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  morter magre, n m
  • es  mortero magro
  • es  mortero pobre
  • en  lean mortar
  • en  poor mortar

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

patates de pobre amb ou ferrat i baldana ibèrica patates de pobre amb ou ferrat i baldana ibèrica

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  patates de pobre amb ou ferrat i baldana ibèrica
  • es  patatas de pobre con huevo frito y morcilla ibérica
  • fr  patates de pobre, oeuf sur le plat et boudin noir ibérique (ragoût de pommes de terre)
  • it  patates de pobre con uovo fritto e sanguinaccio iberico (stufato di patate)
  • en  patates de pobre with fried egg and Iberian blood sausage (stewed potatoes)
  • de  Patates de pobre mit Spiegelei und iberischer Blutwurst (Kartoffelragout)

<Plats a la carta. Verdures, hortalisses i llegums>

ruda de prat ruda de prat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ruda de prat, n f
  • ca  ruibarbre de pobre, n m alt. sin.
  • ca  talictre, n m alt. sin.
  • nc  Thalictrum flavum L.

<Botànica > ranunculàcies>