Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pobretat" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI pobresa energètica o pobresa residencial? 0 CRITERI pobresa energètica o pobresa residencial?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI pobresa energètica o pobresa residencial?
  • es  (pobresa energètica) pobreza energética, n f
  • es  (pobresa residencial) pobreza residencial, n f
  • fr  (pobresa energètica) pauvreté énergétique, n f
  • fr  (pobresa residencial) pauvreté due au logement, n f
  • en  (pobresa energètica) energy poverty, n
  • en  (pobresa energètica) fuel poverty, n
  • en  (pobresa residencial) shelter poverty, n

<Ciències socials > Serveis socials>

Definició
Tant pobresa energètica com pobresa residencial (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades per a designar situacions de pobresa, encara que tenen significats una mica diferents segons els paràmetres que mesurin:

- La pobresa energètica és la situació d'una persona o una família que tenen dificultats per a pagar els subministraments bàsics d'electricitat, aigua o gas del seu habitatge, com a conseqüència del seu nivell de renda, de la poca eficiència energètica de l'habitatge o dels preus de l'energia. Això es tradueix sovint en la impossibilitat de mantenir l'habitatge a una temperatura adequada (es considera que és adequada quan és igual o superior a 18 ºC a l'hivern).
. L'equivalent castellà és pobreza energética; el francès, pauvreté énergétique, i els anglesos, energy poverty i fuel poverty.

- La pobresa residencial és la situació d'una persona o una família que tenen dificultats per a pagar l'habitatge, entenent que hi ha dificultats quan s'han de destinar més del 40% dels ingressos al pagament de l'habitatge i els subministraments bàsics.
. L'equivalent castellà és pobreza residencial; el francès, pauvreté due au logement, i l'anglès, shelter poverty.

Nota

alògia alògia

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  alògia, n f
  • ca  pobresa de la parla, n f sin. compl.
  • es  alogia, n f
  • es  pobreza del habla, n f
  • fr  alogie, n f
  • fr  pauvreté du langage, n f
  • en  alogia, n
  • en  poverty of speech, n
  • de  Alogie, n f
  • de  Spracharmut, n f

<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>

Definició
Alteració del pensament caracteritzada per una marcada restricció de la quantitat i el contingut de la parla espontània i per la incapacitat de produir idees.

Nota

  • En l'alògia les respostes del pacient són breus, reduïdes a monosíl·labs o amb escassos recursos d'estil.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya, n f
  • ca  estel, n m sin. compl.
  • ca  estrella de camp, n f sin. compl.
  • ca  llanterna, n f sin. compl.
  • ca  niella lluent, n f sin. compl.
  • ca  amor perfeta, n f alt. sin.
  • ca  aranya de camp, n f alt. sin.
  • ca  aranyes, n f pl alt. sin.
  • ca  aranyola, n f alt. sin.
  • ca  barba d'ermità, n f alt. sin.
  • ca  barbes d'ermità, n f pl alt. sin.
  • ca  ermità, n m alt. sin.
  • ca  estel de camp, n m alt. sin.
  • ca  estela mare, n f alt. sin.
  • ca  esteles, n f pl alt. sin.
  • ca  estrella mare, n f alt. sin.
  • ca  estrelleta de camp, n f alt. sin.
  • ca  estrelleta del camp, n f alt. sin.
  • ca  flor d'aranya, n f alt. sin.
  • ca  herba de capseta, n f alt. sin.
  • ca  llanternes, n f pl alt. sin.
  • ca  lluenta, n f alt. sin.
  • ca  niella, n f alt. sin.
  • ca  pebreta, n f alt. sin.
  • ca  unflabou, n m alt. sin.
  • ca  niella lluenta, n f var. ling.
  • nc  Nigella damascena L.

<Botànica > ranunculàcies>

aranya aranya

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya, n f
  • ca  estel, n m sin. compl.
  • ca  estrella de camp, n f sin. compl.
  • ca  llanterna, n f sin. compl.
  • ca  niella lluent, n f sin. compl.
  • ca  amor perfeta, n f alt. sin.
  • ca  aranya de camp, n f alt. sin.
  • ca  aranyes, n f pl alt. sin.
  • ca  aranyola, n f alt. sin.
  • ca  barba d'ermità, n f alt. sin.
  • ca  barbes d'ermità, n f pl alt. sin.
  • ca  ermità, n m alt. sin.
  • ca  estel de camp, n m alt. sin.
  • ca  estela mare, n f alt. sin.
  • ca  esteles, n f pl alt. sin.
  • ca  estrella mare, n f alt. sin.
  • ca  estrelleta de camp, n f alt. sin.
  • ca  estrelleta del camp, n f alt. sin.
  • ca  flor d'aranya, n f alt. sin.
  • ca  herba de capseta, n f alt. sin.
  • ca  llanternes, n f pl alt. sin.
  • ca  lluenta, n f alt. sin.
  • ca  niella, n f alt. sin.
  • ca  pebreta, n f alt. sin.
  • ca  unflabou, n m alt. sin.
  • ca  niella lluenta, n f var. ling.
  • nc  Nigella damascena L.

<Botànica > ranunculàcies>

benefici de pobresa benefici de pobresa

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benefici de pobresa, n m
  • es  beneficio de pobreza, n m

<Dret civil>

benefici de pobresa benefici de pobresa

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benefici de pobresa, n m
  • es  beneficio de pobreza

<Dret processal>

Definició
Benefici atorgat als declarats pobres pels tribunals i pels jutjats, segons les condicions establertes per la llei, per tal que la justícia els sigui administrada gratuïtament.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'advocat i el procurador que li foren designats d'ofici, per tal com manifestà que tenia dret al benefici de pobresa, contestaren la demanda.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxer, n m
  • ca  bitxera, n f alt. sin.
  • ca  bitxo, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  coralera, n f alt. sin.
  • ca  coralet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  coraletera, n f alt. sin.
  • ca  pebre, n m alt. sin.
  • ca  pebre de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin.
  • ca  pebre de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrera de coralet, n f alt. sin.
  • ca  pebrerera, n f alt. sin.
  • ca  pebreta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebretera, n f alt. sin.
  • ca  pebrina (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebrinera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  pebrot (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pebrot coent, n m alt. sin.
  • ca  pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin.
  • ca  pebroter, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  vit (fruit), n m alt. sin.
  • ca  vitera, n f alt. sin.
  • ca  vitet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  bitera, n f var. ling.
  • ca  guindilla, n f var. ling.
  • ca  pebre de Canyena, n m var. ling.
  • ca  preba, n m var. ling.
  • ca  prebe, n m var. ling.
  • nc  Capsicum frutescens L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
bitxer bitxer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxer, n m
  • ca  bitxera, n f alt. sin.
  • ca  bitxo, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  coralera, n f alt. sin.
  • ca  coralet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  coraletera, n f alt. sin.
  • ca  pebre, n m alt. sin.
  • ca  pebre de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin.
  • ca  pebre de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de banyeta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrera de coralet, n f alt. sin.
  • ca  pebrerera, n f alt. sin.
  • ca  pebreta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebretera, n f alt. sin.
  • ca  pebrina (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pebrinera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  pebrot (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pebrot coent, n m alt. sin.
  • ca  pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin.
  • ca  pebroter, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  vit (fruit), n m alt. sin.
  • ca  vitera, n f alt. sin.
  • ca  vitet (fruit), n m alt. sin.
  • ca  bitera, n f var. ling.
  • ca  guindilla, n f var. ling.
  • ca  pebre de Canyena, n m var. ling.
  • ca  preba, n m var. ling.
  • ca  prebe, n m var. ling.
  • nc  Capsicum frutescens L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
bossa de pobresa bossa de pobresa

<Geografia > Geografia humana>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bossa de pobresa, n f
  • es  bolsa de pobreza
  • en  poverty pocket

<Geografia > Geografia humana>

Definició
Sector d'una gran ciutat els habitants del qual no tenen els mitjans necessaris per a satisfer les seves necessitats bàsiques.
bossa de pobresa bossa de pobresa

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bossa de pobresa, n f
  • es  bolsa de pobreza
  • en  poverty pocket

<Policia > Funcions i tècnica > Policia assistencial>

Definició
Sector urbà o semiurbà econòmicament degradat.