Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "poeta" dins totes les àrees temàtiques

arc de triomf arc de triomf

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  arc de triomf, n m
  • ca  arc triomfal, n m sin. compl.
  • ca  porta triomfal, n f sin. compl.
  • es  arco de triunfo
  • es  arco triunfal
  • en  triumphal arch

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Monument format per un o tres arcs distribuïts simètricament i emmarcats en una estructura amb llinda que generalment suporta un arquitrau decoratiu i un àtic amb una inscripció commemorativa, característic de l'arquitectura romana.
ayoreo ayoreo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ayoreo
  • ca  ayoréode sin. compl.
  • ca  moro sin. compl.
  • ca  morotoco sin. compl.
  • ca  pyta jovai sin. compl.
  • ca  zamuco sin. compl.
  • cod  ayo(w)eo (ayu(w)iw)
  • cod  ayoré (ayuri)
  • ar  أيورية
  • cy  Ayoreo
  • cy  Ayoréode sin. compl.
  • cy  Moro sin. compl.
  • cy  Morotoco sin. compl.
  • cy  Pyta jovai sin. compl.
  • cy  Zamuco sin. compl.
  • de  Ayoreo
  • de  Ayoré sin. compl.
  • de  Moro sin. compl.
  • de  Morotoco sin. compl.
  • de  Pyeta Yovai sin. compl.
  • de  Zamuco sin. compl.
  • en  Ayoreo
  • en  Ayoré sin. compl.
  • en  Moro sin. compl.
  • en  Morotoco sin. compl.
  • en  Pyeta Yovai sin. compl.
  • en  Zamuco sin. compl.
  • es  ayoreo
  • es  ayoréode sin. compl.
  • es  moro sin. compl.
  • es  morotoco sin. compl.
  • es  pyta jovai sin. compl.
  • es  zamuco sin. compl.
  • eu  ayoreoera
  • eu  ayoréode sin. compl.
  • eu  moro sin. compl.
  • eu  morotoco sin. compl.
  • eu  pyta jovai sin. compl.
  • eu  zamuco sin. compl.
  • fr  ayoreo
  • fr  ayoréode sin. compl.
  • fr  moro sin. compl.
  • fr  morotoco sin. compl.
  • fr  pyeta yovai sin. compl.
  • fr  zamuco sin. compl.
  • gl  ayoreo
  • gl  ayoréode sin. compl.
  • gl  moro sin. compl.
  • gl  morotoco sin. compl.
  • gl  pyta jovai sin. compl.
  • gl  zamuco sin. compl.
  • gn  ajoréo
  • gn  ajoréode sin. compl.
  • gn  móro sin. compl.
  • gn  morotóko sin. compl.
  • gn  pyta jovái sin. compl.
  • gn  samúko sin. compl.
  • it  ayoreo
  • it  ayoréode sin. compl.
  • it  moro sin. compl.
  • it  morotoco sin. compl.
  • it  pyta jovai sin. compl.
  • it  zamuco sin. compl.
  • ja  アヨレオ語
  • ja  アヨルオデ語、モロ語、モロトコ語、ピジャホバイ語、サムコ語 sin. compl.
  • nl  Ayoreo
  • nl  Ayoréode sin. compl.
  • nl  Moro sin. compl.
  • nl  Morotoco sin. compl.
  • nl  Pyta Jovai sin. compl.
  • nl  Zamuco sin. compl.
  • pt  ayoreo
  • pt  ayoréode sin. compl.
  • pt  moro sin. compl.
  • pt  morotoco sin. compl.
  • pt  pyta jovai sin. compl.
  • pt  zamuco sin. compl.
  • ru  Айорео
  • ru  Моро sin. compl.
  • ru  Айоре sin. compl.
  • ru  Пита йовай sin. compl.
  • ru  Самуко sin. compl.
  • ru  Моротоко sin. compl.
  • sw  Ayoreo
  • sw  Ayoréode sin. compl.
  • sw  Moro sin. compl.
  • sw  Morotoco sin. compl.
  • sw  Pyta jovai sin. compl.
  • sw  Zamuco sin. compl.
  • tmh  Tayuriwt
  • zh  阿尤莱欧
  • zh  莫罗 sin. compl.
  • zh  撒目可 sin. compl.
  • zh  阿尤雷 sin. compl.
  • zh  莫罗托克 sin. compl.
  • zh  皮耶它尤瓦依 sin. compl.

<Zamuco>, <Amèrica > Bolívia>, <Amèrica > Paraguai>

Definició
L'ishiro o chamacoco i l'ayoreo són les úniques llengües vives de la família zamuco.

Abans de contactar amb la societat occidental, els ayoreos van patir una forta persecució al Paraguai fins al punt que, a la primera meitat del segle XX, un jove podia quedar dispensat del servei militar si assassinava un ayoreo. De fet, els colons i els criolls organitzaven autèntiques caceres humanes. El primer contacte va tenir lloc el 1956, quan els blancs van capturar un noi ayoreo. Segons sembla, l'últim ayoreo sense contactar va sortir de la selva el 1998.
balconera balconera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  balconera, n f
  • ca  porta balconera, n f sin. compl.
  • es  puerta de balcón
  • fr  porte-fenêtre
  • en  French door
  • en  French window

<Fusteria > Construccions > Tancaments > Portes>

Definició
Porta que dona accés a un balcó, el bastiment de la qual té escopidor.
balconera balconera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  balconera, n f
  • ca  porta balconera, n f sin. compl.
  • es  puerta de balcón, n f
  • fr  porte-fenêtre, n f
  • en  French door, n
  • en  French window, n
  • eu  balkoi, n
  • eu  balkoi ate, n

<Fusteria > Construccions>

balconera balconera

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  balconera, n f
  • ca  porta balconera, n f
  • en  French window, n

<Art i arquitectura>

Definició
Finestra practicable alta de dos batents que es tanquen l'un en l'altre sense marc entre mig i que donen accés a l'exterior o a una altra estança.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  boeta, n f
  • es  boeta

<Indústria > Indústria del suro>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boleng roig, n m
  • ca  pota de colom, n f sin. compl.
  • ca  boleng, n m alt. sin.
  • ca  bovina roja, n f alt. sin.
  • ca  herba de cingle, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tinta, n f alt. sin.
  • ca  herba del cingle, n f alt. sin.
  • ca  onosma bona, n f alt. sin.
  • ca  orcaneta, n f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  peucolom, n m alt. sin.
  • ca  poteta de colom, n f alt. sin.
  • ca  raspeta, n f alt. sin.
  • ca  roja marina, n f alt. sin.
  • ca  bolenc, n m var. ling.
  • nc  Alkanna tinctoria (L.) Tausch
  • nc  Anchusa tinctoria L. sin. compl.
  • nc  Alkanna lehmannii (Tineo) A. DC. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

boleng roig boleng roig

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boleng roig, n m
  • ca  pota de colom, n f sin. compl.
  • ca  boleng, n m alt. sin.
  • ca  bovina roja, n f alt. sin.
  • ca  herba de cingle, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tinta, n f alt. sin.
  • ca  herba del cingle, n f alt. sin.
  • ca  onosma bona, n f alt. sin.
  • ca  orcaneta, n f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  peucolom, n m alt. sin.
  • ca  poteta de colom, n f alt. sin.
  • ca  raspeta, n f alt. sin.
  • ca  roja marina, n f alt. sin.
  • ca  bolenc, n m var. ling.
  • nc  Alkanna tinctoria (L.) Tausch
  • nc  Anchusa tinctoria L. sin. compl.
  • nc  Alkanna lehmannii (Tineo) A. DC. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

botja peluda botja peluda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja peluda, n f
  • ca  herba de les set sagnies, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba negra, n f sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja abellera, n f alt. sin.
  • ca  cantamissa, n f alt. sin.
  • ca  cantamisses, n f pl alt. sin.
  • ca  coronella, n f alt. sin.
  • ca  cruixidor, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  guixola, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'estómac, n f alt. sin.
  • ca  herba de les morenes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba pastoral, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  pastoral, n f alt. sin.
  • ca  poteta de gat, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  socarells, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  trèvol pelut, n m alt. sin.
  • ca  cornel·la, n f var. ling.
  • ca  coronela, n f var. ling.
  • ca  coronel·la, n f var. ling.
  • ca  hierba de la sang, n f var. ling.
  • ca  hierba de setge, n f var. ling.
  • nc  Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  • nc  Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

botja peluda botja peluda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja peluda, n f
  • ca  herba de les set sagnies, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba negra, n f sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja abellera, n f alt. sin.
  • ca  cantamissa, n f alt. sin.
  • ca  cantamisses, n f pl alt. sin.
  • ca  coronella, n f alt. sin.
  • ca  cruixidor, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  guixola, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'estómac, n f alt. sin.
  • ca  herba de les morenes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba pastoral, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  pastoral, n f alt. sin.
  • ca  poteta de gat, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  socarells, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  trèvol pelut, n m alt. sin.
  • ca  cornel·la, n f var. ling.
  • ca  coronela, n f var. ling.
  • ca  coronel·la, n f var. ling.
  • ca  hierba de la sang, n f var. ling.
  • ca  hierba de setge, n f var. ling.
  • nc  Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  • nc  Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>