Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "poeta" dins totes les àrees temàtiques

espai de Kiernan

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca espai de Kiernan, n m
ca espai interlobel·lar del fetge, n m sin. compl.
ca espai porta, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició

Cadascun dels espais triangulars, enrivetats per invaginacions de la càpsula de Glisson, situats entre els lobels hepàtics; contenen branques de la vena porta, de l'artèria hepàtica, conductes biliars i vasos limfàtics.

estaca-rossí

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estaca-rossí, n m
ca estaca-rossí blanc, n m alt. sin.
ca estaca-rossins, n m pl alt. sin.
ca poteta de gall, n f alt. sin.
ca socarrells, n m pl alt. sin.
ca estaca rossins, n m pl var. ling.
ca pipirigallo bord, n m var. ling.
nc Astragalus incanus L.
nc Astragalus barrelieri Dufour var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

estaca-rossí

<Botànica>

ca estaca-rossí, n m
ca estaca-rossí blanc, n m alt. sin.
ca estaca-rossins, n m pl alt. sin.
ca poteta de gall, n f alt. sin.
ca socarrells, n m pl alt. sin.
ca estaca rossins, n m pl var. ling.
ca pipirigallo bord, n m var. ling.
nc Astragalus incanus L.
nc Astragalus barrelieri Dufour var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

galzeran

<Botànica>

ca galzeran, n m
ca boix marí, n m sin. compl.
ca brusc, n m sin. compl.
ca cirerer de Betlem, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
ca gallaret, n m sin. compl.
ca galleran, n m sin. compl.
ca herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
ca mataaranyes, n f sin. compl.
ca boix mascle, n m alt. sin.
ca brusc punxenc, n m alt. sin.
ca bruscol, n m alt. sin.
ca búfol, n m alt. sin.
ca cirer de Betlem, n m alt. sin.
ca cirerer de guinda, n m alt. sin.
ca cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
ca cireretes, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
ca cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca cireretes guindes, n f pl alt. sin.
ca coeta, n f alt. sin.
ca cuetes de tro, n f pl alt. sin.
ca gallerans, n m pl alt. sin.
ca galzeran petit, n m alt. sin.
ca galzerans, n m pl alt. sin.
ca gamó tronador, n m alt. sin.
ca guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca herba de l'erisipela, n f alt. sin.
ca herba erisipelera, n f alt. sin.
ca llorer bord, n m alt. sin.
ca mata marina, n f alt. sin.
ca picaaranyes, n f alt. sin.
ca picapuces, n m/f alt. sin.
ca rusc, n m alt. sin.
ca brusca, n f var. ling.
ca brusco, n m var. ling.
ca ciderer de betlem, n m var. ling.
ca cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
ca cideretes guindes, n f pl var. ling.
ca cirerer de guinga, n m var. ling.
ca cireretes gringues, n f pl var. ling.
ca cireretes guingues, n f pl var. ling.
ca datzerà, n m var. ling.
ca galceran, n m var. ling.
ca gallagans, n m pl var. ling.
ca gallaran, n m var. ling.
ca gallaranc, n m var. ling.
ca gallarancs, n m pl var. ling.
ca galleranc, n m var. ling.
ca galserà, n m var. ling.
ca galseran, n m var. ling.
ca galtzeran, n m var. ling.
ca galzerà, n m var. ling.
ca gamó tronaor, n m var. ling.
ca garseran, n m var. ling.
ca gaseran, n m var. ling.
ca gassarà, n m var. ling.
ca gasserà, n m var. ling.
ca gatzeran, n m var. ling.
ca guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
ca herba de la erisipela, n f var. ling.
ca herba disipelera, n f var. ling.
ca herba erisispelera, n f var. ling.
ca mataranyes, n f var. ling.
ca trebo, n m var. ling.
nc Ruscus aculeatus L.

<Botànica > liliàcies>

galzeran

<Ciències de la vida>

ca galzeran, n m
ca boix marí, n m sin. compl.
ca brusc, n m sin. compl.
ca cirerer de Betlem, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
ca gallaret, n m sin. compl.
ca galleran, n m sin. compl.
ca herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
ca mataaranyes, n f sin. compl.
ca boix mascle, n m alt. sin.
ca brusc punxenc, n m alt. sin.
ca bruscol, n m alt. sin.
ca búfol, n m alt. sin.
ca cirer de Betlem, n m alt. sin.
ca cirerer de guinda, n m alt. sin.
ca cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
ca cireretes, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
ca cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca cireretes guindes, n f pl alt. sin.
ca coeta, n f alt. sin.
ca cuetes de tro, n f pl alt. sin.
ca gallerans, n m pl alt. sin.
ca galzeran petit, n m alt. sin.
ca galzerans, n m pl alt. sin.
ca gamó tronador, n m alt. sin.
ca guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca herba de l'erisipela, n f alt. sin.
ca herba erisipelera, n f alt. sin.
ca llorer bord, n m alt. sin.
ca mata marina, n f alt. sin.
ca picaaranyes, n f alt. sin.
ca picapuces, n m/f alt. sin.
ca rusc, n m alt. sin.
ca brusca, n f var. ling.
ca brusco, n m var. ling.
ca ciderer de betlem, n m var. ling.
ca cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
ca cideretes guindes, n f pl var. ling.
ca cirerer de guinga, n m var. ling.
ca cireretes gringues, n f pl var. ling.
ca cireretes guingues, n f pl var. ling.
ca datzerà, n m var. ling.
ca galceran, n m var. ling.
ca gallagans, n m pl var. ling.
ca gallaran, n m var. ling.
ca gallaranc, n m var. ling.
ca gallarancs, n m pl var. ling.
ca galleranc, n m var. ling.
ca galserà, n m var. ling.
ca galseran, n m var. ling.
ca galtzeran, n m var. ling.
ca galzerà, n m var. ling.
ca gamó tronaor, n m var. ling.
ca garseran, n m var. ling.
ca gaseran, n m var. ling.
ca gassarà, n m var. ling.
ca gasserà, n m var. ling.
ca gatzeran, n m var. ling.
ca guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
ca herba de la erisipela, n f var. ling.
ca herba disipelera, n f var. ling.
ca herba erisispelera, n f var. ling.
ca mataranyes, n f var. ling.
ca trebo, n m var. ling.
nc Ruscus aculeatus L.

<Botànica > liliàcies>

gram negre

<Ciències de la vida>

ca gram negre, n m
ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
ca fragassa, n f sin. compl.
ca gram porquí, n m sin. compl.
ca peu de Crist, n m sin. compl.
ca agram de porc, n m alt. sin.
ca agram negre, n m alt. sin.
ca agram porquí, n m alt. sin.
ca bretuaga, n f alt. sin.
ca bretuges, n m pl alt. sin.
ca brunaga, n f alt. sin.
ca cincfulles, n m/f alt. sin.
ca cincllagues de Crist, n f alt. sin.
ca cua roja, n f alt. sin.
ca fragassa estèril, n f alt. sin.
ca fraula borda, n f alt. sin.
ca gram bord, n m alt. sin.
ca gram de porc, n m alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lloraga, n f alt. sin.
ca mà de Crist, n f alt. sin.
ca mà de Maria, n f alt. sin.
ca maduixera borda, n f alt. sin.
ca mal-llaura, n m/f alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca peu de rata, n m alt. sin.
ca peu porquí, n m alt. sin.
ca peucrist, n m alt. sin.
ca peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
ca poteta de colom, n f alt. sin.
ca cinc en rama, n m var. ling.
ca fregasa, n f var. ling.
ca fregassa, n f var. ling.
ca fresera borda, n f var. ling.
ca gram corquim, n m var. ling.
ca grum negre, n m var. ling.
ca pateta de colom, n f var. ling.
ca peu trist, n m var. ling.
ca peutrist, n m var. ling.
nc Potentilla reptans L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.

gram negre

<Botànica>

ca gram negre, n m
ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
ca fragassa, n f sin. compl.
ca gram porquí, n m sin. compl.
ca peu de Crist, n m sin. compl.
ca agram de porc, n m alt. sin.
ca agram negre, n m alt. sin.
ca agram porquí, n m alt. sin.
ca bretuaga, n f alt. sin.
ca bretuges, n m pl alt. sin.
ca brunaga, n f alt. sin.
ca cincfulles, n m/f alt. sin.
ca cincllagues de Crist, n f alt. sin.
ca cua roja, n f alt. sin.
ca fragassa estèril, n f alt. sin.
ca fraula borda, n f alt. sin.
ca gram bord, n m alt. sin.
ca gram de porc, n m alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca lloraga, n f alt. sin.
ca mà de Crist, n f alt. sin.
ca mà de Maria, n f alt. sin.
ca maduixera borda, n f alt. sin.
ca mal-llaura, n m/f alt. sin.
ca peu de colom, n m alt. sin.
ca peu de rata, n m alt. sin.
ca peu porquí, n m alt. sin.
ca peucrist, n m alt. sin.
ca peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
ca poteta de colom, n f alt. sin.
ca cinc en rama, n m var. ling.
ca fregasa, n f var. ling.
ca fregassa, n f var. ling.
ca fresera borda, n f var. ling.
ca gram corquim, n m var. ling.
ca grum negre, n m var. ling.
ca pateta de colom, n f var. ling.
ca peu trist, n m var. ling.
ca peutrist, n m var. ling.
nc Potentilla reptans L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.

gram negre

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca gram negre, n m
ca agram de porc, n m sin. compl.
ca agram negre, n m sin. compl.
ca agram porquí, n m sin. compl.
ca bretuges, n f sin. compl.
ca cinc-en-rama, n m sin. compl.
ca gram de porc, n m sin. compl.
ca gram porquí, n m sin. compl.
ca lloraga, n f sin. compl.
ca mà de Crist, n f sin. compl.
ca mà de Maria, n f sin. compl.
ca maduixera borda, n f sin. compl.
ca peu de Crist, n m sin. compl.
ca poteta de colom, n f sin. compl.
nc Potentilla reptans

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia de fulla persistent, de la família de les rosàcies, abundant en vores de recs, camins i llocs herbosos humits de zones de muntanya i de la terra baixa mediterrània, a tot Catalunya i també a les Illes i al País Valencià. Les arrels, els rizomes i les fulles, en decocció són astringents. Com a ús extern també han estat emprats contra les morenes i les inflamacions de la boca i la gola.

granja de posta

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca granja de posta, n f
es granja de puesta
fr ferme de ponte
en laying farm

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Granja de ramaderia intensiva destinada a l'explotació de gallines ponedores, que normalment s'allotgen en bateries de gàbies.

granja de posta

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

ca granja de posta, n f
es granja de puesta
fr ferme de ponte
en laying farm

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Granja de ramaderia intensiva destinada a l'explotació de gallines ponedores, que normalment s'allotgen en bateries de gàbies.