Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca borriol, n m
ca calament, n m alt. sin.
ca calamenta, n f alt. sin.
ca catameus, n m pl alt. sin.
ca herba mentera, n f alt. sin.
ca herba nepta, n f alt. sin.
ca menta, n f alt. sin.
ca menta blanca, n f alt. sin.
ca mentera, n f alt. sin.
ca mentereta, n f alt. sin.
ca nepta, n f alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol de menta, n m alt. sin.
ca poliol pelut, n m alt. sin.
ca poliol romà, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca rementerola, n f alt. sin.
ca tarongina borda, n f alt. sin.
ca burriol, n m var. ling.
ca netta, n f var. ling.
ca poriol romà, n m var. ling.
ca reventerola, n f var. ling.
nc Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
nc Calamintha ascendens Jord. sin. compl.
nc Calamintha sylvatica (Bromf.) Briq. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball sin. compl.
nc Calamintha catalaunica Sennen var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca borriol, n m
ca calament, n m alt. sin.
ca calamenta, n f alt. sin.
ca catameus, n m pl alt. sin.
ca herba mentera, n f alt. sin.
ca herba nepta, n f alt. sin.
ca menta, n f alt. sin.
ca menta blanca, n f alt. sin.
ca mentera, n f alt. sin.
ca mentereta, n f alt. sin.
ca nepta, n f alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol de menta, n m alt. sin.
ca poliol pelut, n m alt. sin.
ca poliol romà, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca rementerola, n f alt. sin.
ca tarongina borda, n f alt. sin.
ca burriol, n m var. ling.
ca netta, n f var. ling.
ca poriol romà, n m var. ling.
ca reventerola, n f var. ling.
nc Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
nc Calamintha ascendens Jord. sin. compl.
nc Calamintha sylvatica (Bromf.) Briq. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball sin. compl.
nc Calamintha catalaunica Sennen var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca borriol, n m
ca calamenta, n f alt. sin.
ca calaments, n m pl alt. sin.
ca herba nepta, n f alt. sin.
ca marialluïsa, n f alt. sin.
ca menta reial, n f alt. sin.
ca nepta, n f alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca rementerola, n f alt. sin.
ca tarongina borda, n f alt. sin.
ca mentorala, n f var. ling.
ca netta, n f var. ling.
ca rebenterola, n f var. ling.
ca rementorola, n f var. ling.
ca remontola, n f var. ling.
nc Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. sylvatica (Bromf.) Briq.
nc Calamintha sylvatica Bromf. sin. compl.
nc Calamintha officinalis Moench var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca borriol, n m
ca calamenta, n f alt. sin.
ca calaments, n m pl alt. sin.
ca herba nepta, n f alt. sin.
ca marialluïsa, n f alt. sin.
ca menta reial, n f alt. sin.
ca nepta, n f alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca rementerola, n f alt. sin.
ca tarongina borda, n f alt. sin.
ca mentorala, n f var. ling.
ca netta, n f var. ling.
ca rebenterola, n f var. ling.
ca rementorola, n f var. ling.
ca remontola, n f var. ling.
nc Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. sylvatica (Bromf.) Briq.
nc Calamintha sylvatica Bromf. sin. compl.
nc Calamintha officinalis Moench var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capsigranyera, n f
ca coliquera, n f alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigola mascle, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca herba capsera, n f alt. sin.
ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
ca herba de cucs, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba felera blanca, n f alt. sin.
ca herba mosquera, n f alt. sin.
ca lledània, n f alt. sin.
ca lledànies, n f pl alt. sin.
ca llengua de passerell, n f alt. sin.
ca orella de rata, n f alt. sin.
ca pi d'olor, n m alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol blanc, n m alt. sin.
ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
ca poliol mascle, n m alt. sin.
ca poliol montà, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca te de roca, n m alt. sin.
ca timó blanc, n m alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca timó ver, n m alt. sin.
ca timonet blanc, n m alt. sin.
ca tomello mascle, n m alt. sin.
ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
ca capcigranyera, n f var. ling.
ca llengua de passarell, n f var. ling.
ca piliol, n m var. ling.
ca puliol, n m var. ling.
ca puliol de muntanya, n m var. ling.
nc Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capsigranyera, n f
ca coliquera, n f alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigola mascle, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca herba capsera, n f alt. sin.
ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
ca herba de cucs, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba felera blanca, n f alt. sin.
ca herba mosquera, n f alt. sin.
ca lledània, n f alt. sin.
ca lledànies, n f pl alt. sin.
ca llengua de passerell, n f alt. sin.
ca orella de rata, n f alt. sin.
ca pi d'olor, n m alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol blanc, n m alt. sin.
ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
ca poliol mascle, n m alt. sin.
ca poliol montà, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca te de roca, n m alt. sin.
ca timó blanc, n m alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca timó ver, n m alt. sin.
ca timonet blanc, n m alt. sin.
ca tomello mascle, n m alt. sin.
ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
ca capcigranyera, n f var. ling.
ca llengua de passarell, n f var. ling.
ca piliol, n m var. ling.
ca puliol, n m var. ling.
ca puliol de muntanya, n m var. ling.
nc Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba cuquera, n f
ca herba sana, n f alt. sin.
ca menta, n f alt. sin.
ca menta arvense, n f alt. sin.
ca menta de ruc, n f alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
nc Mentha arvensis L. subsp. arvensis

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba cuquera, n f
ca herba sana, n f alt. sin.
ca menta, n f alt. sin.
ca menta arvense, n f alt. sin.
ca menta de ruc, n f alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
nc Mentha arvensis L. subsp. arvensis

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca menta aquàtica, n f
ca menta de cérvol, n f alt. sin.
ca menta marina, n f alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol blanc, n m alt. sin.
ca poliol de cervo, n m alt. sin.
ca poliol de cérvol, n m alt. sin.
nc Mentha cervina L.
nc Preslia cervina (L.) Fresen. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca menta aquàtica, n f
ca menta de cérvol, n f alt. sin.
ca menta marina, n f alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol blanc, n m alt. sin.
ca poliol de cervo, n m alt. sin.
ca poliol de cérvol, n m alt. sin.
nc Mentha cervina L.
nc Preslia cervina (L.) Fresen. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "poliol" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota