Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "poma" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca abron
- ca bron sin. compl.
- ca brong sin. compl.
- ca doma sin. compl.
- ca gyaman sin. compl.
- cod abrón
- cod brong
- ar أبرون برونغ
- cy Abron
- cy Bron sin. compl.
- cy Brong sin. compl.
- cy Doma sin. compl.
- cy Gyaman sin. compl.
- de Abron
- de Bron sin. compl.
- de Brong sin. compl.
- de Doma sin. compl.
- de Gyaman sin. compl.
- en Abron
- en Bron sin. compl.
- en Brong sin. compl.
- en Doma sin. compl.
- en Gyaman sin. compl.
- es abrón brong
- es bron sin. compl.
- es brong sin. compl.
- es doma sin. compl.
- es gyaman sin. compl.
- eu abronera
- eu bron sin. compl.
- eu brong sin. compl.
- eu doma sin. compl.
- eu gyaman sin. compl.
- fr abron brong
- fr abron sin. compl.
- fr bron sin. compl.
- fr brong sin. compl.
- fr doma sin. compl.
- fr gyaman sin. compl.
- gl abron brong
- gl bron sin. compl.
- gl brong sin. compl.
- gl doma sin. compl.
- gl gyaman sin. compl.
- gn avron vrong
- gn brong sin. compl.
- gn doma sin. compl.
- gn gyaman sin. compl.
- gn vron sin. compl.
- it abron
- it bron sin. compl.
- it brong sin. compl.
- it doma sin. compl.
- it gyaman sin. compl.
- ja アブロン・ブロング語
- ja ドマ語 sin. compl.
- ja ブロン語 sin. compl.
- ja ギャマン語 sin. compl.
- ja ブロング語 sin. compl.
- nl Abron Brong
- nl Bron sin. compl.
- nl Brong sin. compl.
- nl Doma sin. compl.
- nl Gyaman sin. compl.
- pt abron brong
- pt bron sin. compl.
- pt brong sin. compl.
- pt doma sin. compl.
- pt gyaman sin. compl.
- ru Аброн
- ru Брон sin. compl.
- ru Дома sin. compl.
- ru Бронг sin. compl.
- ru Джаман sin. compl.
- zh 阿布隆·布隆格
- zh 布隆、朵玛、戈雅曼、布隆格 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Kwa>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Ghana>
Definició
La llengua és anomenada abron a la Costa d'Ivori i brong a Ghana.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alt pima
- ca nevome sin. compl.
- ca o'odham sin. compl.
- ca pima-papago sin. compl.
- ca tohono o'odham sin. compl.
- cod o'odham
- de Pima Alto
- de O'odham sin. compl.
- de Oberes Pima sin. compl.
- en Alt pima
- en Nevome sin. compl.
- en O'odham sin. compl.
- en Pima-papago sin. compl.
- en Tohono o'odham sin. compl.
- es alt pima
- es nevome sin. compl.
- es o'odham sin. compl.
- es pima-papago sin. compl.
- es tohono o'odham sin. compl.
- eu alt pima
- eu nevome sin. compl.
- eu o'odham sin. compl.
- eu pima-papago sin. compl.
- eu tohono o'odham sin. compl.
- fr haut-Piman
- fr o'odham sin. compl.
- fr papago sin. compl.
- gl alt pima
- gl nevome sin. compl.
- gl o'odham sin. compl.
- gl pima-papago sin. compl.
- gl tohono o'odham sin. compl.
- it alt pima
- it nevome sin. compl.
- it o'odham sin. compl.
- it pima-papago sin. compl.
- it tohono o'odham sin. compl.
- nl Pima
- nl O'odham sin. compl.
- nl Papago sin. compl.
- pt alt pima
- pt nevome sin. compl.
- pt o'odham sin. compl.
- pt pima-papago sin. compl.
- pt tohono o'odham sin. compl.
<Utoasteca > Utoasteca del sud>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>, <Amèrica > Mèxic>
Definició
De la branca utoasteca meridional, només hi ha dues llengües que es parlin en territori dels Estats Units, la resta se situen al sud de la frontera Arizona-Mèxic. Aquestes dues llengües són l'alt pima i el cahita.
La llengua alt pima consta dels dialectes següents: el pima o akimel o'odham (subdividit en les varietats del riu Salt, riu Gila oriental, riu Gila occidental i Kohadt) i el papago o tohono o'odham (amb força variació interna). Les diferències entre les varietats són escasses i no impedeixen la intercomprensió.
La comunitat alt pima va entrar en contacte amb els colonitzadors europeus vers el 1700. Hi van mantenir relacions pacífiques. El 1850, l'establiment de la frontera Estats Units-Mèxic va dividir el territori propi dels indígenes. Ben aviat es van constituir les reserves.
Actualment els akimels viuen a les reserves Gila River, Salt River i Ak Chin, i als territoris adjacents de Casa Grande, Chandler, Coolidge i Phoenix. Els tohonos viuen a les reserves Papago, San Xavier, Ak Chin i Gila Bend, i als territoris adjacents d'Ajo, Marana, Gila Bend, Florence, Tucson, Phoenix, Los Àngeles, San José i Sonora.
La designació akimel o'odham significa 'la gent del riu'. D'altra banda, tohono o'odham significa 'la gent del desert'.
A diferència d'altres llengües utoasteques, l'alt pima encara es transmet -tot i que parcialment- a les noves generacions, de manera que hi ha infants que la parlen com a primera llengua. A les comunitats dels Estats Units, la llengua s'ensenya a les escoles.
<Maquinària tèxtil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca amarador, n m
- es poza
- fr rouissoir
- en retting tank
<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Maquinària tèxtil>
<Indústria > Indústria tèxtil > Filatura>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca amarador, n m
- es alberca
- es poza
<Indústria > Indústria tèxtil > Filatura>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bana
- ca baza sin. compl.
- ca ka-bana sin. compl.
- ca koma sin. compl.
- ca mizeran sin. compl.
- de Bana
- de Baza sin. compl.
- de Koma sin. compl.
- de Mizeran sin. compl.
- en Bana
- en Baza sin. compl.
- en Ka-bana sin. compl.
- en Koma sin. compl.
- en Mizeran sin. compl.
- es bana
- es baza sin. compl.
- es ka-bana sin. compl.
- es koma sin. compl.
- es mizeran sin. compl.
- eu bana
- eu baza sin. compl.
- eu ka-bana sin. compl.
- eu koma sin. compl.
- eu mizeran sin. compl.
- fr bana
- fr baza sin. compl.
- fr koma sin. compl.
- fr mizeran sin. compl.
- fr parole des Bana sin. compl.
- gl bana
- gl baza sin. compl.
- gl ka-bana sin. compl.
- gl koma sin. compl.
- gl mizeran sin. compl.
- it bana
- it baza sin. compl.
- it ka-bana sin. compl.
- it koma sin. compl.
- it mizeran sin. compl.
- nl Bana
- nl Baza sin. compl.
- nl Koma sin. compl.
- nl Mizeran sin. compl.
- pt bana
- pt baza sin. compl.
- pt ka-bana sin. compl.
- pt koma sin. compl.
- pt mizeran sin. compl.
<Afroasiàtica > Txàdica > Central>, <Àfrica > Camerun>
Definició
El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.
Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).
El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bavosa de plomall, n f
- nc Parablennius pilicornis
- es moma
- fr blennie de Vanderveken
- fr blennie pilicorne
- en ringneck blenny
<Peixos > Blènnids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bavosa de plomall, n f
- nc Parablennius pilicornis
- es moma
- fr blennie de Vanderveken
- fr blennie pilicorne
- en ringneck blenny
<Peixos > Blènnids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bavosa morruda, n f
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca rabosa morruda, n f sin. compl.
- nc Tripterygion tripteronotum
- nc Tripterygion nasus var. ling.
- nc Tripterygion tripteronotus var. ling.
- es moma nariguda
- fr petite cop nain
- en pigmy blackfaced blenny
<Peixos > Tripterígids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bavosa morruda, n f
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca rabosa morruda, n f sin. compl.
- nc Tripterygion tripteronotum
- nc Tripterygion nasus var. ling.
- nc Tripterygion tripteronotus var. ling.
- es moma nariguda
- fr petite cop nain
- en pigmy blackfaced blenny
<Peixos > Tripterígids>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bomba de transvasament, n f
- es bomba de transvase
- es bomba de trasvase
- fr pompe de transfert
- it pompa da travaso
- en transfer pump
<Construcció > Sistemes de climatització>
