Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pomer" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI poder dur / poder suau o hard power / soft power? 0 CRITERI poder dur / poder suau o hard power / soft power?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI poder dur / poder suau o hard power / soft power?
  • es  (poder dur) poder duro, n m
  • es  (poder suau) poder blando, n m
  • es  (poder suau) poder no coactivo, n m
  • fr  (poder dur) pouvoir de contraindre, n m
  • fr  (poder dur) puissance forte, n f
  • fr  (poder suau) pouvoir de convaincre, n m
  • fr  (poder suau) puissance douce, n f
  • en  (poder dur) hard power, n
  • en  (poder suau) soft power, n

<Política>

Definició
Es considera que la parella d'oposats més adequada en català per a referir-se als termes anglesos hard power i soft power és poder dur i poder suau (noms masculins).

- El poder dur és el poder de coerció que exerceixen un estat o una organització internacional per mitjà de la força, l'amenaça de la força o les sancions econòmiques o bé, secundàriament, per mitjà de la denegació d'incentius.
. L'equivalent castellà és poder duro; els francesos, pouvoir de contraindre i puissance forte, i l'anglès, hard power.

- El poder suau és el poder de convicció, seducció o persuasió que exerceixen un estat o una organització internacional per mitjà de recursos intangibles, com ara la cultura, els valors o la ideologia, o bé, secundàriament, per mitjà de recursos tangibles com els recursos econòmics.
. Els equivalents castellans són poder blando i poder no coactivo; els francesos, pouvoir de convaincre i puissance douce, i l'anglès, soft power,

Els conceptes de poder dur i poder suau van ser formulats pel politicòleg nord-americà Joseph Nye a finals del segle XX.

Els motius de la tria d'aquestes formes catalanes són els següents:
(1) Són lingüísticament adequades a partir dels significats de dur i suau.
(2) S'identifiquen ràpidament amb les formes originals i resulten fàcils d'interpretar també a partir del català.
(3) Estan avalades per la majoria d'especialistes consultats.
(4) Ja es fan servir.

En canvi, es considera innecessari recórrer en català als manlleus *hard power i *soft power, tenint en compte que les alternatives catalanes cobreixen exactament el mateix significat i estan avalades per diversos especialistes.

Nota

ànec amb pomes ànec amb pomes

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  ànec amb pomes
  • es  pato con manzanas
  • fr  canard aux pommes
  • it  anatra con le mele
  • en  duck with apples
  • de  Ente mit Äpfeln

<Plats a la carta. Carn>

ànec farcit de pomes ànec farcit de pomes

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  ànec farcit de pomes
  • es  pato relleno con manzanas
  • fr  canard farci aux pommes
  • it  anatra farcita con le mele
  • en  stuffed duck with apples
  • de  Ente mit Apfelfüllung

<Plats a la carta. Carn>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accionar, v tr
  • es  accionar, v tr
  • fr  actionner, v tr
  • fr  commander, v tr
  • fr  entraîner, v tr
  • en  actuate, to, v tr
  • en  drive, to, v tr
  • en  operate, to, v tr
  • en  power, to, v tr
  • de  antreiben, v tr
  • de  betätigen, v tr
  • de  wirken, v tr

<Enginyeria>

afrontissar afrontissar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  afrontissar, v tr
  • es  abisagrar, v tr
  • fr  poser des charnières, v intr
  • en  install hinges (to), v intr
  • eu  bandak jarri
  • eu  bisagrak jarri

<Fusteria > Tècniques i procediments>

agulla de vibració agulla de vibració

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  agulla de vibració, n f
  • es  aguja de vibrado
  • en  needle vibrator
  • en  poker vibrator

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Vibrador en forma de sonda cilíndrica o d'agulla que s'introdueix a la massa de formigó per a efectuar la ^vibració del formigó^.
ajustar posar a punt ajustar posar a punt

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ajustar posar a punt, v tr
  • es  ajustar poner a punto, v tr
  • fr  régler metre au point, v tr
  • en  set time, v tr
  • de  sitzen instandsetzen, v tr

<Enginyeria>

ala del vòmer ala del vòmer

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  ala del vòmer, n f

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Cadascuna de les dues vores de la canal anteroposterior de la vora superior del vòmer.
ala del vòmer ala del vòmer

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  ala del vòmer, n f
  • es  ala del vómer
  • en  wing of vomer
  • TA  ala vomeris

<Anatomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alimentar, v tr
  • es  alimentar, v tr
  • fr  alimenter, v tr
  • en  feed, to, v tr
  • en  power, to, v tr
  • en  supply, to, v tr
  • de  aufgeben, v tr

<Enginyeria>