Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pomer" dins totes les àrees temàtiques

antracnosi de la pomera antracnosi de la pomera

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  antracnosi de la pomera, n f

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció de la pomera (Pyrus malus L.) produïda pels fongs Sphaceloma pyrinum Jenk., anamorf de l'ascomicet Elsinoë piri (Voronichin) Jenkins i Cryptosporiopsis curvispora (Peck) Gremmen, anamorf de Pezicula malicicortis (Jacks.) Nannfeldt.
Argyraiosas setipinnis Argyraiosas setipinnis

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Argyraiosas setipinnis
  • ca  Selene setapinnis
  • ca  Vomer setapinnis
  • ca  Zeus setapinnis
  • es  jorobado lamparosa
  • es  pez luna
  • fr  assiette atlantique
  • fr  musso atlantique
  • fr  mussolini
  • it  carango piatto
  • en  Atlantic moonfish
  • en  bristle finned moon fish
  • en  dolhrfish
  • en  shiner
  • de  atlantischer Pferdekopf
  • de  Soldtaler
  • nc  Argyraiosas setipinnis
  • nc  Selene setapinnis
  • nc  Vomer setapinnis
  • nc  Zeus setapinnis

<Zoologia > Peixos>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
aristolòquia llarga aristolòquia llarga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aristolòquia llarga, n f
  • ca  campanes, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasseta de barranc, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de pobre, n f alt. sin.
  • ca  carbassó, n m alt. sin.
  • ca  carbassots pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  corretjola borda, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  melonera, n f alt. sin.
  • ca  pudenta, n f alt. sin.
  • ca  brossa de sapo, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Aristolochia longa L. subsp. paucinervis (Pomel) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Aristolochia paucinervis Pomel sin. compl.

<Botànica > aristoloquiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació brossa de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
aristolòquia llarga aristolòquia llarga

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aristolòquia llarga, n f
  • ca  campanes, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasseta de barranc, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de pobre, n f alt. sin.
  • ca  carbassó, n m alt. sin.
  • ca  carbassots pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  corretjola borda, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  melonera, n f alt. sin.
  • ca  pudenta, n f alt. sin.
  • ca  brossa de sapo, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Aristolochia longa L. subsp. paucinervis (Pomel) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Aristolochia paucinervis Pomel sin. compl.

<Botànica > aristoloquiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació brossa de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
ase ase

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  ase, n m
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  somer, n m sin. compl.
  • es  asno
  • es  burro
  • fr  âne
  • fr  baudet
  • en  ass
  • en  donkey
  • en  jackass

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Mamífer domèstic de la família dels èquids, més petit que el cavall i amb els crins més curts, d'orelles molt llargues, que s'explota pel treball i com a semental.

Nota

  • Aquest terme designa, especialment, l'individu mascle.
ase ase

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  ase, n m
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  somer, n m sin. compl.
  • es  asno
  • es  burro
  • fr  âne
  • fr  baudet
  • en  ass
  • en  donkey
  • en  jackass

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Mamífer domèstic de la família dels èquids, més petit que el cavall i amb els crins més curts, d'orelles molt llargues, que s'explota pel treball i com a semental.

Nota

  • Aquest terme designa, especialment, l'individu mascle.
assignar un topogràfic assignar un topogràfic

<Biblioteconomia. Documentació>, <Biblioteconomia. Documentació > Arxivística>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  assignar un topogràfic, v tr
  • ca  posar un topogràfic, v tr
  • es  asignar un topográfico
  • es  poner un topográfico

<Biblioteconomia. Documentació>, <Biblioteconomia. Documentació > Arxivística>

ataconar ataconar

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ataconar, v tr
  • es  poner tacones nuevos
  • en  heel, to

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició
Posar tacons nous al calçat.
bolenga dels arenals bolenga dels arenals

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bolenga dels arenals, n f
  • ca  èquium marítim, n m alt. sin.
  • ca  vivorera de platja, n f var. ling.
  • nc  Echium sabulicola Pomel

<Botànica > boraginàcies>

bolenga dels arenals bolenga dels arenals

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bolenga dels arenals, n f
  • ca  èquium marítim, n m alt. sin.
  • ca  vivorera de platja, n f var. ling.
  • nc  Echium sabulicola Pomel

<Botànica > boraginàcies>