Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pomer" dins totes les àrees temàtiques

fer proa [a] fer proa [a]

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  fer proa [a], v prep
  • ca  posar proa [a], v prep
  • es  hacer rumbo [a], v prep
  • es  poner la proa [a], v prep
  • es  poner proa [a], v prep
  • fr  mettre le cap [sur], v prep
  • en  set a course [for], to, v prep

<Transports > Transport marítim>

Definició
Dirigir una embarcació cap a un punt determinat.
fer proa [a/cap a] fer proa [a/cap a]

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fer proa [a/cap a], v prep
  • es  largarse
  • es  poner la proa
  • fr  avancer en proue, s'
  • en  stand off, to

<Ports > Accions>

Definició
Dirigir l'embarcació cap a un lloc.
formigó de pedra tosca formigó de pedra tosca

<Indústria dels materials de la construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  formigó de pedra tosca, n m
  • es  hormigón de piedra pómez
  • fr  béton de ponce
  • en  pumice concrete

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

formigó de pedra tosca formigó de pedra tosca

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  formigó de pedra tosca, n m
  • es  hormigón de piedra pómez
  • en  pumice concrete

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

frare del romaní frare del romaní

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare del romaní, n m
  • ca  bec de corb, n m sin. compl.
  • ca  dits de frare, n m pl sin. compl.
  • ca  orobanque, n m sin. compl.
  • ca  pa de corb, n m sin. compl.
  • ca  espàrrecs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  estopera, n f alt. sin.
  • ca  estopissot de gos, n m alt. sin.
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare del romer, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • nc  Orobanche latisquama (F.W. Schultz) Batt.

<Botànica > orobancàcies>

frare del romaní frare del romaní

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  frare del romaní, n m
  • ca  bec de corb, n m sin. compl.
  • ca  dits de frare, n m pl sin. compl.
  • ca  orobanque, n m sin. compl.
  • ca  pa de corb, n m sin. compl.
  • ca  espàrrecs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  estopera, n f alt. sin.
  • ca  estopissot de gos, n m alt. sin.
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frare del romer, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • nc  Orobanche latisquama (F.W. Schultz) Batt.

<Botànica > orobancàcies>

gomer | gomera gomer | gomera

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  gomer | gomera, n m, f
  • es  gomerita, n m, f
  • es  gomero | gomera, n m, f

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Definició
Natural de l'illa canària de Gomera.
història clínica orientada a problemes història clínica orientada a problemes

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  història clínica orientada a problemes, n f
  • ca  HCOP, n f sigla
  • es  historia clínica orientada a problemas, n f
  • es  HCOP, n f sigla
  • fr  histoire clinique orientée vers des problèmes, n f
  • en  problem-oriented medical record, n
  • en  POMR, n sigla

<Infermeria>

locutar locutar

<Comunicació > Audiovisuals > Ràdio>, <Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  locutar, v tr
  • es  locutar, v tr
  • es  locutear, v tr
  • fr  poser la voix [sur], v prep
  • pt  locutar, v tr

<Comunicació > Audiovisuals > Ràdio>, <Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

Definició
Comunicar verbalment una informació o la relació d'un esdeveniment, especialment per ràdio o televisió.
major poper major poper

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  major poper, n m

<Navegació tradicional>

Definició
En els vaixells de quatre i cinc pals, el que es troba a proa del de mitjana.