Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pont" dins totes les àrees temàtiques

coberta coberta

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de piragüisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 8)
ISBN 84-7739-226-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  coberta, n f
  • es  cubierta
  • fr  pont
  • en  deck

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Definició
Plataforma que cobreix el buc d'una piragua per la part superior.
coberta coberta

<11 Esports nàutics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  coberta, n f
  • es  cubierta
  • fr  pont
  • en  deck

<Esport > 11 Esports nàutics>

Definició
Plataforma que tanca la part superior del buc d'una embarcació.
coberta coberta

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  coberta, n f
  • es  cubierta
  • fr  pont
  • en  deck

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Cadascuna de les plataformes que, fixes sobre els baus, s'estenen horitzontalment a tota la llargada, o a gairebé tota, de l'eslora i la mànega d'un vaixell.
gir del pont gir del pont

<Arts > Dansa>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gir del pont, n m
  • ca  pont, n m sin. compl.
  • es  giro de rodillo
  • en  swing turn

<Arts > Dansa>

Definició
Pas de rock en què els dos balladors passen, girant, per sota del pont que formen amb els braços en enlairar-los agafats de les mans.
pont pont

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  pont, n m
  • es  puente
  • en  bridge

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Construcció sobre la qual una via de comunicació pot salvar una depressió o un obstacle, com ara un riu, un barranc, etc., o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior.

Els materials més emprats fins avui per a la construcció de ponts han estat l'obra de fàbrica, el formigó i l'estructura metàl·lica. En general, han d'estar dissenyats per a suportar càrregues estàtiques i dinàmiques.

Els ponts poden ser construïts d'una manera provisional, generalment per a salvar corrents d'aigua, o poden ser permanents. Els ponts provisionals emprats en operacions militars solen consistir en estructures metàl·liques muntades damunt camions especials o damunt altres vehicles. Els ponts permanents són d'obra de fàbrica o metàl·lics o, més generalment, d'una combinació d'estructura metàl·lica i d'obra de fàbrica, i s'hi poden diferenciar generalment els elements següents: els ^estreps^, o suports extrems, els ^pilars^, o suports intermedis, i la ^fonamentació^, els quals formen la subestructura, i el ^tauler^ o superestructura (d'arc, de bigues, etc.).

Un dels paràmetres fonamentals a l'hora de triar el tipus estructural que constitueixi el pont serà la seva ^llum^.

Atenent la seva tipologia longitudinal, els ponts es poden classificar en ponts de tram recte, ponts ^pòrtic^, ponts d'^arcs^ o d'arcades, ponts atirantats i ponts suspesos o penjants.

En els ponts de tram recte, el pes propi i les càrregues verticals són transmesos als fonaments a través dels elements longitudinals del tauler que treballen fonamentalment sotmesos a flexió, mentre que els pilars treballen bàsicament sotmesos a compressió. Dintre dels ponts de tram recte, es distingeix entre els trams simplement recolzats i els trams continus, de cantell constant o variable.

En els ponts pòrtic, la disminució de flexions en el tauler respecte d'un tram recte s'aconsegueix a costa d'augmentar la flexió en els pilars.

En els ponts d'arcs, el pes del mateix pont i les càrregues són transmesos als pilars obliquament, a través de l'estructura corba de cada arc, en forma de forces de compressió.

En els ponts atirantats, se substitueixen els pilars intermedis per cables que suspenen el tauler i que transmeten les càrregues que actuen sobre aquest a les ^torres^, les quals les porten fins al fonament.

En els ponts suspesos o penjants, el pes i la càrrega es transmeten als estreps d'ancoratge dels cables portadors o principals en forma d'esforços de tracció sobre aquests, els quals els reben (també en forma d'esforços de tracció) de les cadenes, de les barres o dels cables que sostenen i suporten el tauler. Aquesta mena de ponts és la que permet d'assolir llums més considerables (el pont Akashi-Kaikyo, al Japó, té una llum central de 1.991 m, la més llarga del món).

Pel que fa a la seva tipologia en secció transversal, es distingeixen els ponts de bigues i llosa, els ponts llosa i els ponts en caixó.

Els ponts d'obra de fàbrica poden ser construïts a base de carreus, de perpanys, de pedra, de maçoneria, etc., o bé amb formigó armat o pretesat. En el primer cas, els ponts han de ser necessàriament d'arcs o d'arcades, i solen ser construïts disposant els elements damunt cintres o construccions provisionals que són retirades posteriorment.

Els ponts metàl·lics solen consistir en estructures metàl·liques amb els elements units per cargols, per reblons o per soldadura, muntades damunt pilars metàl·lics o d'obra de fàbrica i estreps d'obra de fàbrica. L'estructura metàl·lica d'aquests ponts sol ser constituïda per bigues mestres longitudinals, per biguetes disposades transversalment damunt les bigues mestres i per cuixeres disposades longitudinalment damunt les biguetes i que serveixen de base al tauler, el qual pot ser metàl·lic o de formigó.

Una altra tipologia transversal molt utilitzada és la de secció en caixó. Els ponts metàl·lics poden ser construïts muntant-ne els elements amb grues pòrtic que treballen damunt un pont provisional construït prèviament, o bé muntant la superestructura en un lloc diferent del del seu emplaçament, eventualment al costat de l'obstacle que ha de salvar el pont, i col·locant-la al seu lloc fent-la córrer damunt corrons motors més amunt dels pilars i dels estreps i assentant-la-hi mitjançant crics hidràulics, o bé muntant els elements en volada progressivament a partir dels costats de l'obstacle.

Quan els ponts han de ser construïts sobre vies de navegació, es construeixen ^ponts mòbils^, de manera que permeten el pas dels vaixells.
pont pont

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  pont, n m
  • ca  protuberància, n f sin. compl.
  • ca  protuberància anular, n f sin. compl.
  • es  protuberancia
  • es  puente
  • en  bridge
  • en  protuberance
  • TA  pons

<Anatomia>

pont pont

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pont, n m
  • es  puente
  • fr  pont
  • en  bridge

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

pont pont

<Esport > Esports de combat > Lluita>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de lluita. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 85 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 17)
ISBN 84-7739-235-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pont, n m
  • es  puente
  • fr  pont
  • en  bridge

<Esport > Esports de combat > Lluita>

Definició
Posició defensiva a terra que consisteix a mantenir-se amb l'esquena arcada de manera que el cos descansi sobre el cap i els peus.
pont pont

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pont, n m
  • es  puente
  • fr  arcade
  • en  tree

<Hípica>

Definició
Part estructural de la sella que uneix els dos extrems de l'arçó.
pont pont

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de rem. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 101 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 15)
ISBN 84-7739-233-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pont, n m
  • es  eje exterior
  • fr  col de cygne
  • en  backstandard for oarlock

<Esport > Esports nàutics > Rem>

Definició
Peça corba que enllaça la part superior de l'eix de l'escalemera amb la seva base, en certs models d'escalemera.