Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "portejar" dins totes les àrees temàtiques

al portador al portador

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  al portador, adj
  • es  al portador
  • fr  au porteur
  • en  to the bearer

<Auditoria i comptabilitat > Finances > Efectes mercantils>

analitzar analitzar

<Informàtica > Programari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  analitzar, v tr
  • ca  parsejar, v tr den. desest.
  • fr  analyser
  • en  parse, to

<Informàtica > Programari>

Definició
Descompondre els blocs de dades en instruccions, les instruccions en expressions i les expressions en operadors i operands.
anar plena anar plena

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  anar plena, v intr
  • es  portar
  • fr  être pleine
  • fr  porter
  • en  fill, to

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició
Estar, una vela, completament inflada pel vent.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aporrejar-se, v tr pron

<Esport>

Definició
En pilota valenciana, lesionar-se, un jugador, les mans.
arbre de les mans arbre de les mans

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  arbre de les mans, n m
  • es  árbol de las manitas, n m
  • fr  arbre à la main, n m
  • fr  arbre porteur de mains, n m
  • fr  chéirostème, n m
  • en  devil's hand tree, n
  • en  hand-flower, n
  • en  Mexican hand tree, n
  • en  Mexican handplant, n
  • en  Mexican-hat-plant, n
  • en  monkey's hand tree, n
  • nc  Chiranthodendron pentadactylon

<Botànica>

Definició
Arbre de la família de les malvàcies.
arribar arribar

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  arribar, v intr
  • es  arribar
  • fr  arriver
  • fr  laisser porter
  • en  bear away, to
  • en  fall off, to
  • en  sheer off, to

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició
Alterar el rumb d'una embarcació separant-la de la direcció del vent.
auxiliar de cuina auxiliar de cuina

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  auxiliar de cuina, n m, f
  • es  auxiliar de cocina, n m, f
  • es  pinche de cocina, n m, f
  • fr  aide de cuisine, n m, f
  • fr  garçon de cuisine | fille de cuisine, n m, f
  • en  kitchen boy [m], n
  • en  kitchen hand, n
  • en  kitchen helper, n
  • en  kitchen porter, n
  • en  kitchen worker, n
  • de  Küchenhelfer | Küchenhelferin, n m, f
  • de  Küchenhilfe, n f
  • de  Küchenjunge, n m
  • de  Küchenmädchen, n n

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició
Persona que fa tasques de suport a la cuina d'un restaurant, com ara netejar els estris i la maquinària de la cuina, netejar i tallar verdures i determinats tipus de carn, peix i marisc, ajudar a fer plats senzills, etc.
avió de fuselatge ample avió de fuselatge ample

<Transports > Transport aeri > Aeronaus>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  avió de fuselatge ample, n m
  • es  avión de fuselaje ancho
  • es  avión de gran fuselaje
  • fr  avion à fuselage large
  • fr  gros-porteur
  • en  jumbo jet
  • en  wide-body aircraft
  • en  wide-body jet

<Transports > Transport aeri > Aeronaus>

Definició
Avió amb una amplada interna del buc que permet dos passadissos que separen tres grups de seients i que és apte per a transportar un gran nombre de passatgers.
babine-Witsuwit'en babine-Witsuwit'en

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  babine-Witsuwit'en
  • ca  babine carrier sin. compl.
  • ca  carrier septentrional sin. compl.
  • ca  nadot'en sin. compl.
  • ca  nat'oot'en sin. compl.
  • ca  nedut'en sin. compl.
  • cy  Babine-Witsuwit'en
  • cy  Babine carrier sin. compl.
  • cy  Carrier gogleddol sin. compl.
  • cy  Nadot'en sin. compl.
  • cy  Nat'oot'en sin. compl.
  • cy  Nedut'en sin. compl.
  • de  Babine-Witsuwit'en
  • de  Babine Carrier sin. compl.
  • de  Nadot'en sin. compl.
  • de  Nat'oot'en sin. compl.
  • de  Nedut'en sin. compl.
  • de  Northern Carrier sin. compl.
  • en  Babine-Witsuwit'en
  • en  Babine Carrier sin. compl.
  • en  Babine-Witsuwiten sin. compl.
  • en  Nadot'en sin. compl.
  • en  Nat'oot'en sin. compl.
  • en  Natooten sin. compl.
  • en  Nedut'en sin. compl.
  • en  Northern Carrier sin. compl.
  • en  Wet'suwet'en sin. compl.
  • en  Wets'uwet'en sin. compl.
  • en  Wetsuwet'en sin. compl.
  • es  babín
  • es  babine carrier sin. compl.
  • es  nadot'en sin. compl.
  • es  nat'oot'en sin. compl.
  • es  nedut'en sin. compl.
  • es  tacolí septentrional sin. compl.
  • eu  babine-Witsuwit'en
  • eu  babine carrier sin. compl.
  • eu  babine carrierrera sin. compl.
  • eu  babine-witsuwiten sin. compl.
  • eu  iparraldeko carrierrera sin. compl.
  • eu  nadot'en sin. compl.
  • eu  nat'oot'en sin. compl.
  • eu  nedut'en sin. compl.
  • eu  wet'suwet'en sin. compl.
  • eu  wets'uwet'en sin. compl.
  • eu  wetsuwet'en sin. compl.
  • fr  babine-Witsuwit'en
  • fr  babine porteur sin. compl.
  • fr  nadot'en sin. compl.
  • fr  nat'oot'en sin. compl.
  • fr  nedut'en sin. compl.
  • fr  porteur du nord sin. compl.
  • fr  porteur septentrional sin. compl.
  • gl  babine-Witsuwit'en
  • gl  babine carrier sin. compl.
  • gl  carrier setentrional sin. compl.
  • gl  nadot'en sin. compl.
  • gl  nat'oot'en sin. compl.
  • gl  nedut'en sin. compl.
  • gn  vavine-Witsuwit'en
  • gn  karrier septentrional sin. compl.
  • gn  nadot'en sin. compl.
  • gn  nat'oot'en sin. compl.
  • gn  nedut'en sin. compl.
  • gn  vavine karrier sin. compl.
  • it  babine-Witsuwit'en
  • it  babine carrier sin. compl.
  • it  carrier settentrionale sin. compl.
  • it  nadot'en sin. compl.
  • it  nat'oot'en sin. compl.
  • it  nedut'en sin. compl.
  • pt  babine-Witsuwit'en
  • pt  babine carrier sin. compl.
  • pt  carrier setentrional sin. compl.
  • pt  nadot'en sin. compl.
  • pt  nat'oot'en sin. compl.
  • pt  nedut'en sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

En un principi la llengua babine va ser considerada un dialecte del carrier. Ara bé, els parlants tenen moltes dificultats per entendre's i, per això, actualment la majoria de lingüistes les consideren llengües diferents.

El babine consta dels següents dialectes: el babine (parlat al voltant del llac del mateix nom), el takla i el witsuwit'en (a New Hazelton, a Moricetown i al llac François).

Sembla que les famílies encara transmeten la llengua pròpia als infants, de manera que té la supervivència assegurada almenys una generació.
banderer | banderera banderer | banderera

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  banderer | banderera, n m, f
  • es  abanderado | abanderada
  • fr  porteur de drapeau | porteuse de drapeau
  • en  flag bearer

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Personal>

Definició
Esportista encarregat de portar la bandera d'una delegació en les cerimònies d'obertura i de clausura dels Jocs Olímpics d'Hivern.