Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "portugu��s" dins totes les àrees temàtiques

llenguado portuguès llenguado portuguès

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llenguado portuguès, n m
  • es  lenguado portugués
  • fr  sole ruardon commune
  • en  Portuguese sole
  • nc  Synaptura lusitanica

<Peixos>

llenguado portuguès llenguado portuguès

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llenguado portuguès, n m
  • nc  Synaptura lusitanica lusitanica
  • nc  Synaptura lusitanica var. ling.
  • es  lenguado portugués
  • fr  sole ruardon commune
  • fr  sole-ruardon commune
  • en  Portuguese sole

<Peixos > Soleids>

llenguado portuguès llenguado portuguès

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llenguado portuguès, n m
  • nc  Synaptura lusitanica lusitanica
  • nc  Synaptura lusitanica var. ling.
  • es  lenguado portugués
  • fr  sole ruardon commune
  • fr  sole-ruardon commune
  • en  Portuguese sole

<Peixos > Soleids>

lluerna parpellejant lluerna parpellejant

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  lluerna parpellejant, n f
  • ca  cuca de llum parpellejant, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga voladora, n f
  • es  luciérnaga voladora parpadeante, n f
  • fr  luciole niçoise, n f
  • en  Portuguese firefly, n
  • nc  Luciola lusitanica

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Luciolins > Luciolinis > Luciola

Nota

  • La lluerna parpellejant emet una llum intermitent característica.
maceta d'escultor maceta d'escultor

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  maceta d'escultor, n f
  • es  maceta gallega
  • es  maceta portuguesa

<Construcció>

marbrada de ponent marbrada de ponent

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  marbrada de ponent, n f
  • es  blanquiverdosa curva, n f
  • fr  marbré de Lusitanie, n m
  • fr  marbré portugais, n m
  • en  Portuguese dappled white, n
  • nc  Euchloe tagis

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Pièrids > Euchloe
Nomeus gronovii Nomeus gronovii

<Zoologia > Peixos>

  • ca  Nomeus gronovii
  • es  derivante fragata portuguesa, n m
  • es  pastorcillo, n m
  • fr  dérivant des physalies, n m
  • en  bluebottle fish, n
  • en  man-of-war fish
  • nc  Nomeus gronovii

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix comensal del borm de vela.
ostra portuguesa ostra portuguesa

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  ostra portuguesa, n f
  • es  ostión, n m
  • es  ostra portuguesa, n f
  • fr  huître portugaise, n f
  • it  ostrica portoghese, n f
  • pt  ostra-portuguesa, n f
  • en  Portuguese cupped oyster, n
  • en  Portuguese oyster, n
  • de  portugiesische Auster, n f
  • nc  Crassostrea angulata

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Ostra característica de les costes de Portugal, que pot arribar a fer 15 cm de llarg, de conquilla polimorfa, generalment oblonga, molt estriada i de color marró grisenc amb taques violàcies, amb la valva inferior profundament convexa i la valva superior plana, que creix a un ritme ràpid i presenta una gran tolerància ambiental.

Nota

  • 1. Segons alguns estudis, l'ostra portuguesa té origen en les costes de Taiwan i la Xina i va ser introduïda a Europa cap al segle xvi o xvii. Tot i que presenta una gran similitud amb l'ostra japonesa (Crassostrea gigas) i durant anys es van considerar idèntiques, els estudis genètics més recents han establert diferències clares entre els dos tàxons, els quals actualment es classifiquen com a espècies diferents.
portuguès portuguès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  portuguès
  • ca  brasiler sin. compl.
  • ca  gallegoportuguès sin. compl.
  • cod  português
  • ar  البرتغالية
  • cy  Portwgaleg
  • de  Portugiesisch
  • de  Galizisch-Portugiesisch sin. compl.
  • en  Portuguese
  • en  Galaico-Português sin. compl.
  • en  Galego-Português sin. compl.
  • es  portugués
  • es  brasileño sin. compl.
  • es  galaicoportugués sin. compl.
  • es  gallegoportugués sin. compl.
  • eu  portugesa
  • fr  portugais
  • gl  portugués
  • gl  galaicoportugués sin. compl.
  • gl  galegoportugués sin. compl.
  • gn  portugues
  • gn  galaikoportugues sin. compl.
  • gn  gallegoportugues sin. compl.
  • it  portoghese
  • it  galaico-portoghese sin. compl.
  • it  galiziano-portoghese sin. compl.
  • ja  ポルトガル語
  • ja  ガリシア・ポルトガル語 sin. compl.
  • nl  Portugees
  • nl  Galicisch-Portugees sin. compl.
  • oc  portugués
  • oc  galaicoportugués sin. compl.
  • pt  português
  • pt  galaico-português sin. compl.
  • pt  galego-português sin. compl.
  • ru  Португальский язык
  • sw  Kireno
  • sw  Galaico-português sin. compl.
  • sw  Galego-português sin. compl.
  • tmh  Taburtqist
  • tmh  Tagalaykupurtugit sin. compl.
  • tmh  tagayigupurtugit sin. compl.
  • zh  葡萄牙语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Àfrica > Angola>, <Àfrica > Cap Verd>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Moçambic>, <Àfrica > São Tomé i Príncipe>, <Amèrica > Brasil>, <Europa > Espanya>, <Europa > Portugal>

Definició
Els primers textos portuguesos coneguts daten del segle XII, i aviat, fins a mitjan segle XIV, es va desenvolupar una esplèndida literatura en una varietat de la llengua força unificada.

Al mateix segle XII, però, el domini lingüístic portuguès va restar dividit políticament en dues parts: al nord del riu Minho, Galícia, país vinculat al regne de Lleó i, des del segle XIII, a la corona de Castella; al sud, Portugal, país constituït en regne independent.

A partir d'aquesta separació la llengua va seguir trajectòries diferents segons el territori de què es tractés: si a Portugal es va anar afermant com a idioma oficial i de cultura, a Galícia va anar sent desplaçada en aquests àmbits pel castellà fins a esdevenir una llengua gairebé sense conreu escrit. Això va provocar que les diferències formals entre els parlars d'un país i de l'altre s'anessin accentuant i que, d'ençà del segle XV, la consciència d'unitat lingüística s'afeblís molt i es comencés a parlar de dues llengües distintes: el portuguès i el gallec.
Portuguès Portuguès

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  Portuguès, n m
  • es  Portugués
  • fr  Portugais
  • it  Portuguez
  • en  Portuguese

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Elements>

Definició
Diamant de 127,02 ct, de color blanc i de talla maragda.

Nota

  • Va ser trobat al Brasil. Actualment és a la Smithsonian Institution de Washington (EUA).