Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "posterioritat" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI consell genètic, assessorament genètic, consell prospectiu o consell retrospectiu?
- es (consell genètic) asesoramiento genético, n m
- es (consell genètic) consejo genético, n m
- es (consell prospectiu) consejo genético previo, n m
- es (consell retrospectiu) consejo genético a posteriori, n m
- fr (consell genètic) avis génétique, n m
- fr (consell genètic) conseil génétique, n m
- fr (consell genètic) consultation génétique, n f
- fr (consell prospectiu) consultation prospective, n f
- fr (consell retrospectiu) consultation rétrospective, n f
- en (consell genètic) genetic counseling, n
- en (consell genètic) genetic counselling, n
- en (consell prospectiu) prospective counseling, n
- en (consell retrospectiu) retrospective counseling, n
<Ciències de la salut > Salut pública>
Definició
- El consell genètic, o el sinònim complementari assessorament genètic, és un pronòstic ofert a persones i famílies sobre el risc de transmetre malalties d'origen genètic a la descendència, amb l'objectiu d'informar-les i d'ajudar-les a prendre decisions informades.
. Els equivalents castellans són asesoramiento genético i consejo genético; els francesos, avis génétique, conseil génétique i consultation génétique, i els anglesos, genetic counseling i genetic counselling.
Els altres termes designen tipus diferents de consells genètics:
- El consell prospectiu és el consell genètic que es dona a les persones que són possibles portadores del gen d'una malaltia hereditària amb relació a un descendent que encara no ha nascut.
. L'equivalent castellà és consejo genético previo; el francès, consultation prospective, i l'anglès, prospective counseling.
- El consell retrospectiu és el consell genètic que es dona a la família amb relació a un descendent que pot haver heretat una malaltia un cop ja ha nascut.
. L'equivalent castellà és consejo genético a posteriori; el francès, consultation rétrospective, i l'anglès, retrospective counseling.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de consell genètic al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és el consell genètic?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-consell-genetic).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI refugiat, refugiat in situ o refugiat sobrevingut?
- es (refugiat | refugiada) refugiado | refugiada, n m, f
- es (refugiat in situ | refugiada in situ) refugiado a posteriori | refugiada a posteriori, n m
- es (refugiat in situ | refugiada in situ) refugiado en el sitio | refugiada en el sitio, n m, f
- es (refugiat in situ | refugiada in situ) refugiado in situ | refugiada in situ, n m, f
- es (refugiat in situ | refugiada in situ) refugiado sobrevenido | refugiada sobrevenida, n m, f
- es (refugiat in situ | refugiada in situ) refugiado sur place | refugiada sur place, n m, f
- fr (refugiat | refugiada) réfugié | réfugiée, n m, f
- fr (refugiat in situ | refugiada in situ) réfugié sur place | réfugiée sur place, n m, f
- en (refugiat | refugiada) refugee, n
- en (refugiat in situ | refugiada in situ) refugee sur place, n
<Dret > Dret internacional>
Definició
- Un refugiat o una refugiada és una persona que es troba fora del seu país de residència habitual i que no pot o no vol tornar-hi perquè tem per la seva integritat física.
. L'equivalent castellà és refugiado | refugiada; el francès, réfugié | réfugiée, i l'anglès, refugee.
- De la seva banda, un refugiat in situ o una refugiada in situ és un refugiat que adquireix aquest estatus en el país de destinació per circumstàncies ocorregudes en el seu país d'origen després d'haver-ne marxat, unes circumstàncies que posarien en perill la seva seguretat si hi tornés.
. La locució d'origen llatí in situ, recollida ja en el diccionari normatiu amb el significat 'En el mateix lloc de què es tracta', hi aporta el matís que la condició de refugiat s'adquireix un cop en el lloc d'arribada.
. Els equivalents castellans són refugiado a posteriori | refugiada a posteriori, refugiado en el sitio | refugiada en el sitio, refugiado in situ | refugiada in situ, refugiado sobrevenido | refugiada sobrevenida i refugiado sur place | refugiada sur place; el francès, réfugié sur place | réfugiée sur place, i l'anglès, refugee sur place.
En canvi, es descarta amb aquest significat la forma *refugiat sobrevingut | refugiada sobrevinguda, tot i tenir cert ús, pels motius següents:
(1) El sentit immediat d'aquesta locució (refugiat + participi de sobrevenir) correspondria a refugiats que han vingut d'improvís o bé a refugiats que han vingut posteriorment a uns altres.
(2) Com que el que sobrevé no és la persona sinó la condició de refugiat d'una persona que ja era en un lloc, sembla preferible recórrer a una expressió nova que no es pugui prestar a confusió. (És el cas de refugiat in situ | refugiada in situ.)
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de refugiat in situ | refugiada in situ a la Neoloteca i al Cercaterm i de refugiat | refugiada al Cercaterm, i també el document de criteri original, Migrants i refugiats, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/287/).
<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca a posteriori, adj
- es a posteriori
- fr a posteriori
- en a posteriori
- de a posteriori
<Teoria del coneixement>
Definició
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la a posteriori, adv
- ca a posteriori, adv
- ca després, adv
- ca posteriorment, adv
- es a posteriori, adv
- es de lo posterior, adv
- es después, adv
- es posteriormente, adv
- es tras comprobación, adv
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Locució entrada com a llatinisme en el diccionari normatiu de l'IEC. S'utilitza preferentment amb valor lògic de posterioritat. Si es fa servir amb valor temporal, és preferible recórrer a una forma equivalent. Es complementa semànticament amb a priori.
Exemple: Perquè correm el risc d'haver d'actuar després a posteriori, com ens ha passat amb les empreses de treball temporal, que poden ser un bon mecanisme per actuar en unes necessitats que té el mercat i que la seva deriva negativa ha donat lloc a situacions que ningú volem.
També és possible l'ús adjectiu d'aquesta locució.
Exemple: Un raonament a posteriori.
<Filosofia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a posteriori, adj
- es a posteriori
- fr a posteriori
- en a posteriori
<Filosofia>
Definició
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a posteriori [la], adv
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: És fàcil interpretar els fets a posteriori.
- ('a partir del que ve després')
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a posteriori [la], adj
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Un raonament a posteriori es remunta als principis generals per inducció.
- ('a partir del que ve després')
- Locució emprada per a indicar que un fet ocorre després d'un altre.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca abús de superioritat, n m
- es abuso de superioridad, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abús de superioritat, n m
- es abuso de superioridad, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abús de superioritat, n m
- es abuso de superioridad
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Circumstància agreujant genèrica de la responsabilitat criminal prevista (art. 22.2 Codi penal). Qualificada habitualment per la jurisprudència de traïdoria menor o de segon grau, es considera que el fonament d'aquest agreujant rau en la major facilitat per a cometre el fet que es deriva de certes posicions de superioritat (física o anímica) del subjecte actiu envers la víctima (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 28.9.2005, ponent: Delgado García).
Aquesta superioritat pot ser de caràcter personal, instrumental o de mitjans, i no ha d'arribar a eliminar la possibilitat de defensa de la víctima (com en el cas de la traïdoria), sinó que n'hi ha prou que la debiliti notablement (STS del 7.10.2003, ponent: Sánchez Melgar), i que es creï així una autèntica desproporció entre la forma d'atac i els mitjans de defensa (STS del 10.2.1986, ponent: Latour Brotons).
Habitualment, es nega l'aplicació de la circumstància quan la superioritat és imprescindible per a cometre l'agressió (STS del 10.5.1996, ponent: De Vega Ruiz). La jurisprudència considera que només és aplicable a delictes contra les persones (STS del 8.2.1991). Des del punt de vista subjectiu, s'exigeix que els autors tinguin coneixement de llur situació de superioritat i que se'n vulguin aprofitar. Aquesta segona exigència porta a negar l'aplicació de la circumstància en casos d'atacs a la víctima que no siguin producte d'una reflexió prèvia per part del subjecte actiu (STS del 7.10.2003), cosa que fa inaplicable aquest agreujant en casos d'estats passionals en què estigui notablement disminuïda la capacitat reflexiva del subjecte (STS del 12.2.1996, ponent: Bacigalupo Zapater).
L'exigència d'aquest aprofitament explica que en algunes sentències es fonamenti l'efecte agreujant d'aquesta circumstància en l'expressió d'una certa prepotència de qui abusa de la seva superioritat (STS del 8.7.1992, ponent: De Vega Ruiz).
La jurisprudència considera que l'abús de superioritat és comunicable als possibles partícips que tinguin coneixement de la superioritat de l'autor envers la víctima (STS del 5.11.1985, ponent: Castro Pérez).
