Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "potència" dins totes les àrees temàtiques

apetència apetència

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  apetència, n f
  • es  apetencia
  • fr  appétence
  • en  appetence

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Comportament animal que consisteix a menjar primerament l'aliment preferit.
apetència apetència

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  apetència, n f
  • es  apetencia
  • fr  appétence
  • en  appetence

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Comportament animal que consisteix a menjar primerament l'aliment preferit.
apetència apetència

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  apetència, n f
  • es  apetencia, n f
  • fr  appétit, n m
  • en  appetite, n

<Infermeria>

condicional condicional

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  condicional, n m
  • ca  condicional simple, n m sin. compl.
  • ca  futur de passat, n m sin. compl.
  • ca  futur hipotètic, n m sin. compl.
  • ca  postpretèrit, n m sin. compl.
  • ca  potencial, n m sin. compl.
  • es  condicional
  • es  condicional simple
  • es  futuro de pasado
  • es  futuro hipotético
  • es  postpretérito
  • es  potencial
  • fr  conditionnel
  • fr  conditionnel simple
  • fr  futur de passé
  • fr  futur hypotéthique
  • fr  post-prétérit
  • fr  potentiel
  • en  conditional
  • en  conditional simple
  • en  future in the past
  • en  hypothetical future
  • en  postpreterite
  • en  potential

<Lingüística>

Definició
Temps verbal del mode indicatiu que, en la tradició gramatical, s'ha analitzat a vegades com a mode diferent de l'indicatiu i el subjuntiu.

Nota

  • Aquesta diversitat de criteris es deu al fet que el condicional pot expressar, segons el context sintàctic en què aparega, valors modals d'irrealitat (Hi aniria si poguera) o de cortesia (Voldria un café per favor) i valors temporals de futur de passat (Em va dir que hi aniria l'endemà). Històricament, aquesta forma verbal té un origen semblant al futur romànic, per tal com prové de l'aglutinació de la perífrasi modal d'obligació formada per l'infinitiu i l'imperfet d'indicatiu del verb haver (CANTARE HABĒBAM > cantar-hebam > cantar ia > cantaria).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  deler, n m
  • es  apetencia
  • fr  état de besoin
  • fr  état de manque
  • it  craving
  • pt  craving
  • en  craving

<Ciències de la salut>

Definició
Desig compulsiu de tornar a experimentar els efectes d'una substància a la qual s'és addicte.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  deler, n m
  • es  apetencia
  • fr  état de besoin
  • fr  état de manque
  • it  craving
  • pt  craving
  • en  craving

<Psicologia>

Definició
Desig compulsiu de tornar a experimentar els efectes d'una substància a la qual s'és addicte.
deler deler

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  deler, n m
  • es  apetencia, n f
  • fr  état de besoin, n m
  • fr  état de manque, n m
  • en  craving, n
  • de  Craving, n n

<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>

Definició
Desig compulsiu de tornar a experimentar els efectes d'una substància a la qual es té addicció.
empleats d'alt potencial | empleades d'alt potencial empleats d'alt potencial | empleades d'alt potencial

<Treball > Recursos humans>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 30400:2018 Gestió de recursos humans. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30400:2016).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 314 Gestió dels Recursos Humans, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'àmbit de la gestió de les persones a les organitzacions.

La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  empleats d'alt potencial | empleades d'alt potencial, n m, f
  • es  potencial, n m
  • es  potencial elevado, n m
  • fr  personnes à fort potentiel, n f pl
  • fr  personnes ayant du potentiel, n f pl
  • en  high potentials, n pl
  • en  potentials, n pl

<Recursos humans>

Definició
Conjunt de persones identificades com a propenses a oferir un acompliment excepcional.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fomentar, v tr
  • ca  potenciar, v tr sin. compl.
  • es  potenciar
  • es  primar

<Dret>

Definició
Promoure la creixença {d'alguna cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La política del nou govern pretén fomentar el comerç internacional.

    Ex.: Els membres de l'ajuntament asseguren que cal potenciar les empreses locals.
informe de la ponència informe de la ponència

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  informe de la ponència, n m
  • oc  informe dera ponéncia, n m
  • es  informe de la ponencia, n m
  • fr  rapport du comité législatif, n m
  • en  legislative subcommittee report, n

<Activitat parlamentària > Funció legislativa>

Definició
Document que aprova la ponència d'una comissió legislativa en el procediment legislatiu i que és integrat pel text del projecte de llei o la proposició de llei, les esmenes recomanades i les propostes de tècnica legislativa i d'adequació al llenguatge legislatiu.

Nota

  • 1. Un informe de la ponència pot recomanar a la comissió legislativa l'adopció de determinades esmenes presentades pels diputats, transaccions entre les esmenes i la proposta legislativa, i també esmenes tècniques, de tècnica legislativa i d'adequació als usos formals i lingüístics, que proposen els serveis jurídics i els serveis d'assessorament lingüístic del Parlament. L'informe de la ponència pot incloure també un predictamen.
  • 2. A partir de l'informe de la ponència la comissió legislativa elabora i aprova el dictamen de la comissió, que ha de ser debatut al Ple del Parlament.