Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pou" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llentiscle, n m
- ca llampedona, n f sin. compl.
- ca llentiscla, n f sin. compl.
- ca llentisclera, n f sin. compl.
- ca mata, n f sin. compl.
- ca cornicabra, n f alt. sin.
- ca festuc, n m alt. sin.
- ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
- ca llampredut, n m alt. sin.
- ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
- ca màstec, n m alt. sin.
- ca màstic, n m alt. sin.
- ca mat, n m alt. sin.
- ca mata (peu femení), n f alt. sin.
- ca mata borrera, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata de pou, n f alt. sin.
- ca mata femella, n f alt. sin.
- ca mata llentiscla, n f alt. sin.
- ca mata llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata llentisclera, n f alt. sin.
- ca mata mosquera, n f alt. sin.
- ca mata roja, n f alt. sin.
- ca mata vera, n f alt. sin.
- ca matera, n f alt. sin.
- ca matet, n m alt. sin.
- ca matissa, n f alt. sin.
- ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
- ca pudent, n m alt. sin.
- ca triquell, n m alt. sin.
- ca dentiscle, n m var. ling.
- ca estenclina, n f var. ling.
- ca estríngol (fruit), n m var. ling.
- ca fistic, n m var. ling.
- ca fistic llentiscle, n m var. ling.
- ca gentiscla (fruit), n f var. ling.
- ca gentiscle, n m var. ling.
- ca lentisc, n m var. ling.
- ca lentiscle, n m var. ling.
- ca llampadona, n f var. ling.
- ca llentesclina, n f var. ling.
- ca llentisc, n m var. ling.
- ca llentisca, n f var. ling.
- ca llentriquera, n f var. ling.
- ca llentrisca, n f var. ling.
- ca llentrisca (fruit), n f var. ling.
- ca llentriscle, n m var. ling.
- ca llentriscra, n f var. ling.
- ca llentriscre, n m var. ling.
- ca lletesclina, n f var. ling.
- ca mata de quessa, n f var. ling.
- ca mata llentisquera, n f var. ling.
- ca mata llentrisca, n f var. ling.
- ca mata llentrisclera, n f var. ling.
- ca mata llentrisquera, n f var. ling.
- ca mata ventrisquera, n f var. ling.
- ca mata-lentiscle, n m var. ling.
- ca matica, n f var. ling.
- ca quessa, n f var. ling.
- ca rendiscle, n m var. ling.
- ca ventiscle, n m var. ling.
- nc Pistacia lentiscus L.
<Botànica > anacardiàcies>
Nota
-
1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llentiscle, n m
- ca llampedona, n f sin. compl.
- ca llentiscla, n f sin. compl.
- ca llentisclera, n f sin. compl.
- ca mata, n f sin. compl.
- ca cornicabra, n f alt. sin.
- ca festuc, n m alt. sin.
- ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
- ca llampredut, n m alt. sin.
- ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
- ca màstec, n m alt. sin.
- ca màstic, n m alt. sin.
- ca mat, n m alt. sin.
- ca mata (peu femení), n f alt. sin.
- ca mata borrera, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata de pou, n f alt. sin.
- ca mata femella, n f alt. sin.
- ca mata llentiscla, n f alt. sin.
- ca mata llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata llentisclera, n f alt. sin.
- ca mata mosquera, n f alt. sin.
- ca mata roja, n f alt. sin.
- ca mata vera, n f alt. sin.
- ca matera, n f alt. sin.
- ca matet, n m alt. sin.
- ca matissa, n f alt. sin.
- ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
- ca pudent, n m alt. sin.
- ca triquell, n m alt. sin.
- ca dentiscle, n m var. ling.
- ca estenclina, n f var. ling.
- ca estríngol (fruit), n m var. ling.
- ca fistic, n m var. ling.
- ca fistic llentiscle, n m var. ling.
- ca gentiscla (fruit), n f var. ling.
- ca gentiscle, n m var. ling.
- ca lentisc, n m var. ling.
- ca lentiscle, n m var. ling.
- ca llampadona, n f var. ling.
- ca llentesclina, n f var. ling.
- ca llentisc, n m var. ling.
- ca llentisca, n f var. ling.
- ca llentriquera, n f var. ling.
- ca llentrisca, n f var. ling.
- ca llentrisca (fruit), n f var. ling.
- ca llentriscle, n m var. ling.
- ca llentriscra, n f var. ling.
- ca llentriscre, n m var. ling.
- ca lletesclina, n f var. ling.
- ca mata de quessa, n f var. ling.
- ca mata llentisquera, n f var. ling.
- ca mata llentrisca, n f var. ling.
- ca mata llentrisclera, n f var. ling.
- ca mata llentrisquera, n f var. ling.
- ca mata ventrisquera, n f var. ling.
- ca mata-lentiscle, n m var. ling.
- ca matica, n f var. ling.
- ca quessa, n f var. ling.
- ca rendiscle, n m var. ling.
- ca ventiscle, n m var. ling.
- nc Pistacia lentiscus L.
<Botànica > anacardiàcies>
Nota
-
1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
<Indústria dels materials de la construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca maó de pou, n m
- es ladrillo pocero
- es ladrillo radial
- fr brique cintrée
- fr brique radiale
- en radial brick
<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>
- ca maó de pou, n m
- es ladrillo pocero
- es ladrillo radial
- en radial brick
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca mal·lòfag, n m
- ca poll mastegador, n m sin. compl.
- es malófago
- es piojo masticador
- fr mallophage
- fr pou broyeur
- en chewing louse
- en mallophagan
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca mal·lòfag, n m
- ca poll mastegador, n m sin. compl.
- es malófago
- es piojo masticador
- fr mallophage
- fr pou broyeur
- en chewing louse
- en mallophagan
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca mal·lòfag, n m
- ca poll mastegador, n m sin. compl.
- es malófago
- es piojo masticador
- fr mallophage
- fr pou broyeur
- en chewing louse
- en mallophagan
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definició
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- es n m
- fr n m
- en
<Física > Física nuclear>
Definició
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca monarca d'Ua Pou, n m
- es monarca de Ua Pou
- fr monarque de Ua Pou
- en Ua Pou monarch
- de Ua-Pou-Monarch
- nc Pomarea mira
- nc Pomarea mendozae mira alt. sin.
<36.052 Ocells > Passeriformes > Monàrquids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca monarca d'Ua Pou, n m
- es monarca de Ua Pou
- fr monarque de Ua Pou
- en Ua Pou monarch
- de Ua-Pou-Monarch
- nc Pomarea mira
- nc Pomarea mendozae mira alt. sin.
<36.052 Ocells > Passeriformes > Monàrquids>