Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pr��mer" dins totes les àrees temàtiques

duodè duodè

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  duodè, n m
  • ca  budell primer, n m sin. compl.
  • ca  intestí pancreàtic, n m sin. compl.
  • es  duodeno
  • fr  duodénum
  • en  dodecadactylon
  • en  duodenum

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició
Primera part de l'intestí prim, que s'estén del pílor a l'angle de Treitz, en forma de C ampla envoltant el cap del pàncrees. Hom el pot dividir en quatre porcions. La primera porció, immediatament postpilòrica, anomenada bulb duodenal per la seva forma dilatada, s'orienta cap a la dreta i a dalt fins a les proximitats del coll de la vesícula biliar. La segona porció, tubular, vertical i descendent, emmarca el cap del pàncrees fins a la seva vora inferior; hi desemboquen el colèdoc i els conductes de Wirsung i de Santorini, a través de la papil·la de Vater; forma un angle amb el bulb que rep el nom de genoll superior (genu superius) i un altre amb la tercera porció que s'anomena genoll inferior (genu inferius). La tercera porció, horitzontal, es dirigeix a l'esquerra i acaba en els vasos mesentèrics superiors. La quarta porció, ascendent, arriba fins a l'angle de Treitz, on comença el jejú. Rep la seva denominació del fet que la seva longitud havia estat avaluada erròniament en dotze travessos de dit.

Nota

  • La denominació duodè prové del llatí duodeni 'de dotze en dotze'.
ecografia obstètrica del primer trimestre ecografia obstètrica del primer trimestre

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració > Radiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de proves radiològiques [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/281>
Les fitxes recullen els codis de les proves establerts en el catàleg de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (SERAM), que també són utilitzats per CatSalut.

  • ca  ecografia obstètrica del primer trimestre, n f
  • es  ecografía obstétrica (primer trimestre), n f
  • cod  04030601

<Radiologia > Proves > Ecografia>

edat mitjana de la maternitat en el primer fill edat mitjana de la maternitat en el primer fill

<Geografia > Demografia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  edat mitjana de la maternitat en el primer fill, n f
  • ca  edat mitjana de tenir el primer fill, n f
  • es  edad media al primer hijo, n f
  • es  edad media de las madres al nacimiento del primer hijo, n f
  • fr  âge moyen au premier enfant, n m
  • en  mean age at first birth, n
  • en  mean age of mothers at first birth, n
  • en  mean age of women at first birth, n

<Geografia > Demografia>

Definició
Edat mitjana de les edats de les dones en tenir el primer fill.
efecte de primer ordre efecte de primer ordre

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  efecte de primer ordre, n m
  • es  efecto de primer orden
  • en  first-order effect

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>

Definició
Efecte indicatiu del comportament d'un procés espacial que resulta de les variacions del valor mitjà del procés observat en l'espai, el qual indica una tendència de variació global o a gran escala.

Nota

  • Per exemple, la pluviositat pot mostrar efectes de primer ordre, atès que la mitjana de precipitacions varia segons els llocs a causa de les diferències de relleu.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
efecte de primer ordre efecte de primer ordre

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  efecte de primer ordre, n m
  • es  efecto de primer orden
  • en  first-order effect

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>

Definició
Efecte indicatiu del comportament d'un procés espacial que resulta de les variacions del valor mitjà del procés observat en l'espai, el qual indica una tendència de variació global o a gran escala.

Nota

  • Per exemple, la pluviositat pot mostrar efectes de primer ordre, atès que la mitjana de precipitacions varia segons els llocs a causa de les diferències de relleu.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
efecte de primer ordre efecte de primer ordre

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  efecte de primer ordre, n m
  • es  efecto de primer orden
  • en  first-order effect

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoestadística>

Definició
Efecte indicatiu del comportament d'un procés espacial que resulta de les variacions del valor mitjà del procés observat en l'espai, el qual indica una tendència de variació global o a gran escala.

Nota

  • Per exemple, la pluviositat pot mostrar efectes de primer ordre, atès que la mitjana de precipitacions varia segons els llocs a causa de les diferències de relleu.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
emprimació emprimació

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  emprimació, n f
  • es  imprimación
  • fr  couche d'impression
  • fr  première couche
  • it  mestica
  • en  primer
  • en  priming
  • de  Grundierung

<Construcció>

Definició
Producte emprat per a emprimar.
emprimació emprimació

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  emprimació, n f
  • es  imprimación
  • fr  apprêtage
  • en  primer
  • de  Grundierung

<Construcció>

encebador encebador

<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  encebador, n m
  • es  cebador
  • es  iniciador
  • fr  amorce
  • en  primer

<Ciències de la vida > Biologia cel·lular>

Definició
Seqüència curta de DNA o d'RNA unida per complementarietat a una cadena de DNA que s'ha de replicar i a la qual s'aniran unint els nous nucleòtids.
encebador encebador

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de bioquímica: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2000. (LB; 2)
ISBN 84-7632-587-8
<http://slg.uib.cat/gabinets/gt/publicacions/Diccionaris-en-linea-del-Gabinet-de-Terminologia.cid202155>

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  encebador, n m
  • es  cebador
  • en  primer

<Ciències de la vida > Bioquímica>