Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pr��ssec" dins totes les àrees temàtiques
<Fruita fresca. Fruita seca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca préssec pla, n m
- ca paraguaià, n m sin. compl.
- es melocotón chino
- es paraguaya
- es paraguayo
- fr pêche plate
- fr peento
- it pesca piatta
- it pesca saturnina
- it pesca tabacchiera
- it platicarpa
- it platipesca
- en Chinese flat peach
- en donut peach
- en doughnut peach
- en flat peach
- en peento
- en Saturn peach
- de Plattpfirsich
- de Saturn-pfirsich
- de Tellerpfirsich
<Fruita fresca. Fruita seca>
Definició
Nota
- Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions bresquilla plana i melicotó pla.
- A la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rotllet.
<Agricultura > Horticultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca préssec pla, n m
- ca paraguaià, n m sin. compl.
- es melocotón chino
- es paraguaya
- es paraguayo
- fr pêche plate
- fr peento
- it pesca piatta
- it pesca saturnina
- it pesca tabacchiera
- it platicarpa
- it platipesca
- en Chinese flat peach
- en donut peach
- en doughnut peach
- en flat peach
- en peento
- en Saturn peach
- de Plattpfirsich
- de Saturn-pfirsich
- de Tellerpfirsich
<Agricultura > Horticultura>
Definició
Nota
- Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions bresquilla plana i melicotó pla.
- A la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rotllet.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca presseguer, n m
- ca préssec (fruit), n m sin. compl.
- ca presseguera, n f sin. compl.
- ca bresquilla (fruit), n f alt. sin.
- ca bresquiller, n m alt. sin.
- ca bresquillera, n f alt. sin.
- ca melicotó (fruit), n m alt. sin.
- ca melicotoner, n m alt. sin.
- ca alpersequer, n m var. ling.
- ca ambrasquilla (fruit), n f var. ling.
- ca ambrasquillera, n f var. ling.
- ca ambresquilla (fruit), n f var. ling.
- ca ambresquiller, n m var. ling.
- ca amprésec (fruit), n m var. ling.
- ca brasquilla (fruit), n f var. ling.
- ca brasquiller, n m var. ling.
- ca brasquillera, n f var. ling.
- ca embresquillera, n f var. ling.
- ca melacotoner, n m var. ling.
- ca melocotoner, n m var. ling.
- ca pérsec (fruit), n m var. ling.
- ca persequer, n m var. ling.
- ca preseguer, n m var. ling.
- ca présic (fruit), n m var. ling.
- ca préssic (fruit), n m var. ling.
- ca prisco, n m var. ling.
- nc Prunus persica (L.) Batsch
- nc Amygdalus persica L. sin. compl.
- nc Persica vulgaris Mill. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a "varietats de conreu". NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al "préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa". També aclareix que "a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet."
PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca presseguer, n m
- ca préssec (fruit), n m sin. compl.
- ca presseguera, n f sin. compl.
- ca bresquilla (fruit), n f alt. sin.
- ca bresquiller, n m alt. sin.
- ca bresquillera, n f alt. sin.
- ca melicotó (fruit), n m alt. sin.
- ca melicotoner, n m alt. sin.
- ca alpersequer, n m var. ling.
- ca ambrasquilla (fruit), n f var. ling.
- ca ambrasquillera, n f var. ling.
- ca ambresquilla (fruit), n f var. ling.
- ca ambresquiller, n m var. ling.
- ca amprésec (fruit), n m var. ling.
- ca brasquilla (fruit), n f var. ling.
- ca brasquiller, n m var. ling.
- ca brasquillera, n f var. ling.
- ca embresquillera, n f var. ling.
- ca melacotoner, n m var. ling.
- ca melocotoner, n m var. ling.
- ca pérsec (fruit), n m var. ling.
- ca persequer, n m var. ling.
- ca preseguer, n m var. ling.
- ca présic (fruit), n m var. ling.
- ca préssic (fruit), n m var. ling.
- ca prisco, n m var. ling.
- nc Prunus persica (L.) Batsch
- nc Amygdalus persica L. sin. compl.
- nc Persica vulgaris Mill. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a "varietats de conreu". NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al "préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa". També aclareix que "a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet."
PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca raviolis de crema de préssec amb coulis de maduixes
- es raviolis de crema de melocotón con coulis de fresas
- fr raviolis de crème de pêche au coulis de fraises
- it ravioli di crema di pesca con coulis alla fragola
- en ravioli of peach cream with strawberry coulis
- de Pfirsichcremeravioli mit Erdbeercoulis
<Plats a la carta. Postres>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca sorbet de préssec de vinya
- es sorbete de melocotón de viña
- fr sorbet de pêche de vigne
- it sorbetto di pesca di vigna
- en vineyard peach sorbet
- de Weinbergpfirsichsorbet
<Plats a la carta. Postres>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca suc de préssec
- es zumo de melocotón
- fr jus de pêche
- it succo di pesca
- en peach juice
- de Pfirsichsaft
<Plats a la carta. Begudes>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca terrina de foie-gras semicuit amb violetes, roses i préssec
- es terrina de foie gras micuit con violetas, rosas y melocotón
- fr terrine de foie gras micuit aux violettes, aux roses et à la pêche
- it terrina di foie gras micuit con violette, rose e pesca
- en foie gras micuit terrine with violets, roses and peach
- de halb durchgebratene Foie-Gras-Terrine mit Veilchen, Rosen und Pfirsich
<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>