Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pr��ctica" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament)
- ca Adjectiu: cec cega (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: educatiu -iva (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: falb -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: guerxo -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: petri pètria (EXEMPLE), adj
- ca Nom: consumidor proactiu | consumidora proactiva (EXEMPLE), n m, f
- ca Nom: pilot (EXEMPLE), n m, f
- ca Nom: professor | professora (EXEMPLE), n m, f
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>
Definició
És per això que considerem preferible adoptar un sistema doble, tal com fa el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC):
- En els adjectius, representar la forma femenina com una terminació adjuntada al masculí.
- En els noms de doble gènere, representar la forma femenina completa.
Ara bé, el sistema de representació del femení adoptat pel DIEC està pensat per a la lexicografia però no per a la terminografia. El seu ús en terminografia té inconvenients:
(1) La separació de forma masculina i forma femenina amb un espai pot plantejar dubtes sobre els límits de cadascuna, ja que hi ha moltes denominacions terminogràfiques amb espais interns.
Ex. 1: (DIEC) professor professora
Ex. 2: (terminografia) ?comissari tècnic controlador comissària tècnica controladora
(2) L'atribució de dues categories lèxiques, una a cada forma, s'ajusta al plantejament lexicogràfic basat en la forma lingüística (hi ha dues formes), però no al plantejament terminogràfic basat en el concepte (essencialment, hi ha un sol concepte, amb variacions menors segons el gènere).
Ex.: (DIEC) professor professora m i f [substantiu masculí i substantiu femení]
A. Proposta terminogràfica de representació final del femení
- En el cas dels adjectius, es manté el sistema de reducció de la forma femenina a la terminació, segons els criteris tradicionals. (Vegeu el criteri Representació de denominacions femenines (1).)
Ex. 1: falb -a adj; guerxo -a adj
Ex. 2: educatiu -iva adj
Ex. 3: cec cega adj; petri pètria adj
- En el cas dels noms de doble gènere, s'opta per escriure la forma femenina segons els criteris següents:
. Separació de la forma masculina i la forma femenina per mitjà d'un signe específic, '|', present en el teclat.
Ex.: professor | professora
. Representació d'una sola forma en cas de coincidència de forma masculina i forma femenina, per qüestions pràctiques.
Ex.: pilot
. Atribució d'una categoria lèxica unitària a totes dues formes, de manera que es pugui interpretar que són formes diferents de la mateixa denominació.
Ex.: consumidor proactiu | consumidora proactiva n m, f [nom masculí i femení]
B. Proposta terminogràfica de representació interna del femení
En l'eina de gestió utilitzada (eina de gestió és una base de dades amb una interfície ajustada a les necessitats terminogràfiques), es pot optar per les representacions següents dels noms de doble gènere:
(1) Reservar un camp per a cada forma, mantenint la unitat de la denominació.
Ex.: [Denominació] professor (m) professora (f) || [Categoria lèxica] n m, f
(2) Recollir totes dues formes en el mateix camp, amb el format previst per a la representació final.
Ex.: [Denominació] professor | professora || [Categoria lèxica] n m, f
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) i Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament).
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI e protètica en el grup [s+consonant]
- ca A. Paraula simple: escàner (EXEMPLE), n m
- ca A. Paraula simple: esnob (EXEMPLE), n m, f
- ca A. Paraula simple: espècie (EXEMPLE), n f
- ca A. Paraula simple: estàndard (EXEMPLE), n m
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: adscriure (EXCEPCIÓ), v tr
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: aeròstat (EXCEPCIÓ), n m
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: arterioesclerosi (EXEMPLE), n f
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: autoescola (EXEMPLE), n f
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: bioespeleologia (EXEMPLE), n f
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: cardioespasme (EXEMPLE), n m
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: megàspora (EXCEPCIÓ), n f
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: substrat (EXCEPCIÓ), n m
- ca B2. Paraula complexa amb segon formant no lliure: angiosperm -a (EXEMPLE), adj
- ca B2. Paraula complexa amb segon formant no lliure: colonoscòpia (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
A continuació s'exposen els criteris que porten a escriure una e protètica a les paraules catalanes que tenen [s+consonant] al principi, en una paraula simple, o davant del segon formant, en una paraula complexa. Aquests criteris són vàlids tant per a les paraules ja fixades com per a les paraules de nova creació.
A. PARAULES SIMPLES
S'afegeix una e protètica a les paraules simples procedents d'una altra llengua que comencin pel grup [s + consonant].
Ex. 1 (paraules antigues del català): escriure (<llatí scribere); espècie (<llatí species)
Ex. 2 (paraules modernes del català): escàner (<anglès scanner); esnob (<anglès snob); estàndard (<anglès standard)
B. PARAULES COMPLEXES
B.1 Paraules complexes amb un segon formant coincident amb una paraula catalana:
S'afegeix una e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. (Tant si el primer formant també és una paraula com si és un prefix o una forma prefixada.)
Ex. 1 (suma de paraules independents): guardaespatlles; barbaespès
Ex. 2 (suma de prefix o forma prefixada i paraula independent): antiestàtic; arterioesclerosi; autoescola; biestable; bioespeleologia; cardioespasme; contraespionatge; heliestació; hidroestàtic; infraestructura; interestel·lar; monoestratificat; poliesportiu; semiesfera; teleesquí
Excepció 1: Quan l'accent tònic de la paraula complexa recau sobre el primer formant, no s'afegeix una e protètica en el segon, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: aeròstat; antístrofa; megàspora; hipòstil
Excepció 2: Quan el caràcter compost d'una paraula complexa no és evident (sovint perquè és antiga), no s'afegeix una e protètica en el segon formant, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: adscriure, prescriure, manuscrit; constrènyer; contrastar; omniscient; restablir; substrat; transpirar
B.2 Paraules complexes amb un segon formant no coincident amb una paraula catalana:
No s'afegeix e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. Sol ser el cas de compostos creats amb dos formants cultes o bé de manlleus d'altres llengües.
Ex.: angiosperm -a; batiscaf; colonoscòpia, microscopi; diàstole; isòsceles
C. PARAULES NOVES PARAL·LELES A ALTRES DE JA EXISTENTS
A més dels criteris exposats, l'existència anterior d'una forma catalana paral·lela pot determinar la grafia dels neologismes. Així, el fet que una paraula composta o prefixada estigui inclosa al diccionari normatiu sense e protètica comporta que tampoc en tingui una paraula de nova creació amb la mateixa estructura.
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'apartat "4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica" de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca àrea de pràctica d'horticultura, n f
- es área de práctica de horticultura, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca àrea preòptica, n f
- es área preóptica
- en preoptic area
<Neurociència > Neuroanatomia>
Definició
Nota
- L'àrea preòptica és un derivat telencefàlic, a diferència de la resta dels nuclis hipotalàmics, els quals són d'origen diencefàlic. Està formada pels nuclis preòptics lateral i medial.
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca àrea preòptica, n f
- es área preóptica
- en preoptic area
- TA area preoptica
<Anatomia>
<Ciències de la vida > Neurociència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca àrea preòptica, n f
- es área preóptica
- en preoptic area
<Neurociència > Neuroanatomia>
Definició
Nota
- L'àrea preòptica és un derivat telencefàlic, a diferència de la resta dels nuclis hipotalàmics, els quals són d'origen diencefàlic. Està formada pels nuclis preòptics lateral i medial.
<Otorrinolaringologia>, <Material mèdic i ortopèdic>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca adaptació protètica, n f
<Otorrinolaringologia>, <Material mèdic i ortopèdic>
Definició
<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>
- ca adaptació protètica, n f
- es adaptación protésica
- en fitting
<Otorinolaringologia > Otologia > Terapèutica > Aparells de correcció auditiva>
Definició
<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>
- ca adaptació protètica binaural, n f
- es adaptación protésica binaural
- en binaural fitting
<Otorinolaringologia > Otologia > Terapèutica > Aparells de correcció auditiva>
Definició
<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>
- ca adaptació protètica CROS, n f
- es adaptación protésica CROS
- en CROS fitting
<Otorinolaringologia > Otologia > Terapèutica > Aparells de correcció auditiva>
Definició
Nota
- La sigla CROS prové de la denominació anglesa contralateral routing of signals ('desviament contralateral de senyals').
