Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "predir" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca finca, n f
- ca predi, n m sin. compl.
- es finca
- es predio
<Dret civil > Drets reals>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca finca, n f
- ca predi, n m sin. compl.
- es finca
- es predio
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
El Codi civil espanyol (CC) no proporciona una definició per al concepte de finca, i tampoc no ho fan la legislació autonòmica, la legislació hipotecària, ni les legislacions especials, com ara les relatives a arrendaments rústics o urbans, règim de sòl, modernització d'explotacions agrícoles, expropiació forçosa, propietat horitzontal, adquisició feta per estrangers, defensa nacional, mines, muntanyes, autopistes, contractació administrativa o d'altres. Tanmateix, es pot dir que la finca per naturalesa (o en sentit material) és una porció de terreny tancada per una línia poligonal, edificada o no, la propietat de la qual correspon a una sola persona o a diverses en comú.
Aquesta delimitació conceptual correspon al tipus bàsic de finca per naturalesa o material: és la finca normal o ordinària. L'article 44.1 del Reglament hipotecari (RH) fa referència a aquest tipus de finca quan considera una sola finca «les finques rústiques i els solars contigus, encara que no tinguin cap edificació, i les urbanes, també contigües, que físicament constitueixen un sol edifici o casa habitatge». Aquest precepte destaca el requisit de veïnatge com a element comú de totes les finques per naturalesa i la unitat de l'edificació en les finques edificades. Tanmateix, hi ha variants. Són els casos de la finca, rústica o urbana, en domini emfitèutic separat en les legislacions que, com el CC, configuren l'emfiteusi com un cas de domini separat, i de la finca urbana o edifici en règim de propietat horitzontal o de propietat de cases per a pisos i locals.
A banda de les finques per naturalesa o normals, hi ha les finques especials o per equiparació, que no es corresponen amb el concepte de finca en sentit material, atès que no consisteixen en una porció de terreny tancada per una línia poligonal, tant perquè comprenen diverses parcel·les no contigües com per altres circumstàncies. Aquesta classificació és transcendent amb relació al dret immobiliari registral o hipotecari, ja que les finques especials poden ser aptes per a obrir un foli registral independent per a llur immatriculació en el Registre de la Propietat, que s'organitza per finques.
Les finques especials o per equiparació són, segons diferents elements, les que es descriuen a continuació.
Per raó de formar una unitat econòmica: qualsevol edifici o alberg situat fora del poblat amb totes les dependències i annexos, com ara corrals, closos, coberts i colomars (art. 44.5 RH); les masoveries, hisendes, masies, deveses, tancats, torres, caserius, granges, llocs, cabanes i altres propietats anàlogues que formen un cos de béns dependents o units amb un o més edificis i una o diverses parcel·les de terreny, amb arbrat o sense, encara que no afrontin entre si ni amb l'edifici, amb la condició que en aquest cas hi hagi una unitat orgànica d'explotació, o sigui un edifici d'importància al qual estiguin subordinades les finques o construccions (art. 44.2 RH); les explotacions agrícoles, encara que no tinguin casa i estiguin constituïdes per predis no contigus, sempre que formin una unitat orgànica, amb nom propi, que serveixi per a diferenciar-les i una organització que no sigui la purament individual, i també les explotacions agràries (art. 8.2 LH i art. 44.3 RH); tota explotació industrial situada dins un perímetre determinat o que formi un cos de béns units o dependents entre si (art. 8.2 LH i art. 44.4 RH) i les concessions administratives, llevat de les que siguin accessòries d'altres finques o concessions (art. 44.6 RH).
També, per raó d'unitat d'aprofitament: les aigües de domini privat, és a dir, les aigües vives i estancades (art. 66 RH, amb relació a l'art. 334 CC, la Llei 29/1985, del 2 d'agost, d'aigües, de l'Estat; el Reglament del domini públic hidràulic del 1986, de l'Estat; el Reglament de l'Administració pública de l'aigua i de la planificació hidrològica del 1988, de l'Estat, i la Sentència del Tribunal Constitucional del 29.11.1988).
Finalment, per a descongestionar el Registre de la Propietat: els pisos o els locals d'un edifici en règim de propietat horitzontal, sempre que la constitució del règim prèviament esmentat consti en la inscripció de l'immoble (art. 8.5 LH); les quotes indivises de finca destinades a un garatge o a estacionament de vehicles que portin adscrites l'ús d'una plaça determinada o més, la inscripció de les quals s'ha de poder fer en un foli independent a petició dels titulars registrals o dels adquirents o, en cas que el registrador o la registradora de la propietat ho consideri necessari perquè els assentaments siguin més clars (art. 68 RH); els contractes d'arrendaments urbans en cas d'arrendament de part de la finca registral, quan el registrador o la registradora ho consideri necessari per a la claredat dels assentaments o quan ho sol·liciti el qui presenta el títol (art. 6.2 Reial decret 297/1996, del 23 de febrer, sobre inscripció en el Registre de la Propietat dels contractes d'arrendaments urbans); les urbanitzacions privades o conjunts immobiliaris, l'aprofitament per torns (Resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat del 4 de març de 1993) i l'aprofitament urbanístic en el cas que recull l'article 203.6 del text refós de la Llei del sòl.
D'acord amb la informació anterior, el concepte de finca, en el context del dret immobiliari registral o hipotecari, es configura en termes molt generals com un element immatriculable, ja que es considera que és una finca tot el que sigui susceptible d'obrir un foli registral o un registre particular en el llibre d'inscripcions.
Des d'una altra perspectiva, cal fer referència a altres elements de classificació. Les finques poden ser rústiques o urbanes, i la distinció s'acostuma a fer segons els quatre criteris següents: la situació, la construcció, la destinació i l'accessorietat. La situació es refereix al lloc on radica la finca (el camp o la ciutat); la construcció implica les idees de sòl i vol, de terreny i d'edifici; la destinació fa referència a l'ús o al servei de la finca, segons si és un habitatge o està adscrita al conreu o l'explotació agrícola, i l'accessorietat afecta el caràcter d'annex o de dependència. Amb relació a aquestes qüestions són interessants l'article 7 de la Llei 83/1980, del 31 de desembre, d'arrendaments rústics, de l'Estat; els articles 1, 3 i 5 de la Llei d'arrendaments urbans, i els articles del 9 al 13 del text refós de la Llei sobre el règim del sòl i ordenació (aprovat per mitjà del Reial decret legislatiu 1/1992, del 26 de juny).
Les finques també es poden dividir en contínues o discontínues, d'acord amb el que estableixen l'article 8.2 de la LH i els articles 44.2, 44.3, 44.4 i 44.5 de l'RH. Finalment, segons la subrogació real dels sistemes de gestió urbanística i la concentració parcel·lària, també es fa la distinció entre finques originàries i finques resultants.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca finca dominant, n f
- ca predi dominant, n m sin. compl.
- es finca dominante
- es predio dominante
<Dret civil>
Definició
Nota
-
La servitud és un gravamen imposat sobre un immoble en benefici d'un altre que pertany a un propietari diferent. D'acord amb l'article 566-1.1 del Codi civil de Catalunya (a partir d'ara, CCCat), el predi dominant és la finca que es beneficia del gravamen, i que li permet fer ús d'una altra propietat, la finca servent.
Les servituds poden ser voluntàries o forçoses; en aquest segon cas es poden establir amb el pagament previ d'una indemnització igual a la disminució del valor de la finca servent afectada pel pas o la canalització.
Poden constituir la servitud tant els propietaris de la finca dominant com els de la finca servent; aquesta s'ha d'exercir de la manera més adequada per a obtenir la utilitat de la finca dominant; no obstant això, s'ha de tenir en compte que l'opció elegida sigui la menys incòmoda i lesiva per a la finca servent. La servitud es constitueix per a utilitat exclusiva de la finca dominant, de la qual és inseparable. També es poden constituir servituds recíproques entre finques dominants i servents (art. 566-4 CCCat).
Les servituds el contingut de les quals consisteix en una utilitat futura, entre les quals s'inclouen les referides a la construcció o l'enderrocament d'immobles, es consideren constituïdes sota condició.
La servitud s'extingeix per les causes generales d'extinció dels drets reals i per les causes següents: la manca d'ús durant deu anys, la pèrdua de la finca dominant o servent, la impossibilitat d'exercir la servitud i l'extinció del dret dels codescedents o del dret real dels titulars de la servitud.
Les modificacions formals de la finca dominant, com ara les de divisió, segregació, agrupació o agregació, no extingeixen la servitud ni en poden fer més carregós l'exercici. Davant d'aquests supòsits els propietaris de la finca servent poden exigir l'extinció de la servitud respecte d'altres finques, si aquesta és solament útil per a alguna de les finques resultants (art. 566-12 CCCat).
L'article 566-13 CCCat disposa que els titulars de la servitud disposen d'una acció real per a mantenir i restituir l'exercici de la servitud contra qualsevol persona que s'hi oposi, el pertorbi o amenaci de fer-ho. Aquesta acció, denominada acció confessòria, prescriu al cap de deu anys de l'acte obstatiu. - V. t.: finca servent n f
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca finca intermèdia, n f
- ca predi intermedi, n m sin. compl.
- es finca intermedia
- es predio intermedio
<Dret civil>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca finca servent, n f
- ca predi servent, n m sin. compl.
- es finca sirviente
- es predio sirviente
<Dret civil>
Definició
Nota
-
En virtut del dret real de servitud la finca servent es troba gravada de forma parcial a favor d'una altra, la finca dominant. Aquest gravamen pot consistir en l'atorgament d'un determinat ús de la finca o en la reducció de les facultats del titular de la finca servent, tal com disposa l'article 566-1.1 del Codi civil de Catalunya (a partir d'ara, CCCat).
Les servituds es constitueixen per títol, atorgat de manera voluntària o forçosa. Les servituds forçoses només es poden establir amb el pagament previ d'una indemnització igual a la disminució del valor de la finca servent afectada pel pas i la canalització (excepte en els supòsits establerts per llei); la indemnització es redueix proporcionalment si els propietaris de la finca servent també la utilitzen o obtenen algun benefici de les obres executades. Els propietaris de la finca dominant han d'indemnitzar els de la finca servent pels perjudicis que causi la servitud (art. 566-10 CCCat).
Poden constituir la servitud els propietaris de la finca dominant o la finca servent (o els titulars de drets possessoris sobre aquestes). En tot cas, s'exerceixen de la manera més adequada per a obtenir la utilitat de la finca dominant, però tenint en compte també que sigui la manera menys incòmoda i lesiva per a la finca servent. En el cas que aquest gravamen sigui excessivament carregós i incòmode, els propietaris de la finca servent podran exigir, a càrrec seu, les modificacions que creguin adequades, sempre que no en redueixin el valor o la utilitat.
Pel que fa al contingut accessori de la servitud, les obres i les activitat necessàries per a establir-la i conservar-la són a càrrec del titular, si no es pacta altra cosa; però els propietaris de la finca servent han de tolerar-ne l'ocupació parcial perquè aquestes es puguin desenvolupar. D'altra banda, els propietaris de la finca servent no poden fer cap obra que perjudiqui o dificulti l'exercici de la servitud (art. 566-6.3 CCCat).
En el cas que els propietaris de la finca servent obtinguin utilitat efectiva de la servitud, han de contribuir proporcionalment a les despeses d'establiment i conservació, si no es pacta altra cosa (art. 566-6.2 CCCat).
La servitud s'extingeix per les causes que estableix l'article 566-11 del CCCat, entre les quals hi ha les següents: per la manca d'ús de la servitud durant deu anys, per la pèrdua de la finca dominant o servent, així com per certes modificacions de les finques, que poden dur a l'extinció de la servitud respecte de la part que no reporti utilitat (art. 566-12 CCCat). - V. t.: finca dominant n f
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca formigueret predit, n m
- es tiluchí de Purús
- fr grisin prédit
- en predicted antwren
- de Schwarznacken-Ameisenfänger
- nc Herpsilochmus praedictus
<36.007 Ocells > Passeriformes > Tamnofílids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca formigueret predit, n m
- es tiluchí de Purús
- fr grisin prédit
- en predicted antwren
- de Schwarznacken-Ameisenfänger
- nc Herpsilochmus praedictus
<36.007 Ocells > Passeriformes > Tamnofílids>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fredor afectiva, n f
- es frialdad afectiva, n f
- fr froideur affective, n f
- en emotional coldness, n
<Infermeria>
<Gastronomia > Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca fregir, v tr
- es freír
- fr frire
- en fry, to
<Procediments culinaris > Cocció > Fregits>
Definició
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca fremir, v intr
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
