Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pregon" dins totes les àrees temàtiques

épagneul bretó épagneul bretó

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: caça mostra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  épagneul bretó
  • es  épagneul breton
  • fr  épagneul breton
  • en  Épagneul Breton

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: caça mostra>

accelerador de protons accelerador de protons

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  accelerador de protons
  • en  proton accerlerator

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments diagnòstics i terapèutics>

adoptant precoç adoptant precoç

<Economia > Comerç>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  adoptant precoç, n m, f
  • es  consumidor precoz | consumidora precoz, n m, f
  • fr  acheteur pionnier | acheteuse pionnière, n m, f
  • en  early adopter, n

<Economia > Comerç>

Definició
Persona que adquireix un producte nou poc temps després de la seva aparició al mercat.
agulleta espinosa agulleta espinosa

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulleta espinosa, n f
  • ca  agulleta d'alta mar, n f sin. compl.
  • ca  bruixa, n f sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serpetí, n m sin. compl.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus phlegon
  • nc  Siphostoma pelagica var. ling.
  • es  aguja
  • fr  anguille vesarde
  • en  pipe-fish
  • de  Seenadel

<Peixos > Singnàtids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - serp (DCVB-E): Mallorca

    - sèrp (RPCE3): Mallorca

    - serpetí (RPCE3): Mallorca
aranya blanca aranya blanca

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya blanca, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de cap negre, n f sin. compl.
  • ca  aranya de fang, n f sin. compl.
  • ca  aranya fragata, n f sin. compl.
  • ca  aranya monja, n f sin. compl.
  • ca  aranya negra, n f sin. compl.
  • ca  aranya sardinera, n f sin. compl.
  • ca  aranya vera, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • ca  aranyol, n m sin. compl.
  • ca  aranyot, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl sin. compl.
  • ca  espasenc, n m sin. compl.
  • ca  espasenca, n f sin. compl.
  • ca  espasencs, n m pl sin. compl.
  • ca  pinça, n f sin. compl.
  • ca  pinxa, n f sin. compl.
  • ca  salamó, n m sin. compl.
  • ca  aranéola, n f var. ling.
  • ca  aranya vera, n f var. ling.
  • ca  arañya-blanca, n f var. ling.
  • ca  arañya-monja, n f var. ling.
  • ca  arañyol, n m var. ling.
  • ca  drago, n m var. ling.
  • ca  escorpión, n m var. ling.
  • ca  nadela, n f var. ling.
  • ca  peje aranya, n m var. ling.
  • ca  salomó, n m var. ling.
  • nc  Trachinus draco
  • es  araña
  • es  araña blanca
  • es  dragón
  • es  escorpión
  • fr  grand vive
  • fr  grande vive
  • fr  petite vive
  • it  tracina vipera
  • en  greater weever
  • en  grow-foot
  • de  Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

    - aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

    - aranya (INVPESQ6): Castelló

    - aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - aranya blanca (DELC): Balears

    - aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

    - aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

    - aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

    - aranya fragata (DELC): Balears

    - aranya monja (DCVB-E): Mallorca

    - aranya monja (DELC): Balears

    - aranya negra (DELC): Balears

    - aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

    - aranya vera (DCVB-E): València

    - aranya vera (DELC): Balears

    - aranya vera (EMMDENIA): Dénia

    - arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

    - arañya-monja (RPCE3): Mallorca

    - aranyeta (EMMDENIA): Dénia

    - aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

    - aranyot (EMMDENIA): Dénia

    - dragó (AGUILO): Menorca

    - dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

    - dragó (FAUNAICT): Menorca

    - dragó (RPCE3): Menorca

    - dragons (RANDA11): Menorca

    - espasencs (DCVB-E): Blanes

    - pinça (JLLE): Pollença

    - pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

    - salamó (DELC): Balear
aranya blanca aranya blanca

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aranya blanca, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya monja, n f sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • es  araña blanca
  • es  dragón
  • es  escorpión
  • fr  grande vive
  • en  greater weever
  • nc  Trachinus draco

<Peixos>

aranya vespa aranya vespa

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aranya vespa, n f
  • es  araña avispa
  • es  araña cestera
  • es  araña tigre
  • fr  argiope fasciée
  • fr  argiope frelon
  • fr  argiope rayée
  • fr  épeire fasciée
  • en  orb-weaving spider
  • en  wasp spider
  • de  Wespenspinne
  • nc  Argiope bruennichi

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Nota

  • Aranya de l'ordre dels araneids.
avet de Douglas avet de Douglas

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avet de Douglas, n m
  • ca  pi d'Oregon, n m sin. compl.
  • ca  pseudotsuga, n f sin. compl.
  • ca  Douglas, n m alt. sin.
  • ca  pi Douglas, n m alt. sin.
  • ca  pi d'Oregó, n m var. ling.
  • nc  Pseudotsuga menziesii (Mirb.) Franco
  • nc  Pseudotsuga douglasii (Lindl.) Carrière var. ling.

<Botànica > pinàcies>

avet de Douglas avet de Douglas

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  avet de Douglas, n m
  • es  abeto de Douglas, n m
  • es  pino de Oregón, n m
  • fr  pin d'Oregon, n m
  • fr  sapin de Douglas, n m
  • en  Douglas fir, n
  • nc  Pseudotsuga menziesii

<Enginyeria forestal>

avet de Douglas avet de Douglas

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  avet de Douglas, n m
  • ca  douglas, n m sin. compl.
  • ca  oregon, n m sin. compl.
  • ca  pi d'Oregon, n m sin. compl.
  • es  abeto de Douglas, n m
  • es  abeto Douglas, n m
  • es  Douglas, n m
  • es  pino de Oregón, n m
  • es  pino Oregón, n m
  • fr  Douglas, n m
  • fr  douglas vert, n m
  • fr  sapin d'Oregon, n m
  • fr  sapin Douglas, n m
  • en  British Columbian pine, n
  • en  Douglas fir, n
  • en  Oregon pine, n
  • de  Douglasie, n f

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Definició
Fusta procedent de l'Amèrica del Nord, principalment de la Colúmbia Britànica i de la costa del Pacífic dels Estats Units, que s'obté de l'avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii, família de les pinàcies), semipesant, semidura, de fibra generalment recta o de vegades ondulada o en espiral, amb el duramen d'un color entre groc i vermell ataronjat o vermell i l'albeca d'un color entre blanc o blanc crema i blanc vermellós, rica en resina i emprada en fusteria de qualitat.