Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "preg�ria" dins totes les àrees temàtiques
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca calendari gregorià, n m
<Religions > Cristianisme>
Definició
Nota
- Pels volts del 1500, el calendari civil tenia un cert desajust i la Pasqua cristiana cada cop s'allunyava més de l'equinocci de primavera. Per tal que l'equinocci tornés a coincidir amb la primavera civil, el 21 de març, el papa Gregori XIII decretà que l'endemà del 4 d'octubre de 1582 fos el 15 (es va triar l'octubre perquè era el mes amb menys dies de sants i dies eclesiàstics especials). A partir d'aquí el calendari es va anomenar calendari gregorià. A fi d'ajustar al màxim aquest nou calendari -com en el calendari julià, quedava la cua dels 0,0064 dies de l'any solar- es va decidir que els anys final de segle de cada 400 anys que haguessin de ser bixests, no ho serien, sinó només aquells les dues primeres xifres dels quals fossin múltiples de quatre: així, va ser bixest el 1600 i també el 2000, però no ho va ser el 1700, ni el 1800 ni el 1900.
<Arts>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cant gregorià, n m
- ca cant pla, n m
- es canto gregoriano, n m
- es canto llano, n m
<Educació musical>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cant gregorià, n m
- es canto gregoriano
- en Gregorian chant
<Música>
Definició
<Música>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cant gregorià, n m
- es canto gregoriano, n m
- fr chant grégorien, n m
- en Gregorian chant, n
<Música>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca construcció provisional, n f
- ca construcció precària, n f sin. compl.
- es construcción provisional
- fr construction à durée limitée
- fr construction provisoire
- en temporary building
- en temporary housing
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dominium in bonis habere [la], n m
- ca propietat bonitària, n f sin. compl.
- ca propietat pretòria, n f sin. compl.
- es propiedad bonitaria
- es propiedad pretoria
<Dret romà>
Definició
Nota
-
Aquesta forma de propietat va sorgir a la societat romana com a resposta a la necessitat de regular que tenien molts ciutadans, els quals adquirien els béns sense lesionar els drets d'altres, i de forma legítima, però no es podien convertir en propietaris, ja que l'adquisició no s'havia efectuat conforme al ius civile.
Davant d'aquesta situació, el pretor es va haver d'adaptar a les demandes dels ciutadans mitjançant l'atorgament d'accions honoràries (aquelles creades pel pretor), i protegir així els adquirents com a propietaris, els quals encara no ho eren d'acord amb el dret civil.
Cal distingir dues situacions: a) si l'antic dominus exercitava una rei vindicatio, el pretor concedia al que tenia la cosa una exceptio que permetia parar aquesta acció reivindicatòria de l'antic dominus, sempre que es provés que la cosa o el bé s'havia transmès lícitament per haver sigut objecte de compravenda, però que no s'havien dut a terme les formalitats exigides, i b) si l'adquirent perdia la disponibilitat sobre el bé perquè un tercer li havia tret, o bé per una altra circumstància, i davant d'aquesta situació aquest no podia interposar una rei vindicatio, ja que no n'era el dominus. A conseqüència d'això, el pretor li concedia una acció fictícia anomenada actio publiciana, la qual es podia exercir cap al dominus, però també cap a tercers. Cal assenyalar que aquesta acció era fictícia, atès que es feia fingir al jutge que havia transcorregut el temps necessari per a adquirir la cosa per usucapió i, per tant, es feia un judici com si l'adquirent tingués el dominium ex iure Quiritium.
No obstant això, davant aquesta actio publiciana, el dominus podia interposar una exceptio iusti dominii, però al mateix temps, el pretor concedia a l'adquirent la replicatio rei vinditae et traditae o doli.
En aquells casos en què l'adquirent interposava una actio publiciana o una exceptio rei vinditae et traditae, gaudia d'una facultat perpètua i exclusiva, ja que posseïa la cosa in bonis habere, forma de propietat en què l'antic dominus podia conservar un dret formal de propietat, nudum ius Quiritium, fet que provocava una duplicitat de dominium entre la figura d'aquest antic dominus i l'adquirent. - Àmbit: Inespecífic
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret pretorià, n m
- es derecho pretoriano, n m
<Dret romà>
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca espècie gregària, n f
- es especie gregaria, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
vitals conjuntament, com ara nius, desplaçaments, vols per despitar depredadors, etc.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca fredeluga gregària, n f
- es avefría sociable
- fr vanneau sociable
- en sociable lapwing
- de Steppenkiebitz
- nc Vanellus gregarius
<23.08 Ocells > Caradriformes > Caràdrids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca fredeluga gregària, n f
- es avefría sociable
- fr vanneau sociable
- en sociable lapwing
- de Steppenkiebitz
- nc Vanellus gregarius
<23.08 Ocells > Caradriformes > Caràdrids>
