Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "prendre" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats
- ca Característiques morfològiques: aprendre de memòria (EXEMPLE), v tr
- ca Característiques morfològiques: aprendre's de memòria (EXEMPLE), v tr pron
- ca Característiques morfològiques: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
- ca Característiques morfològiques: assimilar-se [a] (EXEMPLE), v prep pron
- ca Característiques morfològiques: guerxar-se (EXEMPLE), v intr pron
- ca Característiques sintàctiques: accedir [a] (EXEMPLE), v prep
- ca Característiques sintàctiques: arremetre (EXEMPLE), v tr/prep
- ca Característiques sintàctiques: comunicar (EXEMPLE), v intr
- ca Característiques sintàctiques: escriure (EXEMPLE), v tr
- ca Característiques sintàctiques: teledirigir (EXEMPLE), v tr
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
(1) Codi referent a la categoria: v ('verb') [En tots els verbs i totes les llengües]
(2) Codi referent les característiques sintàctiques: tr ('transitiu'), prep ('preposicional'), tr/prep ('transitiu o preposicional'), intr ('intransitiu'). [En tots els verbs i totes les llengües]
(3) Codi referent a les característiques morfològiques: pron ('pronominal') [Només en cas de verbs pronominals]
Ex.: agrumollar-se v intr pron (categoria lèxica: verb; característiques sintàctiques: intransitiu; característiques morfològiques: pronominal)
A. Característiques sintàctiques:
- Es té en compte la propietat dels verbs de requerir un complement directe o un complement de règim preposicional o bé de no requerir cap complement.
(1) Verbs transitius: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement que no porti cap preposició davant.
Ex.: teledirigir v tr Dirigir un objecte a distància per mitjà de senyals elèctrics o electromagnètics.
(2) Verbs preposicionals (o verbs de règim): Són els verbs que per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement amb una preposició a davant. (És recomanable indicar en la denominació, entre claudàtors i en cursiva, quina és la preposició regida habitualment pel verb.)
Ex.: accedir [a] v prep Introduir-se en un sistema informàtic, en un fitxer o en un sistema de transmissió per disposar de les dades o els recursos que conté. Nota: Per exemple, accedir a un fitxer.
(3) Verbs transitius o preposicionals: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, necessiten un complement, que tant es pot construir sense preposició davant com amb preposició. (És recomanable indicar en una nota quina és la preposició regida habitualment pel verb en l'ús preposicional.)
Ex.: arremetre v tr/prep Executar contra el tirador adversari una acció ofensiva o contraofensiva directa a continuació d'una parada de l'altre i sense haver tornat a la guàrdia entremig. Nota: En l'ús preposicional, el verb arremetre regeix habitualment la preposició contra.
(4) Verbs intransitius: Són els verbs que es poden construir habitualment sense cap complement.
Ex.: comunicar v intr Tenir, un telèfon al qual s'està trucant, la línia ocupada.
- Es proposa no marcar de cap manera l'ús absolut d'un verb (és a dir ,que un verb transitiu pugui també construir-se sense complement). El motiu és que es tracta d'un marcatge complex de fer i asistemàtic i subjectiu en el resultat, ja que molts verbs transitius i molts verbs preposicionals admeten en certs contextos un ús sense complement.
Ex.: escriure v tr Fixar una informació en un dispositiu de memòria o un suport.
B. Característiques morfològiques
- Es té en compte només la pronominalització d'un verb. El motiu és que la pronominalització afecta el context (anteposició o posposició del pronom, combinació amb altres pronoms, etc.), mentre que altres característiques morfològiques, com ara l'increment dels verbs incoatius, no afecten el context.
- La pronominalització pot afectar qualsevol grau de transitivitat: verbs transitius, verbs preposicionals i verbs intransitius (que és el cas més freqüent). Són possibles, doncs, els codis següents:
(a) Verbs transitius pronominals
Ex.: arrogar-se v tr pron Apropiar-se una facultat o un poder sense tenir-hi dret.
(b) Verbs preposicionals pronominals
Ex.: assimilar-se [a] v prep pron Esdevenir, un so, semblant o idèntic a un altre so.
(c) Verbs intransitius pronominals
Ex.: guerxar-se v intr pron Deformar-se, una peça de fusta o una construcció (...), especialment en el procés d'assecatge, de manera que pren una forma helicoidal.
- També hi ha verbs alternants que admeten tant una construcció pronominal com una construcció no pronominal sense canviar el règim de transitivitat. En aquests casos, considerem que hi ha dues denominacions, ja que formalment canvia la representació: una denominació pronominal amb el pronom -se i una denominació no pronominal sense pronom.
Ex.: aprendre de memòria v tr | sin. aprendre's de memòria v tr pron Adquirir uns coneixements mitjançant la repetició mecànica fins a ser capaç de recordar-los encara que no se'n comprengui el significat.
[Per a la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, vegeu la fitxa CRITERI: Categoria lèxica verbs (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals.]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.
- ca ajuda i recuperació, n f
- es ayuda y recuperación, n f
- fr aider et reprendre, n m
- fr sauter et reprendre, n m
- en hedge and ricover, n
- en help and recover, n
<Bàsquet > 03 Accions de joc i estratègia > 02 Accions de defensa>
Definició
Nota
- Generalment el suport al company d'equip de l'ajuda i recuperació s'acaba quan l'atacant atura el driblatge, torna enrere o queda controlat pel seu defensor.
<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca ajuda i recuperació, n f
- es ayuda y recuperación, n f
- fr aider et reprendre, n m
- fr sauter et reprendre, n m
- en hedge and ricover, n
- en help and recover, n
<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
Definició
Nota
- Generalment el suport al company d'equip de l'ajuda i recuperació s'acaba quan l'atacant atura el driblatge, torna enrere o queda controlat pel seu defensor.
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la animus iniuriandi, n m
- ca intenció d'injuriar (d'ofendre, de desacreditar), n f
- es intención de injuriar (de ofender, de desacreditar), n f
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Expressió pròpia del dret penal. Són possibles altres expressions paral·leles canviant el gerundi (iocandi ''de fer broma', laedendi 'de ferir', lucrandi 'de lucrar-se', necandi 'de matar', etc.).
Exemple: Amb relació al tipus subjectiu, aquest és dolós, i cal acreditar l'anomenat animus iniuriandi o intenció específica d'injuriar.
<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca anonimitzar, v tr
- es anonimizar, v tr
- fr anonymiser, v tr
- fr rendre anonyme, v tr
- it anonimizzare, v tr
- en anonymize, to, v tr
- en anonimise, to, v tr var. ling.
<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca aprendre a aprendre, v intr
- es aprender a aprender
- fr apprendre à apprendre
- en learn to learn, to
<Educació > Didàctica > Aprenentatge>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca aprendre de memòria, v tr
- es aprender de memoria
- fr apprendre par coeur
- en learn by heart, to
<Educació > Didàctica > Aprenentatge>
Definició
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca assegurar un costat, v tr
- es prender un lado
- fr attacher un côté
- en secure one side, to
<Imatge personal > Perruqueria>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca atendre, v tr
- es atender, v tr
- fr s'occuper de, v tr
- pt atender, v tr
- en serve, to, v tr
<Grans Magatzems > Expressions útils > Paraules i expressions usuals>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca bastiment d'envà, n m
- es marco de tabique, n m
- fr précadre à sceller, n m
- en frame, n
- eu trenkada-marko, n
<Fusteria > Construccions>
