Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pres��ncia" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
- ca A. Presència explícita de 'papallona': papallona de l'ortiga (EXCEPCIÓ per referència a planta), n f
- ca A. Presència explícita de 'papallona': papallona reina (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
- ca A. Presència implícita de 'papallona': sageta negra (EXEMPLE), n f
- ca C1. Manteniment del gènere del nom original: arlequí (EXEMPLE), n m
- ca C1. Manteniment del gènere del nom original: donzella alpina (EXEMPLE), n f
- ca C1. No manteniment del gènere del nom original: macaó (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
- ca C1. No manteniment del gènere del nom original: monarca (EXCEPCIÓ per resoldre l'ambigüitat), n f
- ca C2. Femení en base adjectiva: blanca de l'arç (EXEMPLE), n f
- ca C2. Masculí en base adjectiva: blavet argiu (EXCEPCIÓ), n m
- ca C2. Masculí en base adjectiva: murri de la pimpinella (EXCEPCIÓ), n m
<Zoologia > Insectes>
Definició
A. ÚS DEL MOT PAPALLONA
En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])
B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL
B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Ex.: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa
. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])
B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)
. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)
C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL
C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)
. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).
. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).
C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)
Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
- ca A. Presència explícita de 'papallona': papallona de l'ortiga (EXCEPCIÓ per referència a planta), n f
- ca A. Presència explícita de 'papallona': papallona reina (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
- ca A. Presència implícita de 'papallona': sageta negra (EXEMPLE), n f
- ca C1. Manteniment del gènere del nom original: arlequí (EXEMPLE), n m
- ca C1. Manteniment del gènere del nom original: donzella alpina (EXEMPLE), n f
- ca C1. No manteniment del gènere del nom original: macaó (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
- ca C1. No manteniment del gènere del nom original: monarca (EXCEPCIÓ per resoldre l'ambigüitat), n f
- ca C2. Femení en base adjectiva: blanca de l'arç (EXEMPLE), n f
- ca C2. Masculí en base adjectiva: blavet argiu (EXCEPCIÓ), n m
- ca C2. Masculí en base adjectiva: murri de la pimpinella (EXCEPCIÓ), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
A. ÚS DEL MOT PAPALLONA
En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])
B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL
B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Ex.: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa
. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])
B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)
. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)
C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL
C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)
. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).
. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).
C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)
Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
<Aspectes generals>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Guionet (1): Norma general sobre la presència o absència de guionet en mots complexos
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
A. MOTS COMPLEXOS AGLUTINATS
A1. Derivats formats per un prefix i una base catalana.
Excepcions:
. Derivats amb no si tenen un alt grau de lexicalització (veg. B1; ex. no-metàl·lic)
. Derivats amb una base que té una particularitat gràfica (veg. C1; ex. sub 21)
. Derivats amb una base sintagmàtica o amb guionet (veg. C2; ex. anti nord-americà)
A2. Compostos formats amb dues paraules catalanes.
Ex.: caragirat; pellroja; ratpenat; franctirador; pocavergonya; cavallbernat; figaflor; Portbou; Bellpuig; Valldemossa
Excepcions:
. Compostos que posen en contacte una vocal final del primer formant i una r-, una s- o una x- del segon formant (ex. guarda-roba), amb accent gràfic en el primer formant (ex. ciència-ficció) o difícils de pronunciar o interpretar (ex. pit-roig) [Veg. B6.]
. Compostos amb punt cardinal com a primer formant (veg. B7; ex. sud-africà)
. Compostos reduplicatius (veg. B8; ex. txa-txa-txa)
. Compostos amb dos noms propis coordinats (veg. B9; ex. Catalunya-Aragó)
A3. Compostos a la manera culta (el primer formant no és una paraula lliure i acaba amb -o o amb -i).
Ex.: anglosaxó; catalanoaragonès; audiovisual; concavoconvex; electroxoc; fisicoquímic; socioeconòmic; quadribarrat; Hispanoamèrica; Indoxina
A4. Manlleus adaptats (en contraposició amb els manlleus sintagmàtics no adaptats de B10, ex. action-painting).
Ex.: aiguagim; ciclocròs; gintònic; Escaladei
B. MOTS COMPLEXOS AMB GUIONET
B1. Derivats formats per no i un nom o un adjectiu amb un alt grau de lexicalització (és a dir, si són formes fixades, que no tenen només valor contrari a la base sense no i no admeten complements).
Ex.: no-alineament, país no-alineat; no-metall, element no-metàl·lic; no-violència, els no-violents; no-res
B2. Numerals compostos (ordinals i cardinals).
Ex.: vint-i-dos, vint-i-dosè, tres-cents, tres-centè
Atenció: Els derivats de numerals s'escriuen sense guionet (ex.: cinccentista, noucentisme).
B3. Alguns derivats per sufixació: Si el primitiu és una paraula amb guionet o un sintagma en què el primer formant acaba en vocal i el segon comença amb r-, s- o x-; si el primer formant del primitiu té accent gràfic com a paraula independent, o si el resultat podria portar a una mala pronúncia.
Ex. 1: poca-soltada (<-- poca-solta), costa-riqueny (<-- Costa Rica)
Ex. 2: camí-raler (<-- camí ral)
Ex. 3: cap-rossenc (<-- cap ros)
B4. Compostos amb un símbol o una xifra com a primer o segon formants.
Ex.: 2,4,6-trintrofenol, α-naftol, e-mail, pH-metre; goma-2
Atenció: De vegades la grafia està determinada per convencions d'àmbit internacional que no es poden contravenir.
B5. Compostos sobre un formant que ja s'escriu amb guionet.
Ex.: anglo-nord-americà
B6. Compostos formats amb paraules catalanes en què entren en contacte la vocal final de la primera paraula i una r-, s- o x- inicials de la segona; la primera paraula té accent gràfic quan va sola, o el resultat podria ser difícil d'interpretar o portar a males pronúncies.
Ex. 1: barba-roig, bleda-rave, guarda-roba, Vila-real; cul-de-sac, cama-sec, gira-sol, penya-segat, Palau-solità; cala-xarxes, cara-xuclat; escura-xemeneies, Torre-xiva
Ex. 2: ciència-ficció, cotó-en-pèl, pèl-blanc, més-dient
Ex. 3: pit-roig; cinc-en-rama, alt-alemany, baix-empordanès, abans-d'ahir, com-s'ha-fet, Bell-lloc, Font-romeu
Atenció : Els derivats d'aquests compostos mantenen el guionet (ex.: poca-soltada, vila-realenc).
Excepció: Alguns compostos antics amb primer formant accentuat com a paraula s'escriuen junts perquè ja s'ha consolidat aquesta grafia (ex. usdefruit, queviures, quefer).
B7. Compostos començats amb un punt cardinal.
Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest
Atenció: Els derivats de compostos amb punt cardinal s'escriuen sense guionet (ex. nordestejar).
B8. Compostos reduplicatius (inclouen moltes onomatopeies i algun manlleu).
Ex.: barrija-barreja, ziga-zaga; bub-bub, piu-piu, tic-tac; ping-pong, tse-tse, txa-txa-txa
Atenció 1: Alguns compostos menys clarament reduplicatius o de significat concret s'escriuen sense guionet (ex. cucut, quiquiriquic, clocpiu, napbuf).
Atenció 2: Els derivats d'aquests compostos s'escriuen sense guionet (ex. pingponguista, zigzaguejar).
B9. Compostos de dos noms propis de lloc coordinats.
Ex.: Àustria-Hongria, Catalunya-Aragó, Emília-Romanya
B10. Compostos nominals manllevats sense adaptar que en la llengua original s'escriuen amb guionet o separats.
Ex.: action-painting, art-déco, déjà-vu, foie-gras, full-contact, hat-trick, jazz-funk, chill-out, rock-and-roll, tutti-frutti
Atenció 1: Alguns compostos nominals manllevats, sobretot de llengües romàniques, es mantenen separats si es consideren interpretables (ex. bel canto, femme fatale, kale borroka).
Atenció 2: Els compostos nominals manllevats procedents de lexicalitzacions de noms compostos es mantenen separats (ex. [vi] pedro ximenes).
Atenció 3: Els compostos nominals adaptats s'escriuen junts i sense guionet (ex. agnusdei, exlibris; aiguagim, ciclocròs; discjòquei, gintònic).
Atenció 4: Els compostos adverbials o adjectivals manllevats es mantenen separats (ex. a cappella, off the record).
Atenció 5: Totes les locucions llatines es mantenen sense guionet (ex. alter ego, delirium tremens, honoris causa, statu quo, a priori, in vitro, motu proprio, stricto sensu).
C. MOTS COMPLEXOS AMB UN ESPAI EN BLANC
C1. Derivats formats per un prefix i, com a base, un element amb particularitats gràfiques (és a dir, una xifra, un símbol o bé una paraula començada amb majúscula, escrita amb cursiva o escrita entre cometes).
Ex.: sub 21; anti D; ex URSS; ex "hippy"; anti skinheads
Excepció: Si el prefix s'ajunta a un nom propi amb majúscula i el resultat és un altre nom propi, s'escriu aglutinat i amb majúscula només en el prefix (ex.: Anticrist, Prealps).
C2. Derivats formats per un prefix i, com a base, un sintagma o una paraula que ja conté guionet.
Ex.: ex alt càrrec; vacuna anti meningogoc A conjugada; anti nord-americà
Excepció: Si el prefix i el primer element del sintagma ja fucionen com una paraula en altres contextos, s'escriuen aglutinats (ex.: subdirectora general, hematomes posttraumatisme cranial).
D. MOTS COMPLEXOS QUE ES PODEN ESCRIURE AMB GUIONET
D1. En el cas de dos noms que actuen com a complement d'un altre, especialment quan hi ha algun tipus de relació no coordinada entre ells, se sol escriure guionet.
Ex.: vol Barcelona-València, relació causa-efecte, xarxa client-servidor, míssil terra-aire, relació qualitat-preu
D2. En els compostos a la manera culta no referits a un concepte únic en què es vol remarcar aquesta doble naturalesa, es pot posar guionet.
Ex.: àmbit valenciano-balear (i, més comunament, valencianobalear)
E. MOTS COMPLEXOS QUE ES PODEN ESCRIURE AMB ESPAI EN BLANC
E1. En compostos que podrien portar a confusió o que donarien lloc a grafies detonants, s'admet l'ús de l'espai en blanc en comptes de l'aglutinació.
Ex.: pre ocupació (=ocupació prèvia), ex portador, co rector, ex exiliat
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Guionet (2): Norma general sobre l'accentuació de mots complexos, CRITERI Guionet (3): Ús en compostos manllevats i CRITERI Guionet (4): Ús en denominacions amb antropònims.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 4.3 "L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca acta de presència, n f
- es acta de presencia
- fr acte de présence
<Notaria > Document i protocol > Actes>
Definició
<TIC > Àmbit: Educació i recerca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; UOC (UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA). Vocabulari de l'aprenentatge en línia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/226/>
- ca aprenentatge presencial, n m
- es aprendizaje presencial, n m
- fr apprentissage en présentiel, n m
- en classroom learning, n
- en classroom-based learning, n
- en face-to-face learning, n
- en in-class learning, n
- en on-campus learning, n
<Aprenentatge en línia > Models pedagògics>
Definició
Nota
- L'aprenentatge presencial s'oposa a l'aprenentatge a distància.
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 5a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca aprenentatge presencial, n m
- es aprendizaje presencial, n m
- en face-to-face learning, n
<Gestió universitària > Formació i estudis / Education and studies>
<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca atenció no presencial, n f
- es atención no presencial, n f
- en non-presential care, n
<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>
Definició
Nota
- Són tipus d'atenció no presencial la telemedicina o la teleassistència.
<Ciències de la salut > Cronicitat > Models d'atenció > Atenció integrada>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció integrada [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/230/>
- ca atenció no presencial, n f
- es atención no presencial, n f
- en non-presential care, n
<Atenció integrada > Instruments>
Definició
Nota
- Són tipus d'atenció no presencial la telemedicina, que es basa en l'intercanvi d'informació entre professionals o entre professionals i pacients mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació, o la teleassistència, que és el conjunt de serveis d'auxili mèdic a distància.
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca candidat a la presidència de la Generalitat | candidata a la presidència de la Generalitat, n m, f
- oc candidat ara presidéncia dera Generalitat | candidata ara presidéncia dera Generalitat, n m, f
- es candidato a la presidencia de la Generalidad | candidata a la presidencia de la Generalidad, n m, f
- fr candidat à la présidence de la Generalitat | candidate à la présidence de la Generalitat, n m, f
- en candidate for President of the Generalitat, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>, <Activitat parlamentària > Funcions d'impuls i de control de l'acció de govern>
Definició
Nota
- 1. El candidat a la presidència de la Generalitat presenta en la sessió d'investidura, sense limitació de temps, un programa de govern i sol·licita la confiança del Ple del Parlament. L'elecció del candidat comporta alhora l'aprovació del programa de govern exposat.
- 2. Vegeu també "investidura" i "sessió d'investidura".
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca comerç d'en línia a presencial, n m
- ca comerç d'en línia a fora de línia, n m sin. compl.
- es comercio en línea a fuera de línea, n m
- es comercio O2O, n m
- es comercio online-to-offline, n m
- fr commerce en ligne vers hors ligne, n m
- en O2O commerce, n
- en online-to-offline commerce, n
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital>
