Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "primavera" dins totes les àrees temàtiques

anèmia primaveral de Bagad anèmia primaveral de Bagad

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anèmia primaveral de Bagad, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Anèmia semblant o igual a l'anèmia del favisme produïda per la sensibilització al pol·len de les faves i d'altres flors.
bé de primera necessitat bé de primera necessitat

<Economia > Teoria econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  bé de primera necessitat, n m
  • ca  bé essencial, n m
  • es  bien de primera necesidad, n m
  • es  bien esencial, n m
  • fr  bien de première nécessité, n m
  • fr  bien essentiel, n m
  • en  essential good, n
  • en  necessary good, n
  • en  necessity good, n

<Economia > Teoria econòmica>

Definició
Bé que és considera indispensable per a cobrir les necessitats elementals de les persones.
benefici primari benefici primari

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  benefici primari, n m
  • es  beneficio primario
  • es  ganancia primaria
  • fr  bénéfice primaire
  • en  primary gain
  • de  primärer Krankheitsgewinn

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Definició
Alleujament del conflicte emocional i de l'ansietat que proporcionen a un malalt neuròtic els símptomes que pateix i l'evasió en la malaltia.

Nota

  • Terme propi de la psicoanàlisi.
benefici primari benefici primari

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  benefici primari, n m
  • es  beneficio primario, n m
  • es  ganancia primaria, n f
  • fr  bénéfice primaire, n m
  • en  primary gain, n
  • de  primärer Krankheitsgewinn, n m

<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>

Definició
Alleujament del conflicte emocional i de l'ansietat que proporcionen a un malalt neuròtic els símptomes que pateix i l'evasió en la malaltia.

Nota

  • El terme benefici primari és originari de la psicoanàlisi.
biocombustible de primera generació biocombustible de primera generació

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  biocombustible de primera generació, n m
  • ca  agrocarburant, n m sin. compl.
  • ca  agrocombustible, n m sin. compl.
  • ca  biocarburant de primera generació, n m sin. compl.
  • es  agrocarburante, n m
  • es  agrocombustible, n m
  • es  biocarburante de primera generación, n m
  • es  biocombustible de primera generación, n m
  • fr  agrocarburant, n m
  • fr  agrocombustible, n m
  • fr  biocarburant 1G, n m
  • fr  biocarburant de première génération, n m
  • fr  biocombustible de première génération, n m
  • it  agrocarburante, n m
  • it  agrocombustibile, n m
  • it  biocarburante di prima generazione, n m
  • it  biocombustibile di prima generazione, n m
  • en  1G biofuel, n
  • en  agrofuel, n
  • en  first-generation biofuel, n
  • en  first generation biofuel, n var. ling.

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Definició
Biocombustible procedent de cultius agrícoles, generalment elaborat a partir de sucres i olis vegetals.

Nota

  • 1. Els biocombustibles de primera generació tenen els inconvenients d'entrar en competència amb la massa vegetal que serveix per a l'alimentació humana o l'alimentació animal.
  • 2. Les denominacions agrocarburant i agrocombustible i els equivalents anàlegs en altres llengües, que indiquen la procedència de cultius, es van pensar per a substituir biocombustible, amb la intenció d'evitar que s'assimilessin als productes ecològics; tot i això, aquestes designacions actualment es van abandonant a favor de les formes biocombustible de primera generació i biocarburant de primera generació, que permeten fer més fàcilment l'oposició amb nous biocombustibles no lligats a l'agricultura.
  • 3. Els sinònims complementaris biocarburant de primera generació i agrocarburant s'utilitzen sobretot en l'àmbit del transport.
  • 4. Per exemple, és un biocombustible de primera generació el biodièsel.
brunzidora brunzidora

<Lleure > Jocs. Joguines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  brunzidora, n f
  • ca  brumidor, n m sin. compl.
  • es  bramadera, n f
  • es  zumba, n f

<Lleure > Jocs. Joguines>

Definició
Joguina que consisteix en una tauleta lligada a un cordill que es fa girar en l'aire i produeix un brunzit.
calca calca

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  calca, n f
  • es  cárcola, n f
  • es  premidera, n f

<Indústria > Indústria tèxtil>

Definició
Cadascun dels llistons de fusta que, en el teler de mà i en el torn de ballesta, són accionats amb els peus i transmetien el moviment als lliços o a la corda de la ballesta, respectivament.
chimane chimane

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  chimane
  • ca  chumano sin. compl.
  • ca  tsiname sin. compl.
  • ar  تشيمانية
  • cy  Chimane
  • cy  Chumano sin. compl.
  • cy  Tsiname sin. compl.
  • de  Chimane
  • de  Chiman sin. compl.
  • de  Chumano sin. compl.
  • de  Tsiname sin. compl.
  • en  Tsimané
  • en  Chinamé sin. compl.
  • en  Chumano sin. compl.
  • es  chimane
  • es  chumano sin. compl.
  • es  tsiname sin. compl.
  • eu  chimanera
  • eu  chumano sin. compl.
  • eu  tsiname sin. compl.
  • fr  chimane
  • fr  chumano sin. compl.
  • fr  tsiname sin. compl.
  • gl  chimane
  • gl  chumano sin. compl.
  • gl  tsiname sin. compl.
  • gn  chimane
  • gn  chumano sin. compl.
  • gn  tsiname sin. compl.
  • it  chimane
  • it  chumano sin. compl.
  • it  tsiname sin. compl.
  • ja  チマネ語
  • ja  チュマノ語 sin. compl.
  • nl  Chimane
  • nl  Chumano sin. compl.
  • nl  Tsiname sin. compl.
  • pt  chimane
  • pt  chumano sin. compl.
  • pt  tsiname sin. compl.
  • ru  Цимане
  • ru  Чимане sin. compl.
  • ru  Чимано sin. compl.
  • ru  Чумано sin. compl.
  • sw  Chimane
  • sw  Chumano sin. compl.
  • sw  Tsiname sin. compl.
  • tmh  Tacimant
  • zh  奇马内
  • zh  奇纳美 sin. compl.
  • zh  楚玛诺 sin. compl.

<Mosetén>, <Amèrica > Bolívia>

Definició
El chimane i el mosetén formen la família lingüística mosetén. Hi ha autors que les consideren varietats d'una mateixa llengua, ja que la intercomprensió és molt alta. D'altres consideren que hi ha prou diferències lèxiques i gramaticals per considerar-les llengües diferents.

Fins ara els missioners no han aconseguit substituir el sistema religiós dels chimane, que tenen la seva pròpia cosmologia i una rica mitologia.
conjuntivitis primaveral conjuntivitis primaveral

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  conjuntivitis primaveral, n f
  • es  conjuntivitis primaveral
  • en  spring conjunctivitis

<Oftalmologia > Patologia>

Definició
Conjuntivitis al·lèrgica, bilateral i pròpia de la infància caracteritzada per papil·les grosses, que es manifesta preferentment a la primavera i en climes càlids.
conjuntivitis primaveral conjuntivitis primaveral

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  conjuntivitis primaveral
  • en  vernal conjunctivitis

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>