Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "primavera" dins totes les àrees temàtiques
<Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca oftàlmia primaveral, n f
<Oftalmologia>
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca operador de primera derivada, n m
- es operador de primera derivada
- en first derivative operator
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- Els màxims o mínims locals de la primera derivada representen vores en les quals es produeixen els canvis més destacats. És un operador que exagera el soroll. Alguns exemples en són els operadors de Roberts, Kirsch, Prewitt o Sobel.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca operador de primera derivada, n m
- es operador de primera derivada
- en first derivative operator
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- Els màxims o mínims locals de la primera derivada representen vores en les quals es produeixen els canvis més destacats. És un operador que exagera el soroll. Alguns exemples en són els operadors de Roberts, Kirsch, Prewitt o Sobel.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca operador de primera derivada, n m
- es operador de primera derivada
- en first derivative operator
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- Els màxims o mínims locals de la primera derivada representen vores en les quals es produeixen els canvis més destacats. És un operador que exagera el soroll. Alguns exemples en són els operadors de Roberts, Kirsch, Prewitt o Sobel.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca palmera de dàtils, n f
- ca dàtil (fruit), n m sin. compl.
- ca datiler, n m sin. compl.
- ca datilera, n f sin. compl.
- ca fasser, n m sin. compl.
- ca palma, n f sin. compl.
- ca palma (fulla), n f sin. compl.
- ca palmera, n f sin. compl.
- ca fasser datiler, n m alt. sin.
- ca fasser de dàtils, n m alt. sin.
- ca palma datilera, n f alt. sin.
- ca palma vera, n f alt. sin.
- ca palmer, n m alt. sin.
- ca palmera datilera, n f alt. sin.
- ca palmes, n f pl alt. sin.
- ca andàtel (fruit), n m var. ling.
- ca jasser, n m var. ling.
- ca palmavera, n f var. ling.
- ca paumera, n f var. ling.
- nc Phoenix dactylifera L.
<Botànica > palmes / arecàcies>
Nota
- Andàtel és un nom alguerès provinent de l'italià antic andáttalo.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca palmera de dàtils, n f
- ca dàtil (fruit), n m sin. compl.
- ca datiler, n m sin. compl.
- ca datilera, n f sin. compl.
- ca fasser, n m sin. compl.
- ca palma, n f sin. compl.
- ca palma (fulla), n f sin. compl.
- ca palmera, n f sin. compl.
- ca fasser datiler, n m alt. sin.
- ca fasser de dàtils, n m alt. sin.
- ca palma datilera, n f alt. sin.
- ca palma vera, n f alt. sin.
- ca palmer, n m alt. sin.
- ca palmera datilera, n f alt. sin.
- ca palmes, n f pl alt. sin.
- ca andàtel (fruit), n m var. ling.
- ca jasser, n m var. ling.
- ca palmavera, n f var. ling.
- ca paumera, n f var. ling.
- nc Phoenix dactylifera L.
<Botànica > palmes / arecàcies>
Nota
- Andàtel és un nom alguerès provinent de l'italià antic andáttalo.
<Indústria paperera>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca paper de primera classe, n m
- ca paper floret, n m
- ca paper primera, n m
- es papel de primera clase
- es papel florete
- es papel primera
- fr papier bon
- fr papier parfait
- en perfect paper
<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria paperera>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca peixatera, n f
- es pesquera
- es pesquería
- fr pêcherie
- en fishery
<Ramaderia > Explotació animal>
Definició
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>
- ca posició de primera, n f
- ca primera, n f sin. compl.
- es posición de primera
- es primera
- fr position de prime
- fr prime
- en prime
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
Definició
<08 Esports de combat > 06 Esgrima>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca posició de primera, n f
- ca primera, n f sin. compl.
- es posición de primera
- es primera
- fr position de prime
- fr prime
- en prime
<Esport > 08 Esports de combat > 06 Esgrima>