Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "privatiu" dins totes les àrees temàtiques

ús privatiu ús privatiu

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  ús privatiu, n m
  • es  uso privativo, n m

<Dret administratiu > Béns de l'Administració>

Definició
Ús d'una part del domini públic per un particular, que limita o exclou la possibilitat que el facin servir altres persones.

Nota

  • L'ús privatiu del domini públic requereix una llicència atorgada per una administració pública.
bé privatiu bé privatiu

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  bé privatiu, n m
  • es  bien privativo

<Dret civil > Dret de família>

Definició
Bé que pertany exclusivament a un dels cònjuges.
diputat privatiu | diputada privativa diputat privatiu | diputada privativa

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  diputat privatiu | diputada privativa, n m, f

<Història del dret>

Definició
V.: diputat local n m/f

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
dret patrimonial de l'Administració pública dret patrimonial de l'Administració pública

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  dret patrimonial de l'Administració pública, n m
  • ca  dret de domini privat de l'Administració pública, n m sin. compl.
  • ca  dret privatiu de l'Administració pública, n m sin. compl.
  • es  derecho de dominio privado de la Administración pública, n m
  • es  derecho patrimonial de la Administración pública, n m
  • es  derecho privativo de la Administración pública, n m

<Dret administratiu > Béns de l'Administració>

Definició
Dret de titularitat d'una administració pública sobre un bé patrimonial.
privatiu | privativa privatiu | privativa

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  privatiu | privativa, adj
  • es  privativo | privativa

<Dret>

Definició
Que és exclusiu o bé propi i peculiar d'una persona o d'una cosa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'objecte del contracte és la concessió administrativa per a l'ús privatiu d'un local propietat de l'Ajuntament de Barcelona.
privilegi privatiu privilegi privatiu

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  privilegi privatiu, n m
  • es  privilegio privativo

<Història del dret>

Definició
Dret exclusiu que tenien els senyors feudals de dirimir les causes dels seus vassalls.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
regne privatiu regne privatiu

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  regne privatiu, n m
  • es  reino privativo, n m

<Història del dret>