Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "privatiu" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI desocupació o atur? 0 CRITERI desocupació o atur?

<Treball>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI desocupació o atur?
  • es  desempleo, n m
  • es  paro, n m
  • fr  chômage, n m
  • fr  privation d'emploi, n f
  • it  disoccupazione, n f
  • pt  desemprego, n m
  • en  unemployment, n

<Treball>

Definició
Es considera que la forma més adequada és desocupació (especialment en terminologia especialitzada i registres formals), encara que atur també és possible com a forma secundària o fins i tot impròpia.

Els motius de la preferència de desocupació respecte a atur són els següents:
(1) És una forma no interferida, mentre que atur és un calc del castellà.
(2) Permet establir una relació formal amb l'antònim ocupació.
(3) Diverses llengües presenten una solució paral·lela (castellà desempleo, italià disoccupazione, portuguès desemprego i anglès unemployment).

Es descarta la possibilitat d'especialitzar semànticament cada forma (per exemple, segons si la inactivitat és voluntària o forçosa o bé si les persones inactives han tingut abans feina o no). El motiu de descartar l'especialització és que els usos de desocupació i atur en català (i els usos de les formes paral·leles en llengües del nostre entorn) no responen a aquests criteris.
àrea d'ús privat àrea d'ús privat

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  àrea d'ús privat
  • en  private use area

<Localització > Fraseologia>

afix derivatiu afix derivatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  afix derivatiu, n m
  • es  afijo derivativo
  • fr  affixe de dérivation
  • en  derivational affix

<Lingüística>

Definició
Afix amb què es forma un nou mot.

Nota

  • Per exemple, l'afix in- amb què es forma el mot insegur a partir de segur.
ager optimo iure privatus [la] ager optimo iure privatus [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ager optimo iure privatus [la], n m

<Dret romà>

Definició
Parcel·les amb el domini total.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('camp de propietat privada lliure de gravàmens de tota mena')
ager privatus [la] ager privatus [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ager privatus [la], n m

<Dret romà>

Definició
Terra de propietat privada.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('terra de propietat privada')
ager privatus vectigalisque [la] ager privatus vectigalisque [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ager privatus vectigalisque [la], n m

<Dret romà>

Definició
Terra de titularitat pública que esdevenia de propietat privada en ser adquirida en subhasta pública i per a la qual els compradors havien de pagar una renda anual a l'Estat.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('terra de propietat privada tributària')
ambliopia per privació ambliopia per privació

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  ambliopia per privació
  • en  deprivation amblyopia

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>

aprovador | aprovadora aprovador | aprovadora

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aprovador | aprovadora, adj
  • ca  aprovatiu | aprovativa, adj sin. compl.
  • ca  aprovatori | aprovatòria, adj sin. compl.
  • es  aprobador | aprobador
  • es  aprobativo | aprobativa
  • es  aprobatorio | aprobatoria

<Dret>

Definició
Que aprova.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Encara no han publicat l'acta de sessió del consell escolar aprovadora dels comptes de l'últim trimestre.

    Ex.: L'Ajuntament adoptarà, si és procedent, un acord aprovatiu de l'adhesió d'un nou membre a la societat.

    Ex.: L'empresa queda constituïda un cop presentat l'acord aprovatori en el registre d'entitats.

arbitratge privat internacional arbitratge privat internacional

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arbitratge privat internacional, n m
  • es  arbitraje privado internacional
  • en  international private arbitration

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Definició
Arbitratge que té per objectiu resoldre controvèrsies sorgides o per sorgir entre persones físiques o jurídiques que tinguin la residència habitual, el domicili o la seu social a estats diferents.
arc primitiu arc primitiu

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  arc primitiu, n m
  • ca  arc de peces volades, n m sin. compl.
  • ca  arc fals, n m sin. compl.
  • es  arco acartelado
  • es  arco falso
  • es  arco maya
  • es  arco primitivo
  • en  corbel arch
  • en  corbelled arch
  • en  false arch

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Arc format per filades escalonades que es van aproximant fins que clouen l'obertura.