Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "privilegi" dins totes les àrees temàtiques

és possible que no disposeu de privilegis d'accés per crear una carpeta nova en aquesta ubicació (vós) és possible que no disposeu de privilegis d'accés per crear una carpeta nova en aquesta ubicació (vós)

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  és possible que no disposeu de privilegis d'accés per crear una carpeta nova en aquesta ubicació (vós)
  • ca  és possible que no disposis de privilegis d'accés per crear una carpeta nova en aquesta ubicació (tu)
  • en  you may not have access privileges to create a new folder in this location

<Localització > Fraseologia>

ús d'informació privilegiada ús d'informació privilegiada

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ús d'informació privilegiada, n m
  • es  uso de información privilegiada

<Dret penal>

Definició
Delicte que consisteix a utilitzar informació privilegiada per a alterar el preu de les coses, ja siguin mobles o immobles, que ha de resultar de la lliure competència.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El delicte d'ús d'informació privilegiada s'esdevé quan una persona, utilitzant informació privilegiada, efectua transaccions o dona ordres d'operació susceptibles de proporcionar indicis enganyosos sobre l'oferta, la demanda o el preu de valors o instruments financers; també, quan una persona utilitzant aquesta informació s'assegura una posició dominant en el mercat d'aquests valors o instruments amb la finalitat de fixar-ne els preus en nivells anormals o artificials.
    Per entendre el concepte de informació privilegiada, la immensa part de la doctrina s'acull a la definició continguda en la Llei del mercat de valors, segons la qual: « Es considerarà informació privilegiada tota informació de caràcter concret que es refereixi directament o indirectament a un o diversos valors negociables o instruments financers dels compresos dins l'àmbit d'aplicació de la Llei, o a un o diversos emissors dels citats valors negociables o instruments financers, que no s'hagi fet pública i que, de fer-se o haver-se fet pública, podria influir o hagués influït de manera apreciable sobre la seva cotització en un mercat o sistema organitzat de contractació». Aquest mateix concepte s'aplica «als valors negociables o instruments financers respecte dels quals s'hagi cursat una sol·licitud d'admissió a negociació en un mercat o sistema organitzat de contractació». Amb relació als instruments financers derivats sobre matèries primeres, es considera informació privilegiada «tota informació de caràcter concret, que no s'hagi fet pública, i que es refereixi directament o indirectament a un o a diversos d'aquests instruments financers derivats, que els usuaris dels mercats en què es negociïn aquests productes esperarien rebre d'acord amb les pràctiques de mercat acceptades en aquests mercats».
    L'ús d'informació privilegiada és un delicte dolós, de mera activitat. El Codi penal fa un tractament diferenciat del delicte d'ús d'informació privilegiada, que tipifica l'article 284.3, i el delicte de fugida d'informació privilegiada en el mercat borsari, que recull l'article 285.
  • V. t.: delicte de mera activitat n m
  • V. t.: delicte dolós n m
ús indegut de secret o d'informació privilegiada pels funcionaris públics ús indegut de secret o d'informació privilegiada pels funcionaris públics

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ús indegut de secret o d'informació privilegiada pels funcionaris públics, n m
  • es  uso indebido de secreto o de información privilegiada por funcionarios públicos

<Dret penal>

Definició
Delicte que comet un funcionari o funcionària públic quan fa ús d'un secret del qual té coneixement per raó del seu ofici o càrrec, o d'informació privilegiada, amb ànim d'obtenir un benefici econòmic per a si mateix o per a altri.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Segons si el funcionari o funcionària públic obté o no el benefici perseguit, i segons si provoca un dany greu per a la causa pública o per a altri, la pena és menys o més greu. Així, el fet de fer un ús indegut d'un secret o d'informació privilegiada es castiga amb una pena de multa del tant al triple del benefici perseguit, obtingut o facilitat, amb la inhabilitació especial per a feina o càrrec públic per un temps de dos a quatre anys. Si obté el benefici perseguit, s'han d'imposar les penes en la meitat superior corresponent, i, si resulta un dany greu per a la causa pública o per a altri, la pena és de presó d'un a sis anys i d'inhabilitació especial per a feina o càrrec públic per un temps de set a deu anys.
    Per informació privilegiada, als efectes d'aquest delicte concret, s'entén tota informació de caràcter concret que es tingui exclusivament per raó de l'ofici o càrrec públic i que no hagi estat notificada, publicada o divulgada.
    És un delicte de mera activitat que es consuma en el moment en què l'autoritat o el funcionari o funcionària fa ús del secret o de la informació privilegiada. No és necessari que obtingui el benefici perseguit, ja que això constitueix un tipus qualificat del tipus bàsic.
    Segons la doctrina, la tipificació d'aquest delicte protegeix de l'abús per part de la funció pública d'utilitzar una informació que ha obtingut en exercici de les seves funcions amb una finalitat privada.
  • V. t.: delicte de mera activitat n m
acció preferent acció preferent

<Economia > Crisi econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

  • ca  acció preferent, n f
  • es  acción preferencial
  • es  acción preferente
  • es  acción privilegiada
  • fr  action de préférence
  • fr  action de priorité
  • fr  action préférentielle
  • fr  action privilégiée
  • it  azione preferenziale
  • it  azione privilegiata
  • pt  ação de preferência
  • pt  ação preferencial
  • pt  ação privilegiada
  • en  preference share
  • en  preference stock
  • en  preferred share
  • en  preferred stock
  • de  Prioritätsaktie
  • de  Vorzugsaktie

<Crisi econòmica>

acció preferent acció preferent

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  acció preferent, n f
  • es  acción preferente
  • es  acción privilegiada
  • fr  action de préférence
  • fr  action de priorité
  • fr  action préférentielle
  • fr  action privilégiée
  • en  preference share
  • en  preferred share

<Mercats financers > Actius financers>

Definició
Acció que atorga a l'accionista certs privilegis respecte dels accionistes amb accions ordinàries en la distribució de dividends o en el dret de vot.
acció privilegiada acció privilegiada

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acció privilegiada, n f
  • ca  acció preferent, n f sin. compl.
  • ca  acció prioritària, n f sin. compl.
  • es  acción preferente
  • es  acción prioritaria
  • es  acción privilegiada

<Dret mercantil>

Definició
Acció que atribueix als titulars privilegis, preferència o avantatges per sobre de les accions ordinàries.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Aquest tipus d'acció atorga al titular avantatges de caràcter econòmic o administratiu, de manera que col·loca el titular per sobre dels titulars d'accions ordinàries, encara que tinguin el mateix capital social. Aquest avantatge econòmic pot implicar la disminució d'algun altre dret, per exemple, la privació del dret de vot.
aforament aforament

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  aforament, n m
  • ca  fur especial, n m
  • ca  fur jurisdiccional, n m
  • oc  aforament, n m
  • oc  fòr jurisdiccionau, n m
  • es  aforamiento, n m
  • es  fuero especial, n m
  • es  fuero parlamentario, n m
  • fr  privilège de juridiction, n m
  • en  exclusive cognisance, n
  • en  exclusive jurisdiction, n
  • en  privileged jurisdiction, n

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definició
Prerrogativa parlamentària per la qual un diputat del Parlament només pot ser inculpat, processat i jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si se l'acusa d'un delicte comès al territori de Catalunya, o pel Tribunal Suprem, si se l'acusa d'un delicte comès fora d'aquest territori.

Nota

  • 1. També gaudeixen d'aforament els membres del Govern i el síndic de greuges.
  • 2. Vegeu també "immunitat parlamentària" i "inviolabilitat parlamentària".
aforament aforament

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aforament, n m
  • es  aforamiento
  • es  aforo
  • fr  bénéfice d'immunité processuelle relative
  • en  entitlement to exemption or privileges
  • en  granting of parliamentary immunity

<Dret processal>

Definició
Atribució de la competència per a jutjar determinades persones en un ordre jurisdiccional determinat legalment que no coincideix amb el que preveu la competència general.

Nota

  • La base de l'aforament es troba en la dignitat, el càrrec o la professió que posseeix la persona en qüestió.
comprova que tens privilegis d'accés d'escriptura (tu) comprova que tens privilegis d'accés d'escriptura (tu)

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  comprova que tens privilegis d'accés d'escriptura (tu)
  • ca  comproveu que teniu privilegis d'accés d'escriptura (vós)
  • en  make sure you have write access privileges

<Localització > Fraseologia>

Costums de Balaguer Costums de Balaguer

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Costums de Balaguer, n m pl
  • ca  Consuetudines et privilegia hac ordinaciones [la], n f pl sin. compl.
  • es  Costumbres de Balaguer

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definició
Recopilació del dret propi de la ciutat de Balaguer.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Els Costums de Balaguer -Consuetudines et privilegia hac ordinaciones- foren redactats per un autor anònim, potser un paer de la ciutat, per a fixar quin era el dret propi de la ciutat després de llargs conflictes amb la senyoria.
    El castell i el terme de Balaguer foren conquerits als sarraïns a la primeria del segle XII, el 1106, pels exèrcits d'Ermengol VI d'Urgell, i incorporats als seus dominis. Ben aviat la nova ciutat de Balaguer s'erigí en capital del comtat (en cedir l'antiga, Urgell -avui la Seu d'Urgell-, com a seu episcopal).
    El 1174, els comtes d'Urgell, Ermengol VII i la seva esposa, Dolça, atorgaren una carta de poblament i franqueses als pobladors de la ciutat (inspirada en la de Lleida del 1150 i la d'Agramunt del 1163, concedida aquesta pels mateixos comtes). El nou document establia un estatut civil pel qual s'havien de regir els habitants de Balaguer, i fixava els trets bàsics amb què s'havien de desenvolupar llurs relacions polítiques, judicials i tributàries amb el comte d'Urgell.
    A la mort sense descendència masculina del comte Ermengol VIII (1209), s'inicià un període de crisis polítiques que desembocaren en la cessió del Comtat a la Corona el 1211. Pere I el Catòlic en prengué possessió i confirmà la Carta del 1174, a més d'autoritzar l'establiment de mercat i fires i de concedir determinades exempcions.
    Jaume I reposa Aurembiaix, la filla del comte mort, en la possessió del comtat, malgrat l'oposició del vescomte de Cabrera a reconèixer-la com a tal. El rei hagué d'intervenir sovint en els afers del comtat: entre altres, el 1232 confirmà als seus habitants els usos, els costums i les llibertats de què havien gaudit. Morta la comtessa Aurembiaix (1231), el 1236 Jaume I cedí en feu el comtat al vescomte de Cabrera (amb retenció de Balaguer fins al 1242, any en què la hi lliurà).
    Al llarg del segle XIII la nova família comtal atorgà diversos privilegis als seus vassalls de Balaguer sobre qüestions d'ordre civil, penal i processal, sobre seguretat en el trànsit civil i mercantil de béns, sobre protecció i salvaguarda dels vassalls i de llurs béns, etc. Però és en el govern del comte Ermengol X, entre el 1284 i el 1314, quan segurament la ciutat assolí el desenvolupament social i polític més gran. En aquell període s'atorgaren nombrosos privilegis destinats a afavorir el desenvolupament econòmic de la ciutat (sobre ordenació de mercats i fires, abastiment de vi, regadiu, exempcions, etc.).
    Malgrat tot, hi va haver diversos conflictes que enfrontaren el comte amb la Universitat de Balaguer, molt sovint arran dels abusos del mateix comte i del seu batlle i altres oficials comtals. Una reacció poc afortunada del comte fou l'abolició del règim de paeria instaurat abans d'accedir al govern del Comtat, i també ho fou l'establiment d'imposicions i questes molt elevades. Finalment, Ermengol X sotmeté els conflictes a una comissió mixta de religiosos i juristes, que dictaminaren favorablement sobre el restabliment de la paeria. Així, el 25 de juliol de 1311, per un privilegi, el comte confirmà els antics estatuts que regulaven aquell organisme (malgrat algunes modificacions). El 1314 morí el comte Ermengol, i el comtat d'Urgell tornà a la Corona.En una data incerta -però que hom situa entre els anys 1311 i 1354- es redactà un capitulat de «consuetudines et privilegia hac ordinaciones» de la ciutat, localitzat a l'Arxiu Municipal de Balaguer. El document conté un total de seixanta-cinc disposicions o capítols, agrupats en diferents rúbriques, amb un preàmbul que refereix la necessitat pràctica de reunir en un cos escrit els diferents elements del dret propi de Balaguer dispersos fins aleshores. Tal com Font assenyala, en la redacció s'hi observen tres grans parts: una que conté en extracte o resumidament (a l'estil de les Consuetudines ilerdenses) diversos privilegis concedits a la ciutat pels comtes d'Urgell i els comtes de Barcelona, sense cap referència cronològica però indicant-ne els atorgants (d'entre el 1118 i el 1259, aproximadament); una altra que recull un breu estatut del Govern local, la paeria, sota la rúbrica «De constitutionibus seu statutus Paciarie Balagarii»; i, finalment, una recensió més extensa de preceptes, sobretot processals, sense rúbrica general però sí amb rúbriques particulars.
    La primera part, amb catorze capítols recull la Carta de poblament del 1118 i altres privilegis: sobre el règim de regadius i explotació d'aigües; sobre l'exempció dels mals usos d'eixorquia, intestia i cugucia; de protecció personal i assegurament d'una correcta administració de justícia; de prohibició d'ordalies (judicis de ferro, d'aigua calenta i freda, etc.); d'establiment de mercat i fires; de protecció del trànsit de persones i béns; d'exempcions de lleuda, peatge, portatge i altres, i confirmacions successives i generals dels privilegis, immunitats, llibertats, costums, bons usatges i altres donacions de què gaudeixen.
    La segona part del document inclou l'estatut orgànic de la paeria, el qual, segons s'afirma, havia estat discutit i establert per una assemblea de paers i consellers municipals. Es tracta de vuit capítols (des del 15 fins al 22) que es refereixen al sistema d'elecció i al nombre dels representants municipals; a la facultat d'establir aportacions econòmiques als veïns per necessitats comunitàries; a la funció arbitral dels paers en conflictes entre ciutadans; a l'establiment del Consell General; a la potestat municipal de dictar bans, cots i ordinacions, i d'imposar multes per a assegurar-ne el compliment; etc.
    I la tercera part, comprèn des del capítol 23 fins al 65. Fins al 42 hom s'ocupa de qüestions processals amb un cert ordre sistemàtic (procediment judicial, formalitats, proves i presumpcions, sentències i costes judicials); des del capítol 43 fins al 61 es tracta de preceptes sobre el règim d'obligacions (penyora, reclamació de deutes, etc.), dret de família i successions (donacions matrimonials, minoria d'edat, llegítima, etc.), i dret penal. Sempre es tracten qüestions molt concretes dins la matèria a què es refereixen.
    Sobre la influència de les Consuetudines ilerdenses, els Costums de Balaguer concorden en bona part amb els de Lleida, i es poden considerar una nova generació del text lleidatà dins la mateixa família jurídica, que s'expandeix també cap a les comarques tarragonines. Les concordances s'observen en la redacció dels respectius preàmbuls, i en la mateixa estructura dels documents. És segur que la persona que va redactar el document coneixia el codi de Lleida i el tenia present; fins i tot Font considera molt probable que l'autor fos un paer de la ciutat (com el cònsol Botet ho fou del de Lleida).
  • ('Costums, privilegis i ordinacions')