Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "prolix" dins totes les àrees temàtiques

acte propi acte propi

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  acte propi, n m
  • es  acto propio

<Dret civil > Dret civil general>

Definició
Acte jurídic d'una persona que impossibilita l'admissió legal d'una pretensió posterior que estigui en contradicció amb el sentit d'aquell acte.
acte propi acte propi

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  acte propi, n m
  • es  acto propio, n m

<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>

Definició
Acte jurídic de l'Administració pública que, d'acord amb el principi de bona fe i de confiança legítima, implica un deure de comportament que no pot contradir aquest acte i l'acceptació de les conseqüències jurídiques que se'n desprenen.
acte propi acte propi

<Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acte propi, n m
  • es  acto propio, n m

<Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acte propi, n m
  • es  acto propio

<Dret civil>

Definició
Acte jurídic que fa impossible l'admissió legal d'una pretensió posterior que contradigui el sentit d'aquell acte.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Ningú no pot fer valer un dret o una facultat que contradigui la conducta pròpia observada amb anterioritat si aquesta tenia una significació inequívoca de la qual deriven conseqüències jurídiques incompatibles amb la pretensió actual, tal com estableix l'article 111-8 de la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera llei del Codi civil de Catalunya. La màxima «ningú no pot anar contra els seus propis actes» s'ha convertit en un principi general. Significa presència de conducta inicial i de conducta posterior, i aquesta última és contradictòria amb la primera, si de la posterior se'n deriven conseqüències incompatibles amb la pretensió o conducta inicial; és a dir, que la nova és incompatible amb les conseqüències jurídiques derivades de la primera. Anar contra el fet propi significa anar contra la pròpia voluntat. La forma d'actuar apareix com una manera de procedir injusta i mancada de lleialtat, cosa que s'exterioritza com una conducta contrària a la bona fe, ja que aquesta també és l'honradesa interna amb què la persona actua.
    Una de les conseqüències d'exercitar els drets de bona fe és l'exigència d'un comportament coherent. Significa que una persona, dins una relació jurídica, ha suscitat en una altra, amb la seva conducta, una confiança fundada en una determinada conducta futura, segons el sentit objectivament deduït de la conducta anterior, i sense haver de defraudar la confiança suscitada. I és inadmissible tota situació incompatible amb aquesta confiança. D'aquesta manera, l'exigència jurídica del comportament coherent està estretament vinculada a la bona fe i a la protecció de la confiança.
    La confiança suscitada pels actes, que imposa una coherència lògica al comportament de la persona, no sols és la confiança en una aparença. La conducta contradictòria és una contravenció o una infracció del deure de bona fe. El que pugui deslligar una persona d'un negoci no és una doctrina dels actes propis, sinó un valor vinculant de la declaració de voluntat. Qui actua en contradicció amb el que té manifestat va contra els seus propis actes.
    En l'acte propi, el que l'ordenament jurídic valora, perquè depengui d'això un efecte jurídic, no és una «voluntat negocial» que els actes revelen, sinó el sentit objectiu que aquests actes posseeixen. No es descarta la inadmissibilitat de la conducta contradictòria per a vetar un canvi de voluntat, sinó per a vetar una conseqüència que és objectivament inconciliable amb la bona fe. Això és, independentment de la voluntat que els hagi presidit o impulsat, aquests actes han suscitat en el cercle dels interessats una confiança fundada respecte del que signifiquen com a aptitud del subjecte.
    L'acte és una «promesa» d'una futura conducta coherent. La persona queda impossibilitada per a contrariar els seus actes, perquè ha de respondre de les conseqüències de la confiança suscitada. L'efecte dels actes propis no consisteix en la pèrdua del dret o de la facultat, sinó en la inadmissibilitat del seu exercici. Observem que l'article 111-8 diu: «Ningú no pot fer valer un dret o una facultat». Només s'hi poden emparar i oposar-se a aquesta inadmissibilitat de l'exercici del dret per contradicció amb la pròpia conducta les persones respecte de les quals aquesta conducta ha estat duta a terme i en les quals aquesta conducta ha pogut suscitar objectivament una confiança. Com a principi, pot ser aplicat pels tribunals encara que no hagi estat esmentat per les parts.
    En analitzar el precepte com a norma jurídica, cal destacar: a) que conté un mandat de tipus negatiu. La norma preconitza com a correcta una conducta per omissió, una inacció, una abstenció, i la conducta positiva la considera antijurídica. La prohibició de la conducta contradictòria equival al deure de conducta coherent. I d'això hom dedueix que es tracta d'una prohibició; i b) la prohibició es manifesta com un deure i com un límit del dret o la facultat, i significa un mandat de no actuar, que pot tenir dos sentits: pot indicar un deure jurídic, un comportament exigit per l'ordenament jurídic com a necessari per a l'ordre jurídic; un deure de no actuar d'una determinada manera. I, d'altra banda, pot indicar una prohibició, un mandat formulat d'una manera negativa.
    O sigui, un límit imposat a un dret o a una facultat. S'arriba llavors a un comportament lícit i permès, que es deixa a l'arbitri de la persona, sempre que es mantingui dins uns límits determinats. Això conté una impossibilitat d'actuar. En el primer cas hi ha incompliment, acte antijurídic i, per tant, responsabilitat. En el segon, hi ha «extralimitació», és antijurídic, de responsabilitat i porta a la ineficàcia de qui el du a terme. Així en l'article 111-8 es constitueix la prohibició com un deure jurídic, perquè és un deure de coherència amb la conducta pròpia.
    L'acte propi consisteix a exercitar una acció que si bé li és permesa, és contradictòria amb la mateixa conducta i que produeix conseqüències incompatibles amb l'actitud inicial.
aplicació de resultats aplicació de resultats

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aplicació de resultats, n f
  • es  aplicación de resultados
  • fr  application de résultats
  • en  profit distribution

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ase, n m
  • ca  bavosa crestada, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  asa, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • nc  Lipophrys pholis
  • nc  Blennius pholis var. ling.

<Peixos > Blènnids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - raboa (RPCE3): Mallorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ase, n m
  • ca  bavosa crestada, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  asa, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • nc  Lipophrys pholis
  • nc  Blennius pholis var. ling.

<Peixos > Blènnids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - raboa (RPCE3): Mallorca
autovalor autovalor

<Física > Física d'altes energies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Vocabulari d'acceleradors de partícules. Barcelona: Edicions UPC, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8301-936-8

Els especialistes que han elaborat aquest vocabulari són Iouri Koubychine i Josep Campmany Guillot.

Les dades originals, contingudes a l'UPCTERM (www.upc.edu/slt/upcterm), poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  autovalor, n m
  • ca  valor propi, n m
  • es  autovalor
  • es  valor propio
  • en  eigenvalue

<Acceleradors de partícules>

autovector autovector

<Física > Física d'altes energies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. SERVEI DE LLENGÜES I TERMINOLOGIA. Vocabulari d'acceleradors de partícules. Barcelona: Edicions UPC, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8301-936-8

Els especialistes que han elaborat aquest vocabulari són Iouri Koubychine i Josep Campmany Guillot.

Les dades originals, contingudes a l'UPCTERM (www.upc.edu/slt/upcterm), poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  autovector, n m
  • ca  vector propi, n m
  • es  vector propio
  • en  eigenvector

<Acceleradors de partícules>

avís de revisió de resultats avís de revisió de resultats

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  avís de revisió de resultats, n m
  • es  advertencia sobre beneficios, n f
  • fr  advertissement sur les résultats, n m
  • fr  advertissement sur résultat, n m
  • fr  alerte aux résultats, n f
  • fr  alerte sur résultat, n f
  • en  profit warning, n
  • en  profits warning, n
  • en  revenue warning, n

<Economia > Finances > Mercats financers>

Definició
Avís que emet una empresa que cotitza a la borsa en què notifica que els resultats previstos són inferiors a les primeres estimacions anunciades.