Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "promesa" dins totes les àrees temàtiques

contracte a càrrec de tercer contracte a càrrec de tercer

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  contracte a càrrec de tercer, n m
  • ca  contracte amb promesa de fet aliè, n m sin. compl.
  • es  contrato a cargo de tercero
  • es  contrato con promesa de hecho ajeno

<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>

Definició
Contracte en què una part es compromet amb l'altra perquè una tercera persona li lliuri un bé o li presti un servei.

Nota

  • Per exemple, el promotor que contracta amb els organitzadors d'una festa l'actuació d'un grup musical.
declarar sota jurament declarar sota jurament

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  declarar sota jurament
  • ca  declarar sota promesa sin. compl.
  • es  declarar bajo juramento
  • es  declarar bajo promesa

<Dret>

Definició
Prometre dir la veritat sobre un assumpte.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Li van haver de recordar que estava declarant sota jurament.
declarar sota jurament declarar sota jurament

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  declarar sota jurament
  • ca  declarar sota promesa
  • es  declarar bajo promesa

<Dret>

Definició
Declarar sota jurament.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Les proves l'apuntaven com a culpable; tanmateix, va declarar sota promesa que era innocent.
execució mitjançant preu, recompensa o promesa execució mitjançant preu, recompensa o promesa

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  execució mitjançant preu, recompensa o promesa, n f
  • es  ejecución mediante precio, recompensa o promesa

<Dret penal>

Definició
Circumstància agreujant executada mitjançant un preu, una recompensa o una promesa.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • L'execució mitjançant preu, recompensa o promesa és una circumstància agreujant genèrica de la responsabilitat criminal (art. 22.3 Codi penal [CP]) i un element del tipus del delicte d'assassinat (art. 139.2 CP); i també és una circumstància agreujant específica dels delictes de calúmnia i injúria (art. 213 CP).
    D'acord amb la interpretació més estesa, el denominador comú del preu, la recompensa i la promesa és l'interès econòmic que la part autora d'un delicte persegueix amb la seva comissió. L'ambició del guany econòmic (la cobdícia) és vista per la doctrina tradicional com una motivació rebutjable, que es vincula a la idea d'una major culpabilitat de la part autora que justifica l'agreujament penal. Per aquest motiu, la doctrina majoritària considera que només fonamenten la circumstància agreujant les promeses o les recompenses quantificables econòmicament. Altres autors troben el fonament del caràcter agreujant del preu en el fet que es dificulta el descobriment dels responsables del delicte per la seva desconnexió amb la víctima o per la professionalitat de la part autora.
    El lliurament del preu o de la recompensa, o llur promesa, pressuposa l'existència d'una altra persona que fa l'oferiment a la part executora. Atès que una part de la doctrina interpreta que el preu ha de ser la causa de la motivació delictiva, la concurrència de la circumstància agreujant pressuposa l'existència d'una part inductora. La circumstància agreujant no es pot aplicar als casos de gratificació postdelictiva o de gratificació a una autoria decidida prèviament a realitzar la infracció penal, encara que en la doctrina es discuteixen els casos en què es gratifica una part executora decidida com a forma de cooperació o complicitat en la mesura en què la gratificació comporta un reforçament moral.
    En la doctrina i la jurisprudència es discuteix si la circumstància és només aplicable a la part autora o si també ho és a qui ofereix el preu. Actualment predomina la idea que la circumstància agreujant només es pot aplicar a la part autora directa, una conclusió a la qual s'arriba per un argument gramatical: el Codi només esmenta la persona que «executa» el fet. Una altra part de la jurisprudència estima que la retribució econòmica és un tipus evident d'inducció, i que aplicar l'agreujant a la part inductora implica incórrer en un bis in idem (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 31.10.2002, ponent: Martínez Arrieta). A aquesta idea s'hi afegeix l'argument pel qual el fonament de la circumstància és el mòbil de lucre i només s'esdevé en la part executora. No obstant això, aquesta interpretació planteja problemes quan es paga per matar una altra persona, ja que en aquest cas la doctrina majoritària considera que es produeix una inducció a l'assassinat, de manera que el pagament o la promesa també té efectes agreujants per a la persona que els duu a terme.
    Segons el Tribunal Suprem (STS del 14.9.1992, ponent: Soto Nieto), la circumstància agreujant pressuposa tres requisits: primer, que el subjecte que realitza l'activitat rebi una mercè de caire econòmic; segon, que la mercè influeixi com a causa motriu del delicte mitjançant l'existència d'un pactum sceleris remuneratori; tercer, que la mercè tingui prou entitat per a considerar-se socialment rebutjable a causa de la immoralitat i la manca d'escrúpols que comporta.
    El caràcter agreujant del preu, de la recompensa o de la promesa planteja els problemes propis de totes les circumstàncies agreujants que es basen en la motivació. Així, doncs, no s'explica per què s'ha d'agreujar la pena a qui mata mogut pel lucre i no a qui actua sense motiu aparent. És força discutible la interpretació majoritària que només és aplicable a la part executora i no a la part inductora, perquè, analitzada des del punt de vista dels béns jurídics, la major perillositat per aquests que es pot atribuir al poder corruptor del diner és provocada per qui ofereix diners i no per qui els rep. En últim terme sembla que la circumstància agreujant es fonamenta en una perspectiva qüestionable de dret penal d'autor dirigida a reprimir la figura del sicari.
    En cas de calúmnies o injúries comeses mitjançant preu, recompensa o promesa, els tribunals han d'afegir a la pena bàsica d'aquests delictes una pena d'inhabilitació especial de sis mesos a dos anys (art. 213 CP).
preu, recompensa o promesa preu, recompensa o promesa

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  preu, recompensa o promesa, n m

<Dret penal>

Definició
V.: execució mitjançant preu, recompensa o promesa n f

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
promesa d'afavoriment promesa d'afavoriment

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  promesa d'afavoriment, n f
  • es  promesa de favorecimiento, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

promesa de marca promesa de marca

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  promesa de marca, n f
  • es  promesa de marca, n f
  • fr  promesse de marque, n f
  • en  brand promise, n

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Definició
Benefici rellevant, distintiu i durador al qual es pretén que els consumidors associïn una marca.
promesa de marca promesa de marca

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  promesa de marca, n f
  • es  promesa de marca
  • fr  promesse de marque
  • en  brand promise

<Brànding > Brànding > Conceptes generals>

Definició
Benefici rellevant, distintiu i durador al qual es pretén que els consumidors associïn una marca, com a raó per a preferir-la per damunt d'altres marques.
promesa de matrimoni promesa de matrimoni

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  promesa de matrimoni, n f
  • es  promesa de matrimonio

<Dret civil > Dret de família>

Definició
Promesa unilateral de casar-se, que no obliga al matrimoni, però sí a la restitució de les donacions i a la reparació dels danys causats, en el cas que no s'arribi a contreure.

Nota

  • Vegeu també esposalles.
promesa de matrimoni promesa de matrimoni

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  promesa de matrimoni, n f
  • es  promesa de matrimonio, n f

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>