Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "propondre" dins totes les àrees temàtiques
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.
- ca prolongació de la línia central, n f
- es prolongación de la línea central, n f
- fr ligne médiane prolongée, n f
- it linea centrale estesa, n f
- en extended center line, n
<Bàsquet > 02 Pista de joc i accessoris > 01 Pista de joc>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Embriologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca pronefre, n m
- ca protonefre, n m sin. compl.
- es pronefros, n m
- fr pronéphros, n m
- fr rein céphalique, n m
- fr rein cervical, n m
- fr rein primitif, n m
- en primordial kidney, n
- en pronephros, n
<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Embriologia>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pronom, n m
- es pronombre
- fr pronom
- en pronoun
<Lingüística>
Definició
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pronom, n m
- es pronombre, n m
- fr pronom, n m
- en pronoun, n
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca pronom, n m
- es pronombre
- fr pronom
- en pronoun
<Lingüística>
Definició
Nota
- Els pronoms formen una classe tancada i, en molts casos, presenten morfemes de gènere i nombre. Tradicionalment, els pronoms es classifiquen atenent a criteris semàntics, categorials i prosòdics. Des d'un punt de vista semàntic, es classifiquen en indicadors del camp referencial (pronoms personals, possessius i demostratius), determinatius (pronoms quantitatius, numerals i indefinits) i relatius (pronoms relatius pròpiament dits, interrogatius i exclamatius). Des d'un punt de vista categorial, en relatius, demostratius, etc. Des d'un punt de vista prosòdic, finalment, els personals es classifiquen en febles, o àtons, i en tònics, o forts.
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/
- ca pronom de preferència, n m
- es pronombre de preferencia, n m
- fr pronom de préférence, n m
- en preferred pronoun, n
<LGBT > Identitat sexual i de gènere>
Definició
Nota
- En alguns àmbits és recomanable preguntar a una persona el seu gènere i el pronom amb què vol que s'hi refereixin els altres en tercera persona: en femení, en masculí o bé de manera neutra. Pel que fa a l'ús de formes neutres, no marcades per gènere, en anglès sovint es fan servir els pronoms they o e. En català, i també en altres llengües romàniques, és més difícil trobar pronoms alternatius no marcats per gènere que puguin prosperar en el llenguatge, així com fórmules per a evitar l'ús d'adjectius marcats.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca pronom de represa, n m
- ca pronom resumptiu, n m sin. compl.
- es pronombre de apoyo
- es pronombre reasuntivo
- fr pronom résomptif
- en resumptive pronoun
<Lingüística>
Definició
Nota
- Per exemple el pronom en en les oracions De pa, no en va menjar gens i No en va menjar gens, de pa.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pronom demostratiu, n m
- es pronombre demostrativo
- fr pronom démonstratif
- en demonstrative pronoun
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca pronom demostratiu, n m
- es pronombre demostrativo
- fr pronom démonstratif
- en demonstrative pronoun
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca pronom demostratiu, n m
- es pronombre demostrativo
- fr pronom démonstratif
- en demonstrative pronoun
<Lingüística>
Definició
Nota
- Els pronoms demostratius són els neutres açò, això i allò. Per exemple, el pronom allò designa una cosa allunyada de la posició que ocupen els interlocutors en Agafa allò que hi ha damunt la taula i allunyada respecte al moment de l'acte de parla en Recordes allò que em vas dir l'altre dia? També poden usar-se amb una funció fòrica, i en aquest cas es refereixen a elements apareguts prèviament en el discurs o que s'hi introduiran tot seguit. Per exemple, el pronom això reprén el que s'ha dit prèviament en Em va dir que se n'anava per sempre i això mateix li vaig dir jo també i introdueix el que es dirà tot seguit en Em va dir això: que se n'anava per sempre. A més dels demostratius neutres, en la gramàtica tradicional també se sol considerar que són pronoms els demostratius que funcionen com a modificador d'un nom en contextos en què s'usen sense el nom explícit, com aquella en Aquesta taula, no, aquella. Actualment, però se sol considerar que aquests demostratius funcionen com a determinants independentment que apareguen amb el nom explícit (aquesta taula) o implícit (aquella).
