Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "prorrompre" dins totes les àrees temàtiques
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corrompre, v tr
- es corromper
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'acusat va intentar corrompre el tribunal per poder-se lliurar de la pena.
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca corrompre menors, v tr
- es corromper menores
- en corrupt minors, to
<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca corrompre menors
- es corromper menores
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'havien acusat de corrompre menors, però el van absoldre.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prohom, n m
- ca home bo, n m sin. compl.
- es hombre bueno, n m
- es prohombre, n m sin. compl.
<Història del dret>
Nota
- Antigament, persona notable o principal d'una localitat.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prohom, n m
- ca home bo, n m sin. compl.
- es hombre bueno
- es prohombre
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: País Valencià
-
La figura dels prohoms, també anomenats bons hòmens en els Costums de València, del 1238, ocupa un lloc destacable tant en l'àmbit públic com en l'àmbit privat del dret. Tot i això, sovint el paper que van dur a terme i la influència evident que van tenir queden diluïts en la documentació, en què els veritables protagonistes són els oficials públics d'elecció anual.
Dins l'àmbit del dret públic, en el fur 1.3.11, relatiu a la manera com s'havia de fer el jurament de justícia de la ciutat, ja se'n reconeix l'existència: «Jo, aital, jur que aytant can tendré la cort e la amministració de la ciutat [...] pendré ab mí bons e leyals homens qui donen a mí conseyls». Encara que aquest fur limita la funció dels bons hòmens a assessorar el Tribunal Superior de Justícia de València i, per tant, es pot entendre que ho fan amb caràcter circumstancial, aquesta visió canvia amb la lectura del fur 1.3.6, en què queda clar que els assessors de què parla eren els prohoms del Consell Municipal (en llatí, probi homines). Es desconeix quants n'hi havia el 1238, però se sap que el Tribunal de Justícia escollia els que considerava adequats per a assessorar-lo en la tasca que duia a terme. Segons el fur esmentat, «la cort, ab conseyl dels prohomens de la ciutat, jutge tots los pleyts criminals e civils, observades en totes coses e per totes les Costumes de la ciutat».
Dins l'àmbit del dret privat, la figura dels bons hòmens es troba en el fur 2.3.14, el qual reflecteix que actuen en qualitat d'àrbitres per a l'establiment de la soldada o del lloguer que els senyors havien de pagar als criats, a banda de l'obligació natural d'alimentar-los i de vestir-los en compensació pel treball que duien a terme. N'és un altre exemple el fur 4.22.5, relatiu a la intervenció dels bons hòmens en la taxació dels possibles danys causats pels arrendataris o subarrendataris d'una casa presa en lloguer durant el temps de vigència del contracte. I encara n'hi ha un darrer exemple en el fur 9.8.31, en què la funció dels bons hòmens era taxar els danys ocasionats pel ramat d'una persona particular que l'hagués introduït conscientment dins l'heretat d'un altre.
A partir de la lectura del fur 9.29.1 cal destacar el fet que els bons hòmens podien resoldre i decidir la manera com s'havien de tornar als drapers les teles defectuoses que havien subministrat als sastres. Aquí destaca l'ús de la paraula àrbitre, com la facultat que tenien els bons hòmens per a desenvolupar correctament llur tasca. Aquest arbitri és, segurament, el que va donar lloc a noves maneres de denominar els bons hòmens en la documentació una mica posterior, com ara àrbitres o amigables componedors.
La documentació d'arxiu també aporta un bon nombre d'exemples que demostren que molt sovint, i per tal de no donar lloc a procediments judicials no volguts, les parts d'un conflicte solien delegar en la persona d'un home bo, és a dir, en una persona respectable i no necessàriament component del grup dels prohoms d'una població, per a solucionar el problema, i les parts es comprometien a acceptar el seu bon criteri. No calia que la figura estigués explícitament regulada pels furs amb aquesta finalitat. Aquests darrers bons hòmens podien ser el mateix rei, a l'arbitri del qual acudien moltes vegades la noblesa i l'església, i també la reina, membres de la casa reial, nobles, juristes; i en la vida diària, evidentment, podia exercir aquesta funció qualsevol persona de prestigi, tant per causa de l'edat, saviesa, prudència o serenitat, com per la bona fama que tenia.
('home bo')
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prohom, n m
- ca home bo, n m sin. compl.
- es hombre bueno
- es prohombre
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Els prohoms constituïen una mena de jurat popular, encara que la seva missió era, únicament, donar fe que el tribunal procedia correctament. Eren escollits d'entre els caps de casa més notables de l'indret i els seus noms es feien constar documentalment a continuació del jutge, en un nombre d'entre sis i setze, que sempre podia ser major. Molts d'ells es presentaven com a clergues o sacerdots, els quals eren mencionats en primer lloc en la llista de prohoms, abans que els laics.
Més endavant (s. XI), van ser els nobles o els barons de la cort els qui encapçalaren aquestes llistes, com un clar símptoma de la senyorialització de la societat i de la cort comtal. En aquesta època, els senyors feudals, en tant que detentors del ban o de la jurisdicció, passaren a impartir justícia sobre els pagesos de la castellania, sovint de manera abusiva, molt més atents als guanys que comportava llur exercici (multes, confiscacions, fiances, entre altres).
Al marge dels tribunals públics i senyorials, també aparegueren judicis celebrats no davant de jutges, sinó en presència, únicament, de prohoms: així sorgiren els primers tribunals arbitrals per tal d'arranjar i solucionar conflictes entre els veïns d'una localitat. La creació de tribunals de prohoms separats de la cort comtal per a jutjar causes criminals fou l'origen de l'anomenat judici de prohoms, que es va anar expandint per diverses viles i ciutats del Principat, la primera de les quals fou Lleida (s. XIII). -
V. t.: judici de prohoms n m
('home bo')
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pronom, n m
- es pronombre
- fr pronom
- en pronoun
<Lingüística>
Definició
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pronom, n m
- es pronombre, n m
- fr pronom, n m
- en pronoun, n
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca pronom, n m
- es pronombre
- fr pronom
- en pronoun
<Lingüística>
Definició
Nota
- Els pronoms formen una classe tancada i, en molts casos, presenten morfemes de gènere i nombre. Tradicionalment, els pronoms es classifiquen atenent a criteris semàntics, categorials i prosòdics. Des d'un punt de vista semàntic, es classifiquen en indicadors del camp referencial (pronoms personals, possessius i demostratius), determinatius (pronoms quantitatius, numerals i indefinits) i relatius (pronoms relatius pròpiament dits, interrogatius i exclamatius). Des d'un punt de vista categorial, en relatius, demostratius, etc. Des d'un punt de vista prosòdic, finalment, els personals es classifiquen en febles, o àtons, i en tònics, o forts.
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/
- ca pronom de preferència, n m
- es pronombre de preferencia, n m
- fr pronom de préférence, n m
- en preferred pronoun, n
<LGBT > Identitat sexual i de gènere>
Definició
Nota
- En alguns àmbits és recomanable preguntar a una persona el seu gènere i el pronom amb què vol que s'hi refereixin els altres en tercera persona: en femení, en masculí o bé de manera neutra. Pel que fa a l'ús de formes neutres, no marcades per gènere, en anglès sovint es fan servir els pronoms they o e. En català, i també en altres llengües romàniques, és més difícil trobar pronoms alternatius no marcats per gènere que puguin prosperar en el llenguatge, així com fórmules per a evitar l'ús d'adjectius marcats.
