Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "prorrompre" dins totes les àrees temàtiques

pronom feble pronom feble

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  pronom feble, n m
  • ca  clític pronominal, n m sin. compl.
  • ca  pronom àton, n m sin. compl.
  • es  clítico pronominal
  • es  pronombre átono
  • es  pronombre débil
  • fr  clitique pronominal
  • fr  forme faible du pronom
  • fr  pronom atone
  • en  pronominal clitic
  • en  unstressed pronoun

<Lingüística>

Definició
Pronom que, des d'un punt de vista fonològic, es caracteritza pel fet de ser inaccentuat i formar una unitat prosòdica amb el verb, al qual precedeix o segueix.

Nota

  • Sintàcticament, els pronoms febles no poden funcionar com a subjecte ni dur cap preposició. L'atonicitat típica d'aquests pronoms explica que molts pronoms febles estiguen sotmesos a variacions morfofonològiques i puguen presentar formes sil·làbiques (em parla, parlar-me) i formes asil·làbiques (m'escriu, escriure'm). Atenent a aquesta variació, en la tradició gramatical es parla de formes reforçades (em parla), elidides (m'escriu), plenes (parlar-me) i reduïdes (escriure'm). Els pronoms febles es classifiquen en personals i no personals. Pertanyen al primer grup els pronoms que fan referència a les persones gramaticals (em, et, el, ens, us, els, les, li, els i es), i al segon, els considerats tradicionalment adverbials (en, hi) i el neutre (ho). Els pronoms febles pertanyen a la categoria dels clítics i, concretament, poden ser enclítics o proclítics. Contrasten amb els pronoms forts.
pronom fort pronom fort

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  pronom fort, n m
  • ca  pronom tònic, n m sin. compl.
  • es  pronombre fuerte
  • es  pronombre tónico
  • fr  forme forte du pronom
  • fr  pronom tonique
  • en  stressed pronoun

<Lingüística>

Definició
Pronom personal que, des del punt de vista fonològic, es caracteritza pel fet de tenir accent d'intensitat.

Nota

  • Sintàcticament, els pronoms forts poden desenvolupar qualsevol de les funcions del sintagma nominal i ocupen posicions argumentals. Es classifiquen segons la persona gramatical a què fan referència; es parla així de pronoms de primera persona del singular (jo, mi) o del plural (nosaltres), de segona persona del singular (tu) o del plural (vosaltres) i de tercera persona (ell, si mateix i les variants morfològiques d'ambdós).
pronom inclusiu pronom inclusiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  pronom inclusiu, n m
  • ca  inclusiu, n m sin. compl.
  • es  inclusivo
  • es  pronombre inclusivo
  • fr  inclusif
  • fr  pronom inclusif
  • en  inclusive
  • en  inclusive pronoun

<Lingüística>

Definició
Pronom de persona inclusiva.
pronom indefinit pronom indefinit

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pronom indefinit, n m
  • es  pronombre indefinido
  • fr  pronom indéfini
  • en  indefinite pronoun

<Lingüística>

Definició
Pronom que designa un objecte, un subjecte, etc., de manera indeterminada.
pronom indefinit pronom indefinit

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  pronom indefinit, n m
  • es  pronombre indefinido
  • fr  pronom indéfini
  • en  indefinite pronoun

<Lingüística>

Definició
Indefinit que no modifica cap nom i que pot constituir un sintagma nominal tot sol o amb algun modificador, com ningú, algú o res: Encara no ha arribat ningú, Parla amb algú que conega bé el tema, No m'han dit res.

Nota

  • En la gramàtica tradicional també se sol considerar que són pronoms els indefinits que funcionen com a modificadors d'un nom en contextos en què s'usen sense el nom explícit, com cap en No sé si ens queda una cervesa o cap. Actualment, però, se sol considerar que aquests indefinits funcionen com a quantificadors nominals amb independència que s'usen amb el nom explícit (cap cervesa), implícit (una cervesa o cap) o pronominalitzat (no en vull cap, de cervesa).
pronom interrogatiu pronom interrogatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pronom interrogatiu, n m
  • es  pronombre interrogativo
  • fr  pronom interrogatif
  • en  interrogative pronoun

<Lingüística>

Definició
Pronom que constitueix el terme d'una oració interrogativa pel qual es pregunta.
pronom interrogatiu pronom interrogatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  pronom interrogatiu, n m
  • es  pronombre interrogativo
  • fr  pronom interrogatif
  • en  interrogative pronoun

<Lingüística>

Definició
Pronom amb què es construeix una oració interrogativa.

Nota

  • Són interrogatius els pronoms qui (Qui t'ha dit això?) i què (Què has fet).
pronom interrogatiu pronom interrogatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  pronom interrogatiu, n m
  • es  pronombre interrogativo
  • fr  pronom interrogatif
  • en  interrogative pronoun

<Lingüística>

Definició
En la gramàtica tradicional, determinant interrogatiu quan s'usa sense nom explícit, com quin en Quines són les teues claus?
pronom logofòric pronom logofòric

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  pronom logofòric, n m
  • es  pronombre logofórico
  • fr  pronom logophorique
  • en  logophoric pronoun

<Lingüística>

Definició
Pronom típic d'algunes llengües africanes que s'utilitza en les oracions subordinades dependents de verbs de llengua, pensament o percepció i indica correferencialitat amb el subjecte de l'oració principal.
pronom partitiu pronom partitiu

<Llengua > Lingüística>

  • ca  pronom partitiu, n m
  • es  pronombre partitivo
  • fr  pronom partitif
  • en  partitive pronoun

<Lingüística>

Definició
Pronom que representa tot o part d'un sintagma nominal indefinit i que designa la part d'un tot, l'absència d'entitats o de matèria o la falta d'identitat específica.

Nota

  • Per exemple, donada la pregunta Tens plàtans madurs?, el pronom en és un pronom partitiu en les respostes Sí, sí que en tinc (en què pronominalitza el sintagma plàtans madurs), No en tinc cap (en què pronominalitza el nom plàtan i el seu complement madur però no l'especificador cap) i No en tinc cap de madur (en què només pronominalitza el nom plàtan).