Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "prov��ncia" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI chikungunya: Pronúncia i grafia 0 CRITERI chikungunya: Pronúncia i grafia

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI chikungunya: Pronúncia i grafia
  • es  (chikungunya) chicunguña, n m
  • es  (chikungunya) chikunguña, n m
  • es  (chikungunya) fiebre chicunguña, n f
  • es  (chikungunya) fiebre chikunguña, n f
  • es  (virus del chikungunya) virus del chicunguña, n m
  • es  (virus del chikungunya) virus del chikunguña, n m
  • es  (CHIKV) CHIKV, n m sigla
  • fr  (chikungunya) chikungunya, n m
  • fr  (chikungunya) fièvre Chikungunya, n f
  • fr  (virus del chikungunya) virus du chikungunya, n m
  • fr  (CHIKV) CHIKV, n m sigla
  • en  (chikungunya) chikungunya, n
  • en  (chikungunya) chikungunya fever, n
  • en  (virus del chikungunya) chikungunya virus, n
  • en  (CHIKV) CHIKV, n sigla

<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>

Definició
Per a la pronúncia i la grafia de chikungunya, es recomana seguir les convencions següents:
- No aplicar-hi cap adaptació ortogràfica al català.
- Assignar-hi gènere masculí.
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex.: virus del chikungunya (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències del chikungunya (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat de chikungunya (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb minúscula inicial en tots els contextos, excepte si hi correspon la majúscula per raons contextuals (inici de frase, taula, etc.).

Els motius d'aquesta tria són els següents:

(1) S'evita l'adaptació per la internacionalitat de la forma i perquè la grafia catalana donaria lloc a una forma allunyada de la més coneguda (*xicungunya, *txicungunya).
(2) L'atribució del gènere masculí a chikungunya és majoritària en català i en les altres llengües romàniques, potser pel caràcter no marcat del masculí en aquestes llengües. (Tot i que també es documenta com a forma femenina i que hi ha noms de malalties masculins i noms de malaltia femenins.)
(3) La majúscula inicial no està justificada, perquè chikungunya ve d'una paraula comuna del makonde i no d'un nom propi (a diferència de ebola). En makonde (llengua bantú del sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic), chikungunya significa 'home que es doblega', per la posició encorbada que provoca en els malalts l'intens dolor d'articulacions de la malaltia.

El chikungunya, o la febre chikungunya, és una malaltia vírica causada pel virus del chikungunya, caracteritzada per febre, eritema i dolors articulars molt forts, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de cefalea, nàusees i conjuntivitis. La confirmació del diagnòstic es fa per mitjà de proves serològiques o moleculars.
. Els equivalents castellans són chicunguña, chikunguña, fiebre chicunguña i fiebre chikunguña; els francesos, chikungunya i fièvre Chikungunya, i els anglesos, chikungunya i chikungunya fever.

Pel que fa al virus del chikungunya (o, en determinats contextos informals, el chikungunya), és un virus del gènere Alphavirus amb un genoma constituït per una còpia d'RNA monocatenari positiu, de morfologia esfèrica, amb un diàmetre de 45 a 75 nm, i amb un embolcall cobert d'espícules. Aquest virus, que causa el chikungunya, pertany a la família Togaviridae i es transmet per mitjà de les picades del mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti).
. Els equivalents castellans són virus del chicunguña i virus del chikunguña, amb la sigla CHIKV; el francès, virus du chikungunya, amb la sigla CHIKV, i l'anglès, chikungunya virus, amb la sigla CHIKV.

Nota

0 CRITERI chikungunya: Pronúncia i grafia 0 CRITERI chikungunya: Pronúncia i grafia

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI chikungunya: Pronúncia i grafia
  • es  (chikungunya) chicunguña, n m
  • es  (chikungunya) chikunguña, n m
  • es  (chikungunya) fiebre chicunguña, n f
  • es  (chikungunya) fiebre chikunguña, n f
  • es  (virus del chikungunya) virus del chicunguña, n m
  • es  (virus del chikungunya) virus del chikunguña, n m
  • es  (CHIKV) CHIKV, n m sigla
  • fr  (chikungunya) chikungunya, n m
  • fr  (chikungunya) fièvre Chikungunya, n f
  • fr  (virus del chikungunya) virus du chikungunya, n m
  • fr  (CHIKV) CHIKV, n m sigla
  • en  (chikungunya) chikungunya, n
  • en  (chikungunya) chikungunya fever, n
  • en  (virus del chikungunya) chikungunya virus, n
  • en  (CHIKV) CHIKV, n sigla

<Ciències de la salut > Patologia general>

Definició
Per a la pronúncia i la grafia de chikungunya, es recomana seguir les convencions següents:
- No aplicar-hi cap adaptació ortogràfica al català.
- Assignar-hi gènere masculí.
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex.: virus del chikungunya (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències del chikungunya (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat de chikungunya (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb minúscula inicial en tots els contextos, excepte si hi correspon la majúscula per raons contextuals (inici de frase, taula, etc.).

Els motius d'aquesta tria són els següents:

(1) S'evita l'adaptació per la internacionalitat de la forma i perquè la grafia catalana donaria lloc a una forma allunyada de la més coneguda (*xicungunya, *txicungunya).
(2) L'atribució del gènere masculí a chikungunya és majoritària en català i en les altres llengües romàniques, potser pel caràcter no marcat del masculí en aquestes llengües. (Tot i que també es documenta com a forma femenina i que hi ha noms de malalties masculins i noms de malaltia femenins.)
(3) La majúscula inicial no està justificada, perquè chikungunya ve d'una paraula comuna del makonde i no d'un nom propi (a diferència de ebola). En makonde (llengua bantú del sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic), chikungunya significa 'home que es doblega', per la posició encorbada que provoca en els malalts l'intens dolor d'articulacions de la malaltia.

El chikungunya, o la febre chikungunya, és una malaltia vírica causada pel virus del chikungunya, caracteritzada per febre, eritema i dolors articulars molt forts, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de cefalea, nàusees i conjuntivitis. La confirmació del diagnòstic es fa per mitjà de proves serològiques o moleculars.
. Els equivalents castellans són chicunguña, chikunguña, fiebre chicunguña i fiebre chikunguña; els francesos, chikungunya i fièvre Chikungunya, i els anglesos, chikungunya i chikungunya fever.

Pel que fa al virus del chikungunya (o, en determinats contextos informals, el chikungunya), és un virus del gènere Alphavirus amb un genoma constituït per una còpia d'RNA monocatenari positiu, de morfologia esfèrica, amb un diàmetre de 45 a 75 nm, i amb un embolcall cobert d'espícules. Aquest virus, que causa el chikungunya, pertany a la família Togaviridae i es transmet per mitjà de les picades del mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti).
. Els equivalents castellans són virus del chicunguña i virus del chikunguña, amb la sigla CHIKV; el francès, virus du chikungunya, amb la sigla CHIKV, i l'anglès, chikungunya virus, amb la sigla CHIKV.

Nota

0 CRITERI COVID-19: Pronúncia i grafia 0 CRITERI COVID-19: Pronúncia i grafia

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI COVID-19: Pronúncia i grafia

<Ciències de la salut > Salut pública>

Definició
En l'ús oral i escrit de COVID-19, es recomana seguir les convencions següents:


A. PRONÚNCIA I GRAFIA

- Fer-ne una paraula aguda, és a dir pronunciar-la amb accent tònic sobre la síl·laba -vid i, com a paraula aguda acabada en consonant, no posar-hi cap accent gràfic.

- Pronunciar [o] la vocal de la primera síl·laba, en tots els dialectes. (Ara bé, en els dialectes que habitualment pronuncien [u] una o àtona, també es pot pronunciar c[u]vid, encara que és una pronúncia poc freqüent per la novetat de la paraula.)

- Escriure-ho seguint una de les grafies següents:
(1) COVID-19, amb totes les lletres amb majúscules i en rodona, d'acord amb el seu origen com a sigla (COVID-19 procedeix del nom original anglès coronavirus disease 19, en què la xifra fa referència al 2019 com a any de sorgiment de la malaltia).
(2) covid-19, amb totes les lletres amb minúscules i en rodona, d'acord amb l'últim pas d'integració de les sigles en la llengua quan es tornen d'ús general. (És a dir, igual que sida o radar, originalment sigles.)
No es consideren grafies adequades: *COVID-19 [en cursiva],*covid-19 [en cursiva]; *Covid-19 [amb majúscula inicial]


B. GÈNERE

- Es recomana assignar-hi el gènere femení, ja que la sigla COVID-19 (o covid-19) correspon en català a la denominació completa malaltia per coronavirus, en què malaltia tradueix disease. Com que malaltia per coronavirus és femení, també ho és la sigla COVID-19.
Exemple: la COVID-19, la covid-19; el virus de la COVID-19, el virus de la covid-19

L'ús del gènere masculí per a COVID-19 no és recomanable, tot i que es pot explicar perquè no és evident que la sigla contingui malaltia i pel dubte de quan es fa referència al virus i quan a la malaltia.

- En canvi, coronavirus s'utilitza en masculí, ja que, a diferència de COVID-19, fa referència a un virus i no a una malaltia, i en català els virus són de gènere masculí.
Exemple: el coronavirus causant de la COVID-19


C. DENOMINACIÓ DE MALALTIA I VIRUS

C1. Malaltia

Pel que fa a la malaltia, com a noms més generals, en contextos divulgatius o periodístics, es poden fer servir malaltia per coronavirus, pneumònia per coronavirus o síndrome respiratòria associada a coronavirus.
. Ara bé, com que hi ha altres malalties o pneumònies causades per coronavirus diferents, tant en animals com en éssers humans, resultaria més precisa una solució del tipus malaltia per coronavirus del 2019.

C2. Virus

Pel que fa al virus que causa la malaltia, el nom oficial aprovat per l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2. Tot i això, en contextos comunicatius l'OMS recomana que es facin servir denominacions del tipus virus responsable de la COVID-19 o coronavirus de la COVID-19 (com ara virus de la grip o virus de la sida).

Nota

0 CRITERI COVID-19: Pronúncia i grafia 0 CRITERI COVID-19: Pronúncia i grafia

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI COVID-19: Pronúncia i grafia

<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>

Definició
En l'ús oral i escrit de COVID-19, es recomana seguir les convencions següents:


A. PRONÚNCIA I GRAFIA

- Fer-ne una paraula aguda, és a dir pronunciar-la amb accent tònic sobre la síl·laba -vid i, com a paraula aguda acabada en consonant, no posar-hi cap accent gràfic.

- Pronunciar [o] la vocal de la primera síl·laba, en tots els dialectes. (Ara bé, en els dialectes que habitualment pronuncien [u] una o àtona, també es pot pronunciar c[u]vid, encara que és una pronúncia poc freqüent per la novetat de la paraula.)

- Escriure-ho seguint una de les grafies següents:
(1) COVID-19, amb totes les lletres amb majúscules i en rodona, d'acord amb el seu origen com a sigla (COVID-19 procedeix del nom original anglès coronavirus disease 19, en què la xifra fa referència al 2019 com a any de sorgiment de la malaltia).
(2) covid-19, amb totes les lletres amb minúscules i en rodona, d'acord amb l'últim pas d'integració de les sigles en la llengua quan es tornen d'ús general. (És a dir, igual que sida o radar, originalment sigles.)
No es consideren grafies adequades: *COVID-19 [en cursiva],*covid-19 [en cursiva]; *Covid-19 [amb majúscula inicial]


B. GÈNERE

- Es recomana assignar-hi el gènere femení, ja que la sigla COVID-19 (o covid-19) correspon en català a la denominació completa malaltia per coronavirus, en què malaltia tradueix disease. Com que malaltia per coronavirus és femení, també ho és la sigla COVID-19.
Exemple: la COVID-19, la covid-19; el virus de la COVID-19, el virus de la covid-19

L'ús del gènere masculí per a COVID-19 no és recomanable, tot i que es pot explicar perquè no és evident que la sigla contingui malaltia i pel dubte de quan es fa referència al virus i quan a la malaltia.

- En canvi, coronavirus s'utilitza en masculí, ja que, a diferència de COVID-19, fa referència a un virus i no a una malaltia, i en català els virus són de gènere masculí.
Exemple: el coronavirus causant de la COVID-19


C. DENOMINACIÓ DE MALALTIA I VIRUS

C1. Malaltia

Pel que fa a la malaltia, com a noms més generals, en contextos divulgatius o periodístics, es poden fer servir malaltia per coronavirus, pneumònia per coronavirus o síndrome respiratòria associada a coronavirus.
. Ara bé, com que hi ha altres malalties o pneumònies causades per coronavirus diferents, tant en animals com en éssers humans, resultaria més precisa una solució del tipus malaltia per coronavirus del 2019.

C2. Virus

Pel que fa al virus que causa la malaltia, el nom oficial aprovat per l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2. Tot i això, en contextos comunicatius l'OMS recomana que es facin servir denominacions del tipus virus responsable de la COVID-19 o coronavirus de la COVID-19 (com ara virus de la grip o virus de la sida).

Nota

0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
  • ca  A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
  • ca  A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)

<Alimentació. Gastronomia > Begudes>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:

A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]

A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)

A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa

A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval

B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA

En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.

Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)

Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)

C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES

No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.

Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec

Nota

  • 1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
    . Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
    (1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
    (2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
    Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
  • ca  A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
  • ca  A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:

A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]

A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)

A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa

A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval

B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA

En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.

Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)

Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)

C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES

No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.

Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec

Nota

  • 1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
    . Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
    (1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
    (2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
    Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
  • ca  A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
  • ca  A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
  • ca  A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
  • ca  C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:

A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]

A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)

A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa

A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval

B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA

En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.

Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)

Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)

C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES

No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.

Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec

Nota

  • 1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
    . Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
    (1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
    (2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
    Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI ebola: Pronúncia i grafia 0 CRITERI ebola: Pronúncia i grafia

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI ebola: Pronúncia i grafia
  • es  (febre hemorràgica de l'Ebola) enfermedad del Ébola, n f
  • es  (febre hemorràgica de l'Ebola) virosis del Ébola, n f
  • es  (virus de l'Ebola) virus del Ébola, n m
  • en  (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola hemorrhagic fever, n
  • en  (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola virus disease, n
  • en  (virus de l'Ebola) Ebola virus, n

<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>

Definició
Per a la pronúncia i la grafia de ebola, es recomana seguir les convencions següents:
- Fer-ne una paraula plana, és a dir pronunciar-la amb accent tònic sobre la síl·laba -bo- i, com a paraula plana acabada amb vocal, no posar-hi cap accent gràfic.
Ex. ebola
- En els dialectes amb vocal neutra, pronunciar la vocal inicial com una e- o bé com una vocal neutra.
- Pronunciar la o tònica com una o oberta o bé com una o tancada segons s'adigui més a cada dialecte (eb[ò]la o eb[ó]la).
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex. virus de l'Ebola (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències de l'ebola (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat d'ebola (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb majúscula inicial si es fa servir com a complement d'una denominació més llarga i amb minúscula inicial si es fa servir com un nom complet.
Ex. els símptomes de la malaltia de l'Ebola (la denominació completa és malaltia de l'Ebola), però els símptomes de l'ebola (la denominació completa és ebola)

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) El nom Ebola prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en aquesta zona on es va identificar el virus. La referència al nom d'un riu justifica la presència de l'article i la majúscula inicial quan té valor de topònim.
(2) La pronúncia plana és la més acostada a les llengües africanes d'origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des del començament. Això justifica l'accent tònic sobre la penúltima síl·laba i l'absència d'accent gràfic (tot i que també hi ha arguments a favor de la pronúncia esdrúixola).
(3) La pronúncia de les e i les o àtones dels manlleus i d'alguns mots cultes és vacil·lant i depèn del grau d'integració en la llengua. Això justifica que s'accepti, per als dialectes orientals, que la vocal inicial es pronunciï com una vocal neutra o com una e.
Ex. libido, òpera, karate, divertimento
(4) En els manlleus en què no hi ha referència de la llengua original pel que fa a l'obertura de les e i les o tòniques, sol prevaldre l'analogia amb paraules i contextos fonètics similars que fa cada parlant segons quin sigui el seu dialecte.

La febre hemorràgica de l'Ebola, o malaltia de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és una malaltia vírica altament contagiosa i sovint mortal causada pel virus de l'Ebola, que es caracteritza per la presència de febre, forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll, tos seca, símptomes de deshidratació, leucocitosi, trombocitopènia i hemorràgies internes i externes.
. Els equivalents castellans són enfermedad del Ébola i virosis del Ébola, i els anglesos, Ebola hemorrhagic fever i Ebola virus disease.

Pel que fa al virus de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és un virus del gènere Ebolavirus de morfologia filamentosa, linear o ramificat, amb una càpsida helicoidal envoltada d'una membrana lipídica i genoma monocatenari d'RNA, causant de la febre hemorràgica de l'Ebola.
. L'equivalent castellà és virus del Ébola, i l'anglès, Ebola virus.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de febre hemorràgica de l'Ebola i virus de l'Ebola al Cercaterm, i també el document de criteri original, Sobre el virus de l'Ebola, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/virus-lebola).
0 CRITERI ebola: Pronúncia i grafia 0 CRITERI ebola: Pronúncia i grafia

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI ebola: Pronúncia i grafia
  • es  (febre hemorràgica de l'Ebola) enfermedad del Ébola, n f
  • es  (febre hemorràgica de l'Ebola) virosis del Ébola, n f
  • es  (virus de l'Ebola) virus del Ébola, n m
  • en  (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola hemorrhagic fever, n
  • en  (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola virus disease, n
  • en  (virus de l'Ebola) Ebola virus, n

<Ciències de la salut > Patologia general>

Definició
Per a la pronúncia i la grafia de ebola, es recomana seguir les convencions següents:
- Fer-ne una paraula plana, és a dir pronunciar-la amb accent tònic sobre la síl·laba -bo- i, com a paraula plana acabada amb vocal, no posar-hi cap accent gràfic.
Ex. ebola
- En els dialectes amb vocal neutra, pronunciar la vocal inicial com una e- o bé com una vocal neutra.
- Pronunciar la o tònica com una o oberta o bé com una o tancada segons s'adigui més a cada dialecte (eb[ò]la o eb[ó]la).
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex. virus de l'Ebola (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències de l'ebola (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat d'ebola (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb majúscula inicial si es fa servir com a complement d'una denominació més llarga i amb minúscula inicial si es fa servir com un nom complet.
Ex. els símptomes de la malaltia de l'Ebola (la denominació completa és malaltia de l'Ebola), però els símptomes de l'ebola (la denominació completa és ebola)

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) El nom Ebola prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en aquesta zona on es va identificar el virus. La referència al nom d'un riu justifica la presència de l'article i la majúscula inicial quan té valor de topònim.
(2) La pronúncia plana és la més acostada a les llengües africanes d'origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des del començament. Això justifica l'accent tònic sobre la penúltima síl·laba i l'absència d'accent gràfic (tot i que també hi ha arguments a favor de la pronúncia esdrúixola).
(3) La pronúncia de les e i les o àtones dels manlleus i d'alguns mots cultes és vacil·lant i depèn del grau d'integració en la llengua. Això justifica que s'accepti, per als dialectes orientals, que la vocal inicial es pronunciï com una vocal neutra o com una e.
Ex. libido, òpera, karate, divertimento
(4) En els manlleus en què no hi ha referència de la llengua original pel que fa a l'obertura de les e i les o tòniques, sol prevaldre l'analogia amb paraules i contextos fonètics similars que fa cada parlant segons quin sigui el seu dialecte.

La febre hemorràgica de l'Ebola, o malaltia de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és una malaltia vírica altament contagiosa i sovint mortal causada pel virus de l'Ebola, que es caracteritza per la presència de febre, forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll, tos seca, símptomes de deshidratació, leucocitosi, trombocitopènia i hemorràgies internes i externes.
. Els equivalents castellans són enfermedad del Ébola i virosis del Ébola, i els anglesos, Ebola hemorrhagic fever i Ebola virus disease.

Pel que fa al virus de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és un virus del gènere Ebolavirus de morfologia filamentosa, linear o ramificat, amb una càpsida helicoidal envoltada d'una membrana lipídica i genoma monocatenari d'RNA, causant de la febre hemorràgica de l'Ebola.
. L'equivalent castellà és virus del Ébola, i l'anglès, Ebola virus.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de febre hemorràgica de l'Ebola i virus de l'Ebola al Cercaterm, i també el document de criteri original, Sobre el virus de l'Ebola, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/virus-lebola).
0 CRITERI facebooker, youtuber, instagramer: Pronúncia i grafia 0 CRITERI facebooker, youtuber, instagramer: Pronúncia i grafia

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI facebooker, youtuber, instagramer: Pronúncia i grafia
  • es  (facebooker | facebookera) facebooker, n m, f
  • es  (facebooker | facebookera) facebookero | facebookera, n m, f
  • es  (instagramer | instagramera) instagramero | instagramera, n m, f
  • es  (instagramer | instagramera) instagrammer, n m, f
  • es  (youtuber | youtubera) youtuber, n m, f
  • es  (youtuber | youtubera) youtubero | youtubera, n m, f
  • es  (youtuber | youtubera) yutúber, n m, f
  • fr  (facebooker | facebookera) facebooker | facebookeuse, n m, f
  • fr  (instagramer | instagramera) instagrammer, n m, f
  • fr  (instagramer | instagramera) instagrammeur | instagrammeuse, n m, f
  • fr  (youtuber | youtubera) youtuber, n m, f
  • fr  (youtuber | youtubera) youtubeur | youtubeuse, n m, f
  • en  (facebooker | facebookera) facebooker, n
  • en  (instagramer | instagramera) instagramer, n
  • en  (instagramer | instagramera) instagrammer, n
  • en  (youtuber | youtubera) Tuber, n
  • en  (youtuber | youtubera) youtuber, n

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Telecomunicacions>

Definició
Per a la pronúncia i la grafia de facebooker, instagramer i youtuber (i tuber) es recomana seguir les convencions següents:

- No aplicar cap adaptació ortogràfica a les formes en català, per tal com deriven dels noms propis de les xarxes socials Facebook, Instagram i YouTube. És un cas similar als noms comuns pasteurització (del nom del biòleg Louis Pasteur) o darwinià (del naturalista Charles Darwin), creats també per sufixació.
- Assignar-hi el doble gènere masculí i femení, amb una terminació pròpia per al femení (facebookera, instagramera i youtubera, i també tubera, enfront de les formes masculines facebooker, instagramer i youtuber o tuber).
- Mantenir la pronúncia original pel que fa a l'arrel, d'acord amb el nom propi, però situar l'accent tònic sobre el sufix. (Aproximadament, es pronuncia [feisbuquer - feisbuquéra], [instagramér - instagraméra], [iutubér - iutubéra] i [tubér - tubéra].)

Els motius d'aquesta tria són els següents:

(1) S'evita l'adaptació ortogràfica en els derivats perquè prenen com a base noms propis molt coneguts de plataformes, no tenen un valor general sinó específic per a cada plataforma i, a més, una grafia catalana acordada a la pronúncia original donaria lloc a formes molt allunyades i difícils de reconèixer (*feisbuquera, *iutuber).
(2) La terminació femenina és la pròpia del sufix català -er / -era, que serveix per a crear noms de professions o d'aficionats a alguna cosa (com en banquer | banquera o bloguer | bloguera).
(3) El manteniment de la pronúncia de la base s'explica per la voluntat de respectar la pronúncia original, molt estesa, i el desplaçament de l'accent, perquè es considera que el derivat ja és una paraula catalana i, doncs, es comporta accentualment com ho fan les paraules amb aquest sufix: és un sufix tònic, sobre el qual sempre recau l'accent de pronúncia.

Un facebooker o una facebookera és una persona que produeix i difon regularment continguts a la plataforma Facebook.
. Els equivalents castellans són facebooker i facebookero | facebookera; el francès, facebooker | facebookeuse, i l'original anglès, Facebooker, amb la variant gràfica facebooker.

Un instagramer o una instagramera és una persona usuària de la plataforma Instagram que hi penja fotografies o vídeos regularment.
. Els equivalents castellans són instagramero | instagramera i instagrammer; els francesos, instagrammer i instagrammeur | instagrammeuse, i l'original anglès, instagramer, amb la variant lingüística instagrammer.

Un youtuber o una youtubera, o bé un tuber o una tubera, és una persona que produeix i difon regularment vídeos, en els quals sol aparèixer, a través de la plataforma YouTube.
. Els equivalents castellans són youtuber, youtubero | youtubera i yutúber; els francesos, youtuber i youtubeur | youtubeuse, i els originals anglesos, Tuber i YouTuber, amb la variant gràfica youtuber.

Nota