Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "prove�dor" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament)
- ca Adjectiu: cec cega (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: educatiu -iva (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: falb -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: guerxo -a (EXEMPLE), adj
- ca Adjectiu: petri pètria (EXEMPLE), adj
- ca Nom: consumidor proactiu | consumidora proactiva (EXEMPLE), n m, f
- ca Nom: pilot (EXEMPLE), n m, f
- ca Nom: professor | professora (EXEMPLE), n m, f
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>
Definició
És per això que considerem preferible adoptar un sistema doble, tal com fa el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC):
- En els adjectius, representar la forma femenina com una terminació adjuntada al masculí.
- En els noms de doble gènere, representar la forma femenina completa.
Ara bé, el sistema de representació del femení adoptat pel DIEC està pensat per a la lexicografia però no per a la terminografia. El seu ús en terminografia té inconvenients:
(1) La separació de forma masculina i forma femenina amb un espai pot plantejar dubtes sobre els límits de cadascuna, ja que hi ha moltes denominacions terminogràfiques amb espais interns.
Ex. 1: (DIEC) professor professora
Ex. 2: (terminografia) ?comissari tècnic controlador comissària tècnica controladora
(2) L'atribució de dues categories lèxiques, una a cada forma, s'ajusta al plantejament lexicogràfic basat en la forma lingüística (hi ha dues formes), però no al plantejament terminogràfic basat en el concepte (essencialment, hi ha un sol concepte, amb variacions menors segons el gènere).
Ex.: (DIEC) professor professora m i f [substantiu masculí i substantiu femení]
A. Proposta terminogràfica de representació final del femení
- En el cas dels adjectius, es manté el sistema de reducció de la forma femenina a la terminació, segons els criteris tradicionals. (Vegeu el criteri Representació de denominacions femenines (1).)
Ex. 1: falb -a adj; guerxo -a adj
Ex. 2: educatiu -iva adj
Ex. 3: cec cega adj; petri pètria adj
- En el cas dels noms de doble gènere, s'opta per escriure la forma femenina segons els criteris següents:
. Separació de la forma masculina i la forma femenina per mitjà d'un signe específic, '|', present en el teclat.
Ex.: professor | professora
. Representació d'una sola forma en cas de coincidència de forma masculina i forma femenina, per qüestions pràctiques.
Ex.: pilot
. Atribució d'una categoria lèxica unitària a totes dues formes, de manera que es pugui interpretar que són formes diferents de la mateixa denominació.
Ex.: consumidor proactiu | consumidora proactiva n m, f [nom masculí i femení]
B. Proposta terminogràfica de representació interna del femení
En l'eina de gestió utilitzada (eina de gestió és una base de dades amb una interfície ajustada a les necessitats terminogràfiques), es pot optar per les representacions següents dels noms de doble gènere:
(1) Reservar un camp per a cada forma, mantenint la unitat de la denominació.
Ex.: [Denominació] professor (m) professora (f) || [Categoria lèxica] n m, f
(2) Recollir totes dues formes en el mateix camp, amb el format previst per a la representació final.
Ex.: [Denominació] professor | professora || [Categoria lèxica] n m, f
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional) i Denominació femenina (3): Representació de formes dobles no determinades pel sexe (tractament).
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI imposició de proveïdor o imposició de serveis?
- es (imposició de proveïdor) imposición de proveedor, n f
- es (imposició de proveïdor) slamming, n m
- fr (imposició de proveïdor) détournement d'abonné, n m
- fr (imposició de proveïdor) détournement de client, n m
- fr (imposició de proveïdor) détournement de clientèle, n m
- fr (imposició de proveïdor) écrasement de ligne, n m
- en (imposició de proveïdor) slamming, n
- en (imposició de serveis) cramming, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Telefonia>
Definició
- La imposició de proveïdor és la pràctica fraudulenta de transferir el servei telefònic d'una companyia a una altra companyia sense el consentiment de l'abonat.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És formalment transparent.
(2) És paral·lela a les solucions alternatives del castellà i el francès.
(3) Recull el sentit de violència present en la forma anglesa original slamming (creada a partir del verb to slam, 'push or put something somewhere with great force', segons l'Oxford Dictionary of English).
. Els equivalents castellans són imposición de proveedor i slamming; els francesos, détournement d'abonné, détournement de client, détournement de clientèle i écrasement de ligne, i l'anglès, slamming.
- La imposició de serveis és la pràctica fraudulenta de facturar a un client serveis que no ha sol·licitat.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És formalment transparent.
(2) Està creada per analogia a imposició de proveïdor.
. L'equivalent anglès és cramming (creat a partir del verb to cram, 'completely fill a place or container to the point of overflowing', segons l'Oxford Dictionary of English).
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de imposició de proveïdor i imposició de serveis al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com anomenem en català els fraus en telefonia slammig i cramming?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-anomenem-catala-els-fraus-telefonia-slamming-i-cramming).
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aerosol de defensa, n m
- ca esprai de defensa, n m sin. compl.
- es aerosol de defensa
- es spray paralizante
- en aerosol projector
- en spray container TD
<Policia > Infraestructura > Material operatiu>
Definició
<Química > Química analítica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agent protector, n m
- ca protector, n m sin. compl.
- es agente protector
- es protector
- en protective agent
<Química > Química analítica>
Definició
<Alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca aliment protector, n m
- es alimento protector
- fr aliment de protection
- fr aliment protecteur
- it alimento prottetivo
- pt alimento protector
- en protective food
- de essentielle Nahrungsmittel
<Alimentació>
Definició
<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca allotjador, n m
- es alojador
- es hospedador
- es proveedor de alojamiento
- fr fournisseur de services d'hébergement
- fr hébergeur
- pt provedor de hospedagem
- en host
- en hoster
- en hosting service provider
<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>
Definició
<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca allotjador gratuït, n m
- es proveedor de alojamiento gratuito, n m
- fr fournisseur d'hébergement gratuit, n m
- fr hébergeur de sites gratuit, n m
- fr hébergeur gratuit, n m
- fr hébergeur web gratuit, n m
- en free hoster, n
- en free hosting provider, n
- en free web hoster, n
- en free web space provider, n
<Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aprovador | aprovadora, adj
- ca aprovatiu | aprovativa, adj sin. compl.
- ca aprovatori | aprovatòria, adj sin. compl.
- es aprobador | aprobador
- es aprobativo | aprobativa
- es aprobatorio | aprobatoria
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Encara no han publicat l'acta de sessió del consell escolar aprovadora dels comptes de l'últim trimestre.
Ex.: L'Ajuntament adoptarà, si és procedent, un acord aprovatiu de l'adhesió d'un nou membre a la societat.
Ex.: L'empresa queda constituïda un cop presentat l'acord aprovatori en el registre d'entitats.
<17 Esports d'hivern > 04 Múixing i pulca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca arc frontal, n m
- es arco protector
- fr arc-avant
- fr lune
- en brush bow
<Esport > 17 Esports d'hivern > 04 Múixing i pulca>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arnot, n m
- es protector
<Construcció > Urbanisme>
