Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "prud�ncia" dins totes les àrees temàtiques
0 CRITERI chikungunya: Pronúncia i grafia
0 CRITERI chikungunya: Pronúncia i grafia
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI chikungunya: Pronúncia i grafia
- es (chikungunya) chicunguña, n m
- es (chikungunya) chikunguña, n m
- es (chikungunya) fiebre chicunguña, n f
- es (chikungunya) fiebre chikunguña, n f
- es (virus del chikungunya) virus del chicunguña, n m
- es (virus del chikungunya) virus del chikunguña, n m
- es (CHIKV) CHIKV, n m sigla
- fr (chikungunya) chikungunya, n m
- fr (chikungunya) fièvre Chikungunya, n f
- fr (virus del chikungunya) virus du chikungunya, n m
- fr (CHIKV) CHIKV, n m sigla
- en (chikungunya) chikungunya, n
- en (chikungunya) chikungunya fever, n
- en (virus del chikungunya) chikungunya virus, n
- en (CHIKV) CHIKV, n sigla
<Ciències de la salut > Patologia general>
Definició
Per a la pronúncia i la grafia de chikungunya, es recomana seguir les convencions següents:
- No aplicar-hi cap adaptació ortogràfica al català.
- Assignar-hi gènere masculí.
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex.: virus del chikungunya (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències del chikungunya (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat de chikungunya (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb minúscula inicial en tots els contextos, excepte si hi correspon la majúscula per raons contextuals (inici de frase, taula, etc.).
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) S'evita l'adaptació per la internacionalitat de la forma i perquè la grafia catalana donaria lloc a una forma allunyada de la més coneguda (*xicungunya, *txicungunya).
(2) L'atribució del gènere masculí a chikungunya és majoritària en català i en les altres llengües romàniques, potser pel caràcter no marcat del masculí en aquestes llengües. (Tot i que també es documenta com a forma femenina i que hi ha noms de malalties masculins i noms de malaltia femenins.)
(3) La majúscula inicial no està justificada, perquè chikungunya ve d'una paraula comuna del makonde i no d'un nom propi (a diferència de ebola). En makonde (llengua bantú del sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic), chikungunya significa 'home que es doblega', per la posició encorbada que provoca en els malalts l'intens dolor d'articulacions de la malaltia.
El chikungunya, o la febre chikungunya, és una malaltia vírica causada pel virus del chikungunya, caracteritzada per febre, eritema i dolors articulars molt forts, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de cefalea, nàusees i conjuntivitis. La confirmació del diagnòstic es fa per mitjà de proves serològiques o moleculars.
. Els equivalents castellans són chicunguña, chikunguña, fiebre chicunguña i fiebre chikunguña; els francesos, chikungunya i fièvre Chikungunya, i els anglesos, chikungunya i chikungunya fever.
Pel que fa al virus del chikungunya (o, en determinats contextos informals, el chikungunya), és un virus del gènere Alphavirus amb un genoma constituït per una còpia d'RNA monocatenari positiu, de morfologia esfèrica, amb un diàmetre de 45 a 75 nm, i amb un embolcall cobert d'espícules. Aquest virus, que causa el chikungunya, pertany a la família Togaviridae i es transmet per mitjà de les picades del mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti).
. Els equivalents castellans són virus del chicunguña i virus del chikunguña, amb la sigla CHIKV; el francès, virus du chikungunya, amb la sigla CHIKV, i l'anglès, chikungunya virus, amb la sigla CHIKV.
- No aplicar-hi cap adaptació ortogràfica al català.
- Assignar-hi gènere masculí.
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex.: virus del chikungunya (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències del chikungunya (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat de chikungunya (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb minúscula inicial en tots els contextos, excepte si hi correspon la majúscula per raons contextuals (inici de frase, taula, etc.).
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) S'evita l'adaptació per la internacionalitat de la forma i perquè la grafia catalana donaria lloc a una forma allunyada de la més coneguda (*xicungunya, *txicungunya).
(2) L'atribució del gènere masculí a chikungunya és majoritària en català i en les altres llengües romàniques, potser pel caràcter no marcat del masculí en aquestes llengües. (Tot i que també es documenta com a forma femenina i que hi ha noms de malalties masculins i noms de malaltia femenins.)
(3) La majúscula inicial no està justificada, perquè chikungunya ve d'una paraula comuna del makonde i no d'un nom propi (a diferència de ebola). En makonde (llengua bantú del sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic), chikungunya significa 'home que es doblega', per la posició encorbada que provoca en els malalts l'intens dolor d'articulacions de la malaltia.
El chikungunya, o la febre chikungunya, és una malaltia vírica causada pel virus del chikungunya, caracteritzada per febre, eritema i dolors articulars molt forts, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de cefalea, nàusees i conjuntivitis. La confirmació del diagnòstic es fa per mitjà de proves serològiques o moleculars.
. Els equivalents castellans són chicunguña, chikunguña, fiebre chicunguña i fiebre chikunguña; els francesos, chikungunya i fièvre Chikungunya, i els anglesos, chikungunya i chikungunya fever.
Pel que fa al virus del chikungunya (o, en determinats contextos informals, el chikungunya), és un virus del gènere Alphavirus amb un genoma constituït per una còpia d'RNA monocatenari positiu, de morfologia esfèrica, amb un diàmetre de 45 a 75 nm, i amb un embolcall cobert d'espícules. Aquest virus, que causa el chikungunya, pertany a la família Togaviridae i es transmet per mitjà de les picades del mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti).
. Els equivalents castellans són virus del chicunguña i virus del chikunguña, amb la sigla CHIKV; el francès, virus du chikungunya, amb la sigla CHIKV, i l'anglès, chikungunya virus, amb la sigla CHIKV.
Nota
-
Podeu consultar les fitxes completes de chikungunya i virus del chikungunya al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és i com s'escriu el chikungunya?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-i-com-sescriu-chikungunya).
0 CRITERI chikungunya: Pronúncia i grafia
0 CRITERI chikungunya: Pronúncia i grafia
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI chikungunya: Pronúncia i grafia
- es (chikungunya) chicunguña, n m
- es (chikungunya) chikunguña, n m
- es (chikungunya) fiebre chicunguña, n f
- es (chikungunya) fiebre chikunguña, n f
- es (virus del chikungunya) virus del chicunguña, n m
- es (virus del chikungunya) virus del chikunguña, n m
- es (CHIKV) CHIKV, n m sigla
- fr (chikungunya) chikungunya, n m
- fr (chikungunya) fièvre Chikungunya, n f
- fr (virus del chikungunya) virus du chikungunya, n m
- fr (CHIKV) CHIKV, n m sigla
- en (chikungunya) chikungunya, n
- en (chikungunya) chikungunya fever, n
- en (virus del chikungunya) chikungunya virus, n
- en (CHIKV) CHIKV, n sigla
<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>
Definició
Per a la pronúncia i la grafia de chikungunya, es recomana seguir les convencions següents:
- No aplicar-hi cap adaptació ortogràfica al català.
- Assignar-hi gènere masculí.
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex.: virus del chikungunya (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències del chikungunya (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat de chikungunya (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb minúscula inicial en tots els contextos, excepte si hi correspon la majúscula per raons contextuals (inici de frase, taula, etc.).
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) S'evita l'adaptació per la internacionalitat de la forma i perquè la grafia catalana donaria lloc a una forma allunyada de la més coneguda (*xicungunya, *txicungunya).
(2) L'atribució del gènere masculí a chikungunya és majoritària en català i en les altres llengües romàniques, potser pel caràcter no marcat del masculí en aquestes llengües. (Tot i que també es documenta com a forma femenina i que hi ha noms de malalties masculins i noms de malaltia femenins.)
(3) La majúscula inicial no està justificada, perquè chikungunya ve d'una paraula comuna del makonde i no d'un nom propi (a diferència de ebola). En makonde (llengua bantú del sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic), chikungunya significa 'home que es doblega', per la posició encorbada que provoca en els malalts l'intens dolor d'articulacions de la malaltia.
El chikungunya, o la febre chikungunya, és una malaltia vírica causada pel virus del chikungunya, caracteritzada per febre, eritema i dolors articulars molt forts, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de cefalea, nàusees i conjuntivitis. La confirmació del diagnòstic es fa per mitjà de proves serològiques o moleculars.
. Els equivalents castellans són chicunguña, chikunguña, fiebre chicunguña i fiebre chikunguña; els francesos, chikungunya i fièvre Chikungunya, i els anglesos, chikungunya i chikungunya fever.
Pel que fa al virus del chikungunya (o, en determinats contextos informals, el chikungunya), és un virus del gènere Alphavirus amb un genoma constituït per una còpia d'RNA monocatenari positiu, de morfologia esfèrica, amb un diàmetre de 45 a 75 nm, i amb un embolcall cobert d'espícules. Aquest virus, que causa el chikungunya, pertany a la família Togaviridae i es transmet per mitjà de les picades del mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti).
. Els equivalents castellans són virus del chicunguña i virus del chikunguña, amb la sigla CHIKV; el francès, virus du chikungunya, amb la sigla CHIKV, i l'anglès, chikungunya virus, amb la sigla CHIKV.
- No aplicar-hi cap adaptació ortogràfica al català.
- Assignar-hi gènere masculí.
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex.: virus del chikungunya (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències del chikungunya (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat de chikungunya (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb minúscula inicial en tots els contextos, excepte si hi correspon la majúscula per raons contextuals (inici de frase, taula, etc.).
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) S'evita l'adaptació per la internacionalitat de la forma i perquè la grafia catalana donaria lloc a una forma allunyada de la més coneguda (*xicungunya, *txicungunya).
(2) L'atribució del gènere masculí a chikungunya és majoritària en català i en les altres llengües romàniques, potser pel caràcter no marcat del masculí en aquestes llengües. (Tot i que també es documenta com a forma femenina i que hi ha noms de malalties masculins i noms de malaltia femenins.)
(3) La majúscula inicial no està justificada, perquè chikungunya ve d'una paraula comuna del makonde i no d'un nom propi (a diferència de ebola). En makonde (llengua bantú del sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic), chikungunya significa 'home que es doblega', per la posició encorbada que provoca en els malalts l'intens dolor d'articulacions de la malaltia.
El chikungunya, o la febre chikungunya, és una malaltia vírica causada pel virus del chikungunya, caracteritzada per febre, eritema i dolors articulars molt forts, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de cefalea, nàusees i conjuntivitis. La confirmació del diagnòstic es fa per mitjà de proves serològiques o moleculars.
. Els equivalents castellans són chicunguña, chikunguña, fiebre chicunguña i fiebre chikunguña; els francesos, chikungunya i fièvre Chikungunya, i els anglesos, chikungunya i chikungunya fever.
Pel que fa al virus del chikungunya (o, en determinats contextos informals, el chikungunya), és un virus del gènere Alphavirus amb un genoma constituït per una còpia d'RNA monocatenari positiu, de morfologia esfèrica, amb un diàmetre de 45 a 75 nm, i amb un embolcall cobert d'espícules. Aquest virus, que causa el chikungunya, pertany a la família Togaviridae i es transmet per mitjà de les picades del mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti).
. Els equivalents castellans són virus del chicunguña i virus del chikunguña, amb la sigla CHIKV; el francès, virus du chikungunya, amb la sigla CHIKV, i l'anglès, chikungunya virus, amb la sigla CHIKV.
Nota
-
Podeu consultar les fitxes completes de chikungunya i virus del chikungunya al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és i com s'escriu el chikungunya?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-i-com-sescriu-chikungunya).
0 CRITERI COVID-19, covid: Pronúncia i grafia
0 CRITERI COVID-19, covid: Pronúncia i grafia
<Pronúncia o grafia de casos singulars>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI COVID-19, covid: Pronúncia i grafia
<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>
Definició
En l'ús oral i escrit de les formes COVID-19 / COVID / Covid-19 / Covid / covid-19 / covid es recomana seguir diverses convencions que s'han anat establint.
A. PRONÚNCIA I GRAFIA
Pel que fa a la pronúncia i la grafia, es considera preferible:
- Fer-ne una paraula aguda, és a dir pronunciar-ho amb accent tònic sobre la síl·laba -vid i, com a paraula aguda acabada en consonant, no posar-hi cap accent gràfic.
- Pronunciar [o] la vocal de la primera síl·laba, en tots els dialectes. (Ara bé, en els dialectes que habitualment pronuncien [u] una o àtona, també es pot pronunciar c[u]vid, d'acord amb el procés habitual d'integració de sigles i paraules procedents d'altres llengües.)
- Escriure-ho seguint prioritàriament una de les grafies següents:
(1) COVID-19, amb totes les lletres amb majúscules i en rodona, d'acord amb el seu origen com a sigla (COVID-19 procedeix del nom original anglès coronavirus disease 19, en què la xifra fa referència al 2019 com a any de sorgiment de la malaltia).
. Aquesta forma és pròpia dels àmbits més especialitzats (estudis, denominacions de vacunes, etc.).
(2) covid (forma ja recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), amb totes les lletres amb minúscules i en rodona, d'acord amb l'últim pas d'integració de les sigles en la llengua quan tenen valor de nom comú i es tornen d'ús general (és a dir, igual que sida o radar, originalment sigles); a més, es prescindeix de la referència a l'any perquè l'ús habitual no la recull (fora de l'àmbit especialitzat, l'any no té valor opositiu).
. Aquesta forma és pròpia d'àmbits no especialitzats: divulgació, mitjans de comunicació, registre col·loquial.
En canvi, NO es consideren grafies adequades:
. *COVID-19,*covid-19 [en cursiva], perquè les malalties s'escriuen amb lletra rodona.
. *Covid-19, Covid [amb majúscula inicial], perquè les malalties tenen tractament de noms comuns (per exemple, la grip o, si contenen noms propis, malaltia de Kawasaki).
B. GÈNERE
Pel que fa al gènere, es recomana:
- Assignar-hi el gènere femení, que és el gènere que té en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Cal tenir en compte que COVID-19 (o covid) correspon en català a la denominació completa malaltia per coronavirus, en què malaltia tradueix disease; com que malaltia per coronavirus és femení, també ho són COVID-19 i covid.
Exemple: la COVID-19, la covid; el virus de la COVID-19, el virus de la covid
L'ús del gènere masculí per a COVID-19 o covid no és recomanable, tot i que no sigui evident que la forma contingui 'malaltia' i que de vegades s'utilitzin, impròpiament, com a nom del virus.
En canvi, coronavirus s'utilitza en masculí, ja que, a diferència de COVID-19 o covid, fa referència a un virus i no a una malaltia, i en català els virus són de gènere masculí.
Exemple: el coronavirus causant de la COVID-19, el coronavirus de la covid
C. DENOMINACIÓ DE MALALTIA I VIRUS
C1. Malaltia
Pel que fa a la malaltia, com ja s'ha comentat, tant es poden utilitzar COVID-19 com covid, segons el grau d'especialització del context; així mateix, també es poden fer servir formes més descriptives (com ara malaltia del coronavirus) o estrictament redundants (per exemple, malaltia de la covid).
C2. Virus
Pel que fa al virus que causa la malaltia, el nom oficial aprovat per l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2. Tot i això, en contextos comunicatius l'OMS recomana que es facin servir denominacions del tipus virus responsable de la COVID-19 o coronavirus de la COVID-19 (com ara virus de la grip o virus de la sida).
A. PRONÚNCIA I GRAFIA
Pel que fa a la pronúncia i la grafia, es considera preferible:
- Fer-ne una paraula aguda, és a dir pronunciar-ho amb accent tònic sobre la síl·laba -vid i, com a paraula aguda acabada en consonant, no posar-hi cap accent gràfic.
- Pronunciar [o] la vocal de la primera síl·laba, en tots els dialectes. (Ara bé, en els dialectes que habitualment pronuncien [u] una o àtona, també es pot pronunciar c[u]vid, d'acord amb el procés habitual d'integració de sigles i paraules procedents d'altres llengües.)
- Escriure-ho seguint prioritàriament una de les grafies següents:
(1) COVID-19, amb totes les lletres amb majúscules i en rodona, d'acord amb el seu origen com a sigla (COVID-19 procedeix del nom original anglès coronavirus disease 19, en què la xifra fa referència al 2019 com a any de sorgiment de la malaltia).
. Aquesta forma és pròpia dels àmbits més especialitzats (estudis, denominacions de vacunes, etc.).
(2) covid (forma ja recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), amb totes les lletres amb minúscules i en rodona, d'acord amb l'últim pas d'integració de les sigles en la llengua quan tenen valor de nom comú i es tornen d'ús general (és a dir, igual que sida o radar, originalment sigles); a més, es prescindeix de la referència a l'any perquè l'ús habitual no la recull (fora de l'àmbit especialitzat, l'any no té valor opositiu).
. Aquesta forma és pròpia d'àmbits no especialitzats: divulgació, mitjans de comunicació, registre col·loquial.
En canvi, NO es consideren grafies adequades:
. *COVID-19,*covid-19 [en cursiva], perquè les malalties s'escriuen amb lletra rodona.
. *Covid-19, Covid [amb majúscula inicial], perquè les malalties tenen tractament de noms comuns (per exemple, la grip o, si contenen noms propis, malaltia de Kawasaki).
B. GÈNERE
Pel que fa al gènere, es recomana:
- Assignar-hi el gènere femení, que és el gènere que té en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Cal tenir en compte que COVID-19 (o covid) correspon en català a la denominació completa malaltia per coronavirus, en què malaltia tradueix disease; com que malaltia per coronavirus és femení, també ho són COVID-19 i covid.
Exemple: la COVID-19, la covid; el virus de la COVID-19, el virus de la covid
L'ús del gènere masculí per a COVID-19 o covid no és recomanable, tot i que no sigui evident que la forma contingui 'malaltia' i que de vegades s'utilitzin, impròpiament, com a nom del virus.
En canvi, coronavirus s'utilitza en masculí, ja que, a diferència de COVID-19 o covid, fa referència a un virus i no a una malaltia, i en català els virus són de gènere masculí.
Exemple: el coronavirus causant de la COVID-19, el coronavirus de la covid
C. DENOMINACIÓ DE MALALTIA I VIRUS
C1. Malaltia
Pel que fa a la malaltia, com ja s'ha comentat, tant es poden utilitzar COVID-19 com covid, segons el grau d'especialització del context; així mateix, també es poden fer servir formes més descriptives (com ara malaltia del coronavirus) o estrictament redundants (per exemple, malaltia de la covid).
C2. Virus
Pel que fa al virus que causa la malaltia, el nom oficial aprovat per l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2. Tot i això, en contextos comunicatius l'OMS recomana que es facin servir denominacions del tipus virus responsable de la COVID-19 o coronavirus de la COVID-19 (com ara virus de la grip o virus de la sida).
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, A l'entorn del coronavirus, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/lentorn-del-coronavirus).
0 CRITERI COVID-19, covid: Pronúncia i grafia
0 CRITERI COVID-19, covid: Pronúncia i grafia
<Salut pública>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI COVID-19, covid: Pronúncia i grafia
<Ciències de la salut > Salut pública>
Definició
En l'ús oral i escrit de les formes COVID-19 / COVID / Covid-19 / Covid / covid-19 / covid es recomana seguir diverses convencions que s'han anat establint.
A. PRONÚNCIA I GRAFIA
Pel que fa a la pronúncia i la grafia, es considera preferible:
- Fer-ne una paraula aguda, és a dir pronunciar-ho amb accent tònic sobre la síl·laba -vid i, com a paraula aguda acabada en consonant, no posar-hi cap accent gràfic.
- Pronunciar [o] la vocal de la primera síl·laba, en tots els dialectes. (Ara bé, en els dialectes que habitualment pronuncien [u] una o àtona, també es pot pronunciar c[u]vid, d'acord amb el procés habitual d'integració de sigles i paraules procedents d'altres llengües.)
- Escriure-ho seguint prioritàriament una de les grafies següents:
(1) COVID-19, amb totes les lletres amb majúscules i en rodona, d'acord amb el seu origen com a sigla (COVID-19 procedeix del nom original anglès coronavirus disease 19, en què la xifra fa referència al 2019 com a any de sorgiment de la malaltia).
. Aquesta forma és pròpia dels àmbits més especialitzats (estudis, denominacions de vacunes, etc.).
(2) covid (forma ja recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), amb totes les lletres amb minúscules i en rodona, d'acord amb l'últim pas d'integració de les sigles en la llengua quan tenen valor de nom comú i es tornen d'ús general (és a dir, igual que sida o radar, originalment sigles); a més, es prescindeix de la referència a l'any perquè l'ús habitual no la recull (fora de l'àmbit especialitzat, l'any no té valor opositiu).
. Aquesta forma és pròpia d'àmbits no especialitzats: divulgació, mitjans de comunicació, registre col·loquial.
En canvi, NO es consideren grafies adequades:
. *COVID-19,*covid-19 [en cursiva], perquè les malalties s'escriuen amb lletra rodona.
. *Covid-19, Covid [amb majúscula inicial], perquè les malalties tenen tractament de noms comuns (per exemple, la grip o, si contenen noms propis, malaltia de Kawasaki).
B. GÈNERE
Pel que fa al gènere, es recomana:
- Assignar-hi el gènere femení, que és el gènere que té en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Cal tenir en compte que COVID-19 (o covid) correspon en català a la denominació completa malaltia per coronavirus, en què malaltia tradueix disease; com que malaltia per coronavirus és femení, també ho són COVID-19 i covid.
Exemple: la COVID-19, la covid; el virus de la COVID-19, el virus de la covid
L'ús del gènere masculí per a COVID-19 o covid no és recomanable, tot i que no sigui evident que la forma contingui 'malaltia' i que de vegades s'utilitzin, impròpiament, com a nom del virus.
En canvi, coronavirus s'utilitza en masculí, ja que, a diferència de COVID-19 o covid, fa referència a un virus i no a una malaltia, i en català els virus són de gènere masculí.
Exemple: el coronavirus causant de la COVID-19, el coronavirus de la covid
C. DENOMINACIÓ DE MALALTIA I VIRUS
C1. Malaltia
Pel que fa a la malaltia, com ja s'ha comentat, tant es poden utilitzar COVID-19 com covid, segons el grau d'especialització del context; així mateix, també es poden fer servir formes més descriptives (com ara malaltia del coronavirus) o estrictament redundants (per exemple, malaltia de la covid).
C2. Virus
Pel que fa al virus que causa la malaltia, el nom oficial aprovat per l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2. Tot i això, en contextos comunicatius l'OMS recomana que es facin servir denominacions del tipus virus responsable de la COVID-19 o coronavirus de la COVID-19 (com ara virus de la grip o virus de la sida).
A. PRONÚNCIA I GRAFIA
Pel que fa a la pronúncia i la grafia, es considera preferible:
- Fer-ne una paraula aguda, és a dir pronunciar-ho amb accent tònic sobre la síl·laba -vid i, com a paraula aguda acabada en consonant, no posar-hi cap accent gràfic.
- Pronunciar [o] la vocal de la primera síl·laba, en tots els dialectes. (Ara bé, en els dialectes que habitualment pronuncien [u] una o àtona, també es pot pronunciar c[u]vid, d'acord amb el procés habitual d'integració de sigles i paraules procedents d'altres llengües.)
- Escriure-ho seguint prioritàriament una de les grafies següents:
(1) COVID-19, amb totes les lletres amb majúscules i en rodona, d'acord amb el seu origen com a sigla (COVID-19 procedeix del nom original anglès coronavirus disease 19, en què la xifra fa referència al 2019 com a any de sorgiment de la malaltia).
. Aquesta forma és pròpia dels àmbits més especialitzats (estudis, denominacions de vacunes, etc.).
(2) covid (forma ja recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), amb totes les lletres amb minúscules i en rodona, d'acord amb l'últim pas d'integració de les sigles en la llengua quan tenen valor de nom comú i es tornen d'ús general (és a dir, igual que sida o radar, originalment sigles); a més, es prescindeix de la referència a l'any perquè l'ús habitual no la recull (fora de l'àmbit especialitzat, l'any no té valor opositiu).
. Aquesta forma és pròpia d'àmbits no especialitzats: divulgació, mitjans de comunicació, registre col·loquial.
En canvi, NO es consideren grafies adequades:
. *COVID-19,*covid-19 [en cursiva], perquè les malalties s'escriuen amb lletra rodona.
. *Covid-19, Covid [amb majúscula inicial], perquè les malalties tenen tractament de noms comuns (per exemple, la grip o, si contenen noms propis, malaltia de Kawasaki).
B. GÈNERE
Pel que fa al gènere, es recomana:
- Assignar-hi el gènere femení, que és el gènere que té en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Cal tenir en compte que COVID-19 (o covid) correspon en català a la denominació completa malaltia per coronavirus, en què malaltia tradueix disease; com que malaltia per coronavirus és femení, també ho són COVID-19 i covid.
Exemple: la COVID-19, la covid; el virus de la COVID-19, el virus de la covid
L'ús del gènere masculí per a COVID-19 o covid no és recomanable, tot i que no sigui evident que la forma contingui 'malaltia' i que de vegades s'utilitzin, impròpiament, com a nom del virus.
En canvi, coronavirus s'utilitza en masculí, ja que, a diferència de COVID-19 o covid, fa referència a un virus i no a una malaltia, i en català els virus són de gènere masculí.
Exemple: el coronavirus causant de la COVID-19, el coronavirus de la covid
C. DENOMINACIÓ DE MALALTIA I VIRUS
C1. Malaltia
Pel que fa a la malaltia, com ja s'ha comentat, tant es poden utilitzar COVID-19 com covid, segons el grau d'especialització del context; així mateix, també es poden fer servir formes més descriptives (com ara malaltia del coronavirus) o estrictament redundants (per exemple, malaltia de la covid).
C2. Virus
Pel que fa al virus que causa la malaltia, el nom oficial aprovat per l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2. Tot i això, en contextos comunicatius l'OMS recomana que es facin servir denominacions del tipus virus responsable de la COVID-19 o coronavirus de la COVID-19 (com ara virus de la grip o virus de la sida).
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, A l'entorn del coronavirus, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/lentorn-del-coronavirus).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
- ca A. Presència explícita de 'papallona': papallona de l'ortiga (EXCEPCIÓ per referència a planta), n f
- ca A. Presència explícita de 'papallona': papallona reina (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
- ca A. Presència implícita de 'papallona': sageta negra (EXEMPLE), n f
- ca C1. Manteniment del gènere del nom original: arlequí (EXEMPLE), n m
- ca C1. Manteniment del gènere del nom original: donzella alpina (EXEMPLE), n f
- ca C1. No manteniment del gènere del nom original: macaó (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
- ca C1. No manteniment del gènere del nom original: monarca (EXCEPCIÓ per resoldre l'ambigüitat), n f
- ca C2. Femení en base adjectiva: blanca de l'arç (EXEMPLE), n f
- ca C2. Masculí en base adjectiva: blavet argiu (EXCEPCIÓ), n m
- ca C2. Masculí en base adjectiva: murri de la pimpinella (EXCEPCIÓ), n m
<Zoologia > Insectes>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions de papallones en català.
A. ÚS DEL MOT PAPALLONA
En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])
B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL
B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Ex.: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa
. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])
B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)
. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)
C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL
C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)
. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).
. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).
C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)
Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])
A. ÚS DEL MOT PAPALLONA
En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])
B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL
B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Ex.: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa
. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])
B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)
. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)
C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL
C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)
. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).
. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).
C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)
Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
- ca A. Presència explícita de 'papallona': papallona de l'ortiga (EXCEPCIÓ per referència a planta), n f
- ca A. Presència explícita de 'papallona': papallona reina (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
- ca A. Presència implícita de 'papallona': sageta negra (EXEMPLE), n f
- ca C1. Manteniment del gènere del nom original: arlequí (EXEMPLE), n m
- ca C1. Manteniment del gènere del nom original: donzella alpina (EXEMPLE), n f
- ca C1. No manteniment del gènere del nom original: macaó (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
- ca C1. No manteniment del gènere del nom original: monarca (EXCEPCIÓ per resoldre l'ambigüitat), n f
- ca C2. Femení en base adjectiva: blanca de l'arç (EXEMPLE), n f
- ca C2. Masculí en base adjectiva: blavet argiu (EXCEPCIÓ), n m
- ca C2. Masculí en base adjectiva: murri de la pimpinella (EXCEPCIÓ), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions de papallones en català.
A. ÚS DEL MOT PAPALLONA
En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])
B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL
B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Ex.: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa
. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])
B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)
. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)
C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL
C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)
. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).
. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).
C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)
Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])
A. ÚS DEL MOT PAPALLONA
En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)
Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])
B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL
B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Ex.: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa
. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])
B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)
. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)
C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL
C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)
. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).
. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).
C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)
Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
- ca A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
- ca A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
- ca A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
- ca B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
- ca B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
- ca C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
- ca C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>
Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:
A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]
A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval
B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA
En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.
Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)
C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES
No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec
Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:
A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]
A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval
B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA
En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.
Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)
C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES
No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec
Nota
-
1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
. Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
(1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
(2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
- ca A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
- ca A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
- ca A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
- ca B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
- ca B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
- ca C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
- ca C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:
A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]
A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval
B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA
En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.
Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)
C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES
No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec
Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:
A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]
A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval
B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA
En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.
Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)
C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES
No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec
Nota
-
1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
. Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
(1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
(2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques
- ca A1. Norma general per a totes les varietats vitivinícoles: mandó (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: gironet (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general per a les variants locals de denominacions vitivinícoles: moscatell romà (EXEMPLE), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: cartoixà (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals amb reconeixement legal: marseguera (EXCEPCIÓ), n m/f
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: lledoner blanc (EXCEPCIÓ), n m
- ca A2. Norma general sobre denominacions vitivinícoles locals de zona de producció: pansa blanca (EXCEPCIÓ), n m/f
- ca A3. Norma general sobre variants de pronúncia de denominacions vitivinícoles: granatxa (EXEMPLE), n f
- ca A4. Norma general sobre variants ortogràfiques de denominacions vitivinícoles: *bobal (EXEMPLE)
- ca B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: cabernet sauvignon (EXEMPLE), n m
- ca B. Prevalença de la denominació vitivinícola desenvolupada: garnatxa negra (EXEMPLE), n m/f
- ca C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *cot (EXEMPLE)
- ca C. Desestimació de denominacions vitivinícoles d'altres llengües si hi ha forma catalana: *tempranillo (EXEMPLE)
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:
A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]
A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval
B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA
En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.
Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)
C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES
No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec
Amb relació a la inclusió de la sinonímia, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. NORMA GENERAL
En una llista amb voluntat estandarditzadora, es recomana:
A1. Establir una única forma com a denominació principal de cada varietat i atribuir un valor complementari a les altres formes que tinguin una certa extensió.
Ex.: mandó - sin. compl. garró; chenin - sin. compl. chenin blanc
Excepció única: carinyena - samsó [considerades sinònims absoluts per recomanació dels especialistes i per les restriccions legals sobre carinyena]
A2. Recollir en una nota les denominacions considerades poc esteses o locals.
Ex.: gironet (en la nota de garnatxa negra); mataró (en la nota de monestrell); moscatell romà (en la nota de moscatell d'Alexandria)
. Excepció 1: Les formes documentades en textos legals es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: marseguera (sinònim complementari de sumoll blanc); cartoixà (sinònim complementari de xarel·lo)
. Excepció 2: Les formes utilitzades en les zones de producció més habituals de la varietat es recullen com a sinònims complementaris (i no en nota), encara que siguin locals.
Ex.: lledoner blanc (forma de l'Empordà per a la garnatxa blanca); pansa blanca (forma d'Alella per al xarel·lo)
A3. Recollir en una nota les variants que reflecteixen una pronúncia diferent d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: granatxa, vernassa i vernatxa, recollides en la nota de garnatxa
A4. No recollir les variants només ortogràfiques (sense reflex en la pronúncia) d'alguna de les denominacions fixades.
Ex.: *garnatja no es recull com a variant de garnatxa; *bobal no es recull com a variant de boval
B. SINONÍMIA ENTRE UNA FORMA COMPLEXA I UNA FORMA ESCURÇADA
En cas de coexistència de dues formes amb la mateixa base, l'una amb complement i l'altra sense, es dona prioritat a la forma amb complement si es pot considerar que el complement hi aporta precisió.
Ex.: cabernet sauvignon és forma principal respecte a cabernet (perquè també hi ha cabernet franc); garnatxa negra és forma principal respecte a garnatxa (perquè també hi ha garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa roja i garnatxa tintorera)
Excepció única: chenin i chenin blanc són sinònims absoluts (perquè la varietat negra no es conrea a Catalunya)
C. FORMES D'ALTRES LLENGÜES
No es recullen com a formes catalanes les formes preses d'altres llengües quan coexisteixen amb formes tradicionals catalanes. Aquestes formes no catalanes es documenten com a equivalents de la llengua en qüestió.
Ex.: *viura només es recull com a equivalent castellà del macabeu; *graciano, com a equivalent castellà del morastell; tempranillo, com a equivalent castellà de l'ull de llebre; cot, com a equivalent francès del malbec
Nota
-
1. Per a l'aplicació d'aquests criteris de sinonímia a les varietats vitivinícoles catalanes, el Consell Supervisor del TERMCAT s'ha basat en les recomanacions dels especialistes i la llista de varietats autoritzades a Catalunya pel Reial Decret 740/2015-CA.
. Això ha permès resoldre dos grans inconvenients de la sinonímia:
(1) La dificultat d'establir l'equivalència real de diverses formes, ja que n'hi ha que són considerades designacions sinònimes per algunes fonts i designacions de varietats diferents per d'altres.
(2) L'existència de moltes denominacions diferents per a determinades variants.
Ex.: garnatxa negra = garnatxa = granatxa = vernassa = vernatxa = gironet = lledoner negre - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI ebola: Pronúncia i grafia
0 CRITERI ebola: Pronúncia i grafia
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI ebola: Pronúncia i grafia
- es (febre hemorràgica de l'Ebola) enfermedad del Ébola, n f
- es (febre hemorràgica de l'Ebola) virosis del Ébola, n f
- es (virus de l'Ebola) virus del Ébola, n m
- en (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola hemorrhagic fever, n
- en (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola virus disease, n
- en (virus de l'Ebola) Ebola virus, n
<Ciències de la salut > Patologia general>
Definició
Per a la pronúncia i la grafia de ebola, es recomana seguir les convencions següents:
- Fer-ne una paraula plana, és a dir pronunciar-la amb accent tònic sobre la síl·laba -bo- i, com a paraula plana acabada amb vocal, no posar-hi cap accent gràfic.
Ex. ebola
- En els dialectes amb vocal neutra, pronunciar la vocal inicial com una e- o bé com una vocal neutra.
- Pronunciar la o tònica com una o oberta o bé com una o tancada segons s'adigui més a cada dialecte (eb[ò]la o eb[ó]la).
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex. virus de l'Ebola (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències de l'ebola (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat d'ebola (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb majúscula inicial si es fa servir com a complement d'una denominació més llarga i amb minúscula inicial si es fa servir com un nom complet.
Ex. els símptomes de la malaltia de l'Ebola (la denominació completa és malaltia de l'Ebola), però els símptomes de l'ebola (la denominació completa és ebola)
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) El nom Ebola prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en aquesta zona on es va identificar el virus. La referència al nom d'un riu justifica la presència de l'article i la majúscula inicial quan té valor de topònim.
(2) La pronúncia plana és la més acostada a les llengües africanes d'origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des del començament. Això justifica l'accent tònic sobre la penúltima síl·laba i l'absència d'accent gràfic (tot i que també hi ha arguments a favor de la pronúncia esdrúixola).
(3) La pronúncia de les e i les o àtones dels manlleus i d'alguns mots cultes és vacil·lant i depèn del grau d'integració en la llengua. Això justifica que s'accepti, per als dialectes orientals, que la vocal inicial es pronunciï com una vocal neutra o com una e.
Ex. libido, òpera, karate, divertimento
(4) En els manlleus en què no hi ha referència de la llengua original pel que fa a l'obertura de les e i les o tòniques, sol prevaldre l'analogia amb paraules i contextos fonètics similars que fa cada parlant segons quin sigui el seu dialecte.
La febre hemorràgica de l'Ebola, o malaltia de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és una malaltia vírica altament contagiosa i sovint mortal causada pel virus de l'Ebola, que es caracteritza per la presència de febre, forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll, tos seca, símptomes de deshidratació, leucocitosi, trombocitopènia i hemorràgies internes i externes.
. Els equivalents castellans són enfermedad del Ébola i virosis del Ébola, i els anglesos, Ebola hemorrhagic fever i Ebola virus disease.
Pel que fa al virus de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és un virus del gènere Ebolavirus de morfologia filamentosa, linear o ramificat, amb una càpsida helicoidal envoltada d'una membrana lipídica i genoma monocatenari d'RNA, causant de la febre hemorràgica de l'Ebola.
. L'equivalent castellà és virus del Ébola, i l'anglès, Ebola virus.
- Fer-ne una paraula plana, és a dir pronunciar-la amb accent tònic sobre la síl·laba -bo- i, com a paraula plana acabada amb vocal, no posar-hi cap accent gràfic.
Ex. ebola
- En els dialectes amb vocal neutra, pronunciar la vocal inicial com una e- o bé com una vocal neutra.
- Pronunciar la o tònica com una o oberta o bé com una o tancada segons s'adigui més a cada dialecte (eb[ò]la o eb[ó]la).
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex. virus de l'Ebola (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències de l'ebola (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat d'ebola (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb majúscula inicial si es fa servir com a complement d'una denominació més llarga i amb minúscula inicial si es fa servir com un nom complet.
Ex. els símptomes de la malaltia de l'Ebola (la denominació completa és malaltia de l'Ebola), però els símptomes de l'ebola (la denominació completa és ebola)
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) El nom Ebola prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en aquesta zona on es va identificar el virus. La referència al nom d'un riu justifica la presència de l'article i la majúscula inicial quan té valor de topònim.
(2) La pronúncia plana és la més acostada a les llengües africanes d'origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des del començament. Això justifica l'accent tònic sobre la penúltima síl·laba i l'absència d'accent gràfic (tot i que també hi ha arguments a favor de la pronúncia esdrúixola).
(3) La pronúncia de les e i les o àtones dels manlleus i d'alguns mots cultes és vacil·lant i depèn del grau d'integració en la llengua. Això justifica que s'accepti, per als dialectes orientals, que la vocal inicial es pronunciï com una vocal neutra o com una e.
Ex. libido, òpera, karate, divertimento
(4) En els manlleus en què no hi ha referència de la llengua original pel que fa a l'obertura de les e i les o tòniques, sol prevaldre l'analogia amb paraules i contextos fonètics similars que fa cada parlant segons quin sigui el seu dialecte.
La febre hemorràgica de l'Ebola, o malaltia de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és una malaltia vírica altament contagiosa i sovint mortal causada pel virus de l'Ebola, que es caracteritza per la presència de febre, forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll, tos seca, símptomes de deshidratació, leucocitosi, trombocitopènia i hemorràgies internes i externes.
. Els equivalents castellans són enfermedad del Ébola i virosis del Ébola, i els anglesos, Ebola hemorrhagic fever i Ebola virus disease.
Pel que fa al virus de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és un virus del gènere Ebolavirus de morfologia filamentosa, linear o ramificat, amb una càpsida helicoidal envoltada d'una membrana lipídica i genoma monocatenari d'RNA, causant de la febre hemorràgica de l'Ebola.
. L'equivalent castellà és virus del Ébola, i l'anglès, Ebola virus.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de febre hemorràgica de l'Ebola i virus de l'Ebola al Cercaterm, i també el document de criteri original, Sobre el virus de l'Ebola, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/virus-lebola).
