Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ps�quic" dins totes les àrees temàtiques

agnòsia dels objectes i les imatges agnòsia dels objectes i les imatges

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  agnòsia dels objectes i les imatges, n f
  • ca  ceguesa psíquica, n f sin. compl.
  • ca  ceguetat psíquica, n f sin. compl.
  • ca  psicoanòpsia, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>, <Oftalmologia>

Definició
Agnòsia visual corresponent a la clàssica ceguetat psíquica. L'agnòsia dels objectes consisteix en la manca de reconeixement dels objectes mitjançant la vista, bé que se'n preserva la identificació a través del tacte i del so. En l'agnòsia de les imatges hom distingeix entre l'agnòsia de les figures geomètriques i simbòliques i l'agnòsia simultània de Wolpert (incapacitat d'establir relacions entre objectes o figures tot i conservar llur identificació aïllada).
al·lucinació psíquica al·lucinació psíquica

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>, <Salut mental > Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  al·lucinació psíquica, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>, <Salut mental > Psiquiatria>

Definició
Al·lucinació molt característica de l'esquizofrènia, en què hom sent veus interiors que donen ordres, etc.
al·lucinació psíquica al·lucinació psíquica

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  al·lucinació psíquica, n f
  • ca  pseudoal·lucinació, n f
  • es  alucinación psíquica, n f
  • es  alucinación síquica, n f
  • es  pseudoalucinación, n f
  • es  seudoalucinación, n f
  • fr  hallucination psychique, n f
  • en  pseudohallucination, n
  • en  psychical hallucination, n
  • de  Pseudohalluzination, n f
  • de  psychische Halluzination, n f

<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>

Definició
Percepció d'una sensació deguda a l'alteració de la consciència i del sentit de la realitat, usualment en forma de veus procedents de l'interior del cap de l'individu.
alteració psíquica alteració psíquica

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  alteració psíquica, n f
  • ca  anomalia psíquica, n f
  • es  alteración psíquica, n f
  • es  anomalía psíquica, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

alteració psíquica alteració psíquica

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alteració psíquica, n f
  • ca  anomalia psíquica, n f sin. compl.
  • es  alteración psíquica, n f
  • es  anomalía psíquica, n f sin. compl.

<Dret penal>

alteració psíquica alteració psíquica

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alteració psíquica, n f
  • ca  anomalia psíquica, n f
  • es  alteración psíquica
  • es  anomalía psíquica

<Dret penal>

Definició
Anomalia psíquica.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
anestèsia psíquica anestèsia psíquica

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anestèsia psíquica, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Salut mental>

Definició
Forma de depressió caracteritzada per la pèrdua dels sentiments de plaer i de dolor. Es tracta d'un trastorn reversible emparentat amb la despersonalització.
anomalia psíquica anomalia psíquica

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anomalia psíquica, n f
  • ca  alteració psíquica, n f sin. compl.
  • es  alteración psíquica
  • es  anomalía psíquica

<Dret penal>

Definició
Deficiència que afecta la capacitat intel·lectual d'una persona, la seva voluntat o capacitat d'autocontrol o la normalitat del seu caràcter.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Les anomalies o alteracions psíquiques estan regulades per l'article 20.1 del Codi penal (CP) com a circumstància eximent de la responsabilitat penal. El patiment pel subjecte d'una anomalia o alteració psíquica és una causa d'imputabilitat.
    L'antecedent de l'article 20.1r del CP del 1995 és l'article 8.1 CP del 1973, que determinava l'exempció de responsabilitat penal de l'alienat i de qui es trobés en estat de trastorn mental transitori (sobre l'art. 8.1 CP del 1973, alienació). Segons l'article 20.1 del CP del 1995, està exempt de responsabilitat penal «tothom qui en el moment de cometre la infracció penal, a causa de qualsevol anomalia o alteració psíquica, no pugui comprendre la il·licitud del fet o actuar de conformitat amb aquesta comprensió».
    Les anomalies o alteracions psíquiques poden ser de caràcter permanent o de caràcter transitori. Si aquestes últimes les ha provocat el subjecte amb el propòsit de cometre el delicte o havent-ne previst o hagut de preveure'n la comissió, no hi ha exempció penal, ja que es tracta d'una estructura de actio libera in causa. Les anomalies o alteracions psíquiques de caràcter transitori s'inclouen sota la noció de trastorn mental transitori.
    Segons estableix el CP, per a poder apreciar l'anomalia o alteració psíquica com a eximent de responsabilitat penal cal constatar, en primer lloc, l'existència de «qualsevol anomalia o alteració psíquica» i, en segon lloc, els efectes excloents de la imputabilitat que produeix aquesta alteració, és a dir, que l'anomalia o alteració psíquica provoqui que el subjecte «no pugui comprendre la il·licitud del fet o actuar de conformitat amb aquesta comprensió». Aquest eximent segueix un model de regulació mixt en la mesura que es basa, d'una banda, en un element biològic o psiquiàtric i, d'una altra, en un element psicològic que fa referència a l'efecte de la patologia sobre el subjecte. En aquest sentit, certa jurisprudència destaca que el concepte penal de anomalia psíquica o alteració psíquica té un contingut propi respecte del concepte de la psiquiatria, en el sentit que no sempre que aquesta última estableixi l'existència d'una anomalia o alteració psíquica s'ha d'apreciar l'eximent de responsabilitat penal, sinó únicament quan es considera que la malaltia anul·la la imputabilitat.
    Tot seguit s'analitzen els quatre grups de malalties en què tradicionalment es divideixen les anomalies o alteracions psíquiques i els efectes d'inimputabilitat que comporten:
    1. LES PSICOSIS. Provoquen una transformació morbosa permanent de les lleis psíquiques que comporta la pèrdua de contacte amb la realitat. Segons la base somàtica que les caracteritza, s'ha de diferenciar entre psicosis endògenes i psicosis exògenes. Respecte de les psicosis endògenes, es considera que les causes es troben en l'individu, en la mateixa constitució de la persona malalta. Les psicosis exògenes, en canvi, s'atribueixen a factors externs, com ara intoxicacions pel consum de drogues o d'alcohol, determinades malalties -entre les quals, infeccions, traumatismes- o procediments de deteriorament de l'individu -malalties senils. Entre les psicosis endògenes cal destacar l'esquizofrènia, la paranoia, la psicosi maniacodepressiva i l'epilèpsia. L'esquizofrènia implica una escissió de la vida psíquica -afectació greu de l'activitat intel·lectual, de l'afectivitat, de la comprensió de la realitat. La paranoia es caracteritza pel fet que el subjecte pateix episodis delirants en la seva vida psíquica; al marge de les fases de deliri, el subjecte manté la normalitat psíquica. El subjecte que té una personalitat paranoide encara no pateix paranoia: es tracta d'una anormalitat del caràcter que predisposa a la paranoia, però que no pot ser considerada paranoia (vegeu, sobre aquesta distinció, la Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 12.3.1996, ponent: De Vega Ruiz). La psicosi maniacodepressiva provoca a l'individu fases d'eufòria i fases de depressió o tristor profundes, sense afectar-ne la capacitat intel·lectual (STS del 22.1.1996, ponent: Martínez-Pereda Rodríguez). Les epilèpsies originen en els subjectes atacs convulsius i altres episodis que comporten la pèrdua de coneixement i la impossibilitat de recordar els actes realitzats en aquesta fase. Entre les psicosis exògenes, cal destacar les toxicofrènies -psicosis provocades per una intoxicació com ara l'embriaguesa patològica-, les psicosis traumàtiques, sifilítiques i simptomàtiques i les psicosis o demències senils i presenils. Per a apreciar, en els casos de psicosi, l'exempció de responsabilitat, no n'hi ha prou de constatar la malaltia, sinó que cal determinar que la malaltia mateixa desenvolupa sobre l'individu uns efectes determinats que no permeten atribuir-li personalment el fet. La jurisprudència aprecia l'eximent complet en tota classe de psicosis, llevat que es pugui establir que la malaltia mental no pertorba gens ni mica les facultats de l'individu, casos en els quals aprecia l'eximent incomplet. En les malalties en què el subjecte gaudeix de períodes lúcids -paranoies, psicosis maniacodepressives i epilèpsies-, la jurisprudència no aprecia mai l'eximent quan el subjecte ha actuat en una fase de normalitat (per exemple, en els casos d'epilèpsia, STS del 27.3.1989, ponent: Vivas Marzal).
    2. LES OLIGOFRÈNIES. Són anomalies psíquiques que comporten una disminució de la capacitat intel·lectual del subjecte que les pateix. Són fruit d'una manca de desenvolupament de la intel·ligència, però no afecten la capacitat volitiva, sinó únicament la intel·lectiva. Quan era vigent el CP del 1973 es discutia si les oligofrènies es podien incloure en l'article 8.1r del CP com a casos d'alienació; la dificultat que es presentava llavors és que la persona que patia oligofrènia no era pròpiament una persona alienada. Amb la nova regulació de l'article 20.1r del CP la inclusió dels oligofrènics és més senzilla, gràcies a la categoria de les «alteracions psíquiques». Segons el grau de menor capacitat intel·lectual, s'ha de distingir entre debilitat mental, imbecil·litat i idiòcia. La debilitat mental o oligofrènia mínima implica un nivell intel·lectual d'entre el 50 % i el 80 % -respecte del 100 % que marca la capacitat de la persona normal-; la imbecil·litat o oligofrènia d'intensitat mitjana, un nivell d'entre el 25 % i el 50 %, i la idiòcia o oligofrènia profunda, un nivell inferior al 25 %. La jurisprudència aprecia, en els oligofrènics mínims, un atenuant anàleg; en els oligofrènics d'intensitat mitjana, l'eximent incomplet i en els oligofrènics profunds, l'eximent complet. En els casos de mera «malaptesa mental» ni tan sols aprecia un atenuant.
    3. LES PSICOPATIES. Aquestes malalties comporten que el subjecte tingui un caràcter o una personalitat anormals, però no impliquen una menor capacitat intel·lectual o volitiva. De totes les psicopaties, a efectes penals són especialment rellevants les que priven el subjecte de les inhibicions morals per a realitzar determinades conductes que sí que formen part d'una personalitat normal. La inclusió de les psicopaties en l'article 8.1r del CP del 1973 era dubtosa, ja que no es podia dir que la persona afectada de psicopatia fos alienada; la seva inclusió dins l'article 20.1r del CP del 1995 és, en canvi, més clara. La qüestió dels efectes d'inimputabilitat de les psicopaties és complexa. D'una banda, es considera que el subjecte psicòpata veu afectat el seu caràcter, però, al mateix temps, manté intactes les facultats intel·lectiva i volitiva; en aquest sentit, es podria dir que el subjecte gaudeix de capacitat per a comprendre la il·licitud del seu fet i actuar segons aquesta comprensió. Però, d'una altra, també es pot considerar que l'anormalitat de l'afectivitat i del caràcter sí que afecta, d'alguna manera, la possibilitat que la norma motivi el subjecte de manera normal; la psicopatia determina que el missatge normatiu no disposi de prou força motivadora per a influir en la conducta del subjecte. En aquest sentit, tot i que la voluntat no és directament afectada per la psicopatia, sí que es pot considerar afectada la normalitat del procediment de formació de la voluntat i, en conseqüència, la capacitat d'autocontrol. La qüestió no té una solució fàcil. Encara que la psiquiatria (i, últimament, l'Organització Mundial de la Salut [OMS]) ha proposat de considerar la persona que pateix psicopatia com a malalta mental, la jurisprudència ha recordat que, a l'efecte d'atenuació o exempció de responsabilitat penal, s'ha de constatar l'afectació de la capacitat intel·lectual o volitiva de l'individu i que no es pot caure en el defecte d'atorgar efectes d'exempció automàtica a la malaltia pel fet que la psiquiatria l'hagi qualificada com a anomalia o alteració psíquica (STS del 19.12.1995, ponent: Soto Nieto). Davant aquesta perspectiva, la jurisprudència no aprecia habitualment l'eximent complet, perquè considera que la psicopatia no anul·la les facultats intel·lectives i volitives. El Tribunal Suprem espanyol sol aplicar un atenuant anàleg (STS del 5.5.1995, ponent: Puerta Luís). En alguns casos ha apreciat un eximent incomplet, si juntament amb la psicopatia apareixien anomalies orgàniques o psíquiques (lesions cerebrals, STS del 2.7.1984, ponent: Moyna Ménguez; toxicofrènies, STS del 20.5.1987, ponent: Díaz Palos).
    4. LES NEUROSIS. Són reaccions psíquiques anormals que es manifesten en formes diverses: angoixes, depressions, impulsos irresistibles, etc. La psiquiatria considera que es deuen a causes psíquiques no somàtiques, és a dir, que no tenen base ni en la constitució anormal del subjecte ni en una malaltia, sinó en elements circumstancials que provoquen una reacció desproporcionada que no s'espera d'una persona normal. Tot i que, tradicionalment, les neurosis són considerades anomalies o alteracions psíquiques, cal dir que, per la mateixa naturalesa, tenen un caràcter transitori, de manera que el caràcter eximent es pot apreciar més bé com a trastorn mental transitori. Si no es produeix un bloqueig absolut de les facultats intel·lectuals i volitives, sinó únicament una seriosa afectació, es pot apreciar l'eximent incomplet (art. 21.1 CP en relació amb l'art. 20.1 CP). Quan l'anomalia o alteració psíquica s'aprecia com a eximent complet, al subjecte no se li pot atribuir personalment el fet antijurídic comès i, per tant, no és possible d'aplicar-li una pena, però sí, tal com ho estableix l'article 101 del CP, una mesura de seguretat «d'internament per a tractament mèdic o educació especial en un establiment adequat al tipus d'anomalia o d'alteració psíquica que s'apreciï, o qualsevol altra de les mesures determinades en l'apartat 3 de l'article 96», que són mesures de seguretat no privatives de llibertat. La mesura d'internament ha de tenir la mateixa durada que hauria tingut la pena, en cas que el subjecte hagués estat imputable. També poden, el jutge, la jutgessa o el tribunal, acordar alguna de les mesures de l'article 105 del CP. En els casos que l'anomalia o alteració psíquica afecta menys intensament la imputabilitat del subjecte de manera que s'aprecia l'eximent incomplet, el jutge o jutgessa té la facultat d'establir, juntament amb l'atenuació de la pena, l'aplicació d'una mesura de seguretat, respectant les exigències del sistema vicarial -el temps de mesura de seguretat es compta com a temps complet de pena.
antecedent de maltractament psíquic antecedent de maltractament psíquic

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  antecedent de maltractament psíquic
  • en  history of emotional abuse

<Classificació internacional de malalties > Causes de visita en serveis sanitaris>

aparell psíquic aparell psíquic

<Salut mental > Psicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aparell psíquic, n m

<Salut mental > Psicologia>

Definició
Esquema estructural que defineix certs caràcters que l'escola de Freud atribueix al psiquisme: la seva capacitat de transmetre i transformar una energia determinada i la seva diferenciació en sistemes.