Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "publicar" dins totes les àrees temàtiques

ens públic ens públic

<Dret públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ens públic, n m
  • ca  entitat pública, n f
  • es  entidad pública

<Dret públic>

Definició
Entitat pública.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
ensenyament públic ensenyament públic

<Pedagogia. Ensenyament>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ensenyament públic, n m
  • es  enseñanza pública
  • en  state education

<Pedagogia. Ensenyament>

ensenyament públic ensenyament públic

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  ensenyament públic, n m
  • es  enseñanza pública
  • fr  enseignement public
  • en  public education
  • en  state education

<Educació > Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres>

Definició
Conjunt de dispositius i processos educatius portats a terme en institucions de titularitat pública de caràcter estatal, autonòmic o local.
entitat pública entitat pública

<Dret públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  entitat pública, n f
  • ca  ens públic, n m sin. compl.
  • es  entidad pública

<Dret públic>

Definició
Organització, de naturalesa juridicopública, dotada de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les finalitats que té assignades.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Es tracta d'una figura subjectiva del dret públic o, el que és el mateix, d'una personificació juridicopública. Els textos legals deixen constància, d'una banda, de l'existència de múltiples personificacions juridicopúbliques, i, de l'altra, de com aquestes personificacions no responen a un tipus unitari i homogeni. S'utilitzen indistintament diferents conceptes, tots amb un significat equivalent: entitat pública, ens públic, organització pública, administració pública, entre altres.
    Des del marc que ofereix el dret positiu queda afirmada, per tant, la pluralitat i la diversitat d'entitats públiques existents. No obstant això, la classificació matriu de la qual parteix tot el dret públic es concreta en la tradicional distinció entre les entitats polítiques primàries i les entitats instrumentals, o, el que és el mateix, entre les entitats territorials i les entitats no territorials, d'acord amb el criteri distintiu de l'essencialitat o accidentalitat de l'element territorial.
    Pel que fa a les primeres, són entitats bàsiques, corresponents a unitats humanes de convivència, que persegueixen una pluralitat de fins i s'organitzen d'una manera representativa i democràtica (l'Administració de l'Estat; l'Administració de les comunitats autònomes i les entitats que integren l'Administració local). Al costat d'aquestes entitats, hi ha un conjunt de personificacions que han estat creades per aquestes entitats primàries i que en depenen, que s'encarreguen de la gestió descentralitzada de llurs funcions; són instruments operatius, filials de les entitats territorials, que actualment tenen una heterogeneïtat extraordinària.
    El terme ens deriva del substantiu neutre llatí ENS, que significa 'el que és' o 'el que existeix'. A partir d'aquesta concepció tan àmplia, el terme, d'origen filosòfic, arriba a la terminologia jurídica per la influència de la tradició canonista i de la filosofia escolàstica. Ara bé, el terme ens com a sinònim de persona juridicopública neix a l'Europa continental durant el segle XIX.
    La tècnica de la personificació de les organitzacions de caràcter públic és un instrument que es configura com el mitjà organitzatiu més adequat per a l'estructuració interna del conjunt de les administracions públiques. Gràcies a aquesta tècnica s'ha pogut construir el sistema de les entitats públiques territorials, sobre la dada d'una personalitat independent de la de l'Estat, així com estructurar tot l'aparell administratiu que formen les personificacions instrumentals.
    La classificació més antiga i tradicional de les persones jurídiques és la que, amb diferents denominacions, respon a la vella distinció romanista entre universitas personarum i universitas rerum o universitas bonorum, és a dir, entre la personificació d'un conjunt de persones o d'un conjunt de béns. En el primer cas es tracta de corporacions o associacions -d'entitats de base corporativa- i, en el segon, d'institucions o de fundacions -entitat de base fundacional o institucional-. L'element personal és capital en les entitats corporatives, mentre que l'element patrimonial ho és en les institucionals.
    La segona summa divisio de les personificacions públiques consisteix en la distinció entre entitats territorials i entitats no territorials. Aquesta distinció sorgeix dins la doctrina alemanya del segle XIX, com un intent de concretar la dualitat clàssica entre corporació i institució en l'aplicació a les persones juridicopúbliques. El criteri diferenciador es va trobar en l'element del territori: a diferència del que succeïa amb les altres persones jurídiques, el territori és per a l'Estat i el municipi un element fonamental, una part que constitueix l'estructura que tenen i una condició necessària de llur existència.
    La darrera de les tipologies clàssiques és la que pretén diferenciar les entitats o persones públiques de les entitats o persones privades. Els criteris doctrinals per a establir la diferenciació entre les unes i les altres han estat diversos; els principals, no obstant això, són els següents: el criteri de la finalitat; el criteri de les prerrogatives; el criteri de la creació o ingerència estatal; el criteri de la forma, i, el criteri juridicoestructural. Tots els criteris distintius de les diverses categories generals d'entitats són, però, considerablement genèrics, fet que redueix molt la rellevància jurídica de la classificació. En els orígens històrics, no obstant això, la situació era radicalment diferent, atesa l'absència de normes legals sobre els diferents tipus de persones jurídiques. Així, la inclusió d'una entitat en una o altra tipologia comportava conseqüències jurídiques transcendentals.
    Avui dia, en canvi, la situació és totalment oposada: d'una banda, s'ha produït el fenomen de la tipificació normativa, que representa la regulació legal exhaustiva de múltiples tipologies de persones jurídiques, i el caràcter corporatiu o institucional del tipus d'entitat corresponent representa, jurídicament, poca cosa. De l'altra, els tipus normatius de persones jurídiques han experimentat un procés de flexibilització i d'instrumentalització: es configuren com a esquemes abstractes de personificació, susceptibles d'englobar les finalitats i els interessos més variats.
    Tot i el caràcter tradicional que tenen les classificacions enumerades, la doctrina jurídica els continua utilitzant, en uns casos per pura inèrcia, i, en d'altres, en canvi, perquè, encara avui, amb grans imperfeccions, aquestes categories generals estableixen una diferenciació necessària alhora que justificada. Segons alguns autors, no hi hauria inconvenient a continuar utilitzant aquesta classificació, que té el gran avantatge d'estar consagrada per l'ús, sempre que es tingui consciència de la imperfecció del criteri diferenciador original i que les notes diferenciadores entre els conjunts d'entitats a les quals s'al·ludeix són, actualment, unes altres.
    Obviant per l'extensió i la varietat la normativa relativa a les entitats territorials, les entitats públiques instrumentals són habitualment objecte de regulació en les lleis de pressupostos generals de cada any. Tot i això, pel que fa a una normativa més concreta, es pot veure també la següent: la Llei del 26 de desembre de 1958, de règim jurídic de les entitats estatals autònomes (LRJEEA), de l'Estat; la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana; i, la Llei estatal 20/2006, del 5 de juny, de modificació de la Llei 5/1996, del 10 de gener, de creació de determinades entitats de dret públic (LCEDP).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  escarni, n m
  • ca  assetjament públic, n m sin. compl.
  • ca  escarn, n m sin. compl.
  • ca  pressió pública, n f sin. compl.
  • es  escrache

<Política>

Definició
Acció de denúncia ciutadana contra una persona de l'àmbit públic feta davant del seu domicili particular o en llocs públics on se la identifica, sovint amb pintades, cants o segudes, amb l'objectiu de protestar contra abusos de gestió, actes de corrupció o violacions dels drets humans que se li atribueixen.

Nota

  • Aquesta fitxa terminològica recull les alternatives al manlleu escrache que tenen ús en català arran de l'actualitat política d'aquest terme durant el 2013. La priorització de escarni es deu a la major extensió d'ús que té actualment com a alternativa.
escola pública escola pública

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  escola pública, n f
  • es  escuela pública
  • fr  école publique
  • en  public school

<Educació > Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres>

Definició
Escola la titularitat de la qual és un ens públic.
escola pública escola pública

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  escola pública, n f
  • es  escuela pública, n f
  • fr  école publique, n f
  • en  public school, n

<Educació > Institucions educatives i tipus d'educació>

Definició
Escola la titularitat de la qual és un ens públic, amb l'objectiu de garantir l'accés a l'educació obligatòria de tots els infants.
escriptura pública escriptura pública

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escriptura pública, n f
  • es  escritura pública
  • fr  acte public
  • en  notarial documents

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Document en el qual es fa constar una relació juridicoimmobiliària i que defensa els drets del propietari.
escriptura pública escriptura pública

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  escriptura pública, n f
  • es  escritura pública

<Dret civil > Dret civil general>, <Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>

Definició
Document en el qual es fa constar un acte o negoci jurídic atorgat davant notari.
escriptura pública escriptura pública

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escriptura pública, n f
  • es  escritura pública
  • fr  acte authentique
  • en  public deed

<Auditoria i comptabilitat > Dret>